Ves al contingut principal

[-280] Abans es dividirà el PP (#procés)

Diari de Setge del 1 de febrer de 1714 (dia 192).

Montblanc









Adapto amb aquest títol la famosa frase de José María Aznar, que va camí de convertir-se en un autèntic bumerang, tal i com destacava la portada de l'Ara d'abans d'ahir. Un de tants per a la tan incomprensible estratègia espanyolista dels darrers anys. Diuen que fa temps que una (més aviat diverses, com ha posat de relleu la qüestió de l'avortament) profunda divisió interna és present a cada reunió del Consell de ministres. Primer, segons sembla, s'establia entre els partidaris de fer alguna concessió i els del mur. Per entendre'ns, entre el sector dur de Sáenz de Santamaría, Wert i Montoro i el menys dur de Margallo i de Guindos. Ara, probablement, es debaten entre intervenir o no a Catalunya. A mesura que acomplim etapes i el procés s'enforteix, els primers guanyen adeptes. La tàctica preferida de Rajoy, la de l'abans es dividirà Catalunya d'Aznar, la del convenciment que la manca d'acord intern a Catalunya provocaria l'ensulsiada del procés, va rebre una sonora plantofada amb l'acord del 12 de desembre sobre la data i la pregunta de la Consulta. El famós full de ruta, central en l'acord de legislatura entre les dues formacions principals del sobiranisme, amb acord també amb ICV-EUiA i la CUP, avança.

La constatació que el procés va endavant de manera inexorable du el Partido Popular a una situació insostenible. Crec, francament, que aquesta tensió creixent pot derivar a mitjà termini fins i tot en escissió. La sortida de Santiago Abascal i Alejo Vidal-Quadras per a col·laborar en la creació del nou partit d'extrema dreta d'Ortega Lara així ho acredita. La intervenció del Govern per aconseguir la defenestració de Pedro J. Ramírez és un altre indici; veurem quan triga a caure definitivament Intereconomía, una plataforma que difon una visió clarament contradictòria amb molts dels missatges del Partido Popular i que podem considerar gairebé com la televisió orgànica de Ciudadanos. El partit del govern està acusant clarament la pressió, fet que l'ha portat a sostenir postulats radicalment intransigents a Catalunya, que desanimen profundament molts dels seus. La tercera via no està ni se l'espera. Quan arribi el moment decisiu, el d'intervenir directament o no per impedir materialment la Consulta, el Partido Popular es trobarà amb un seriós problema intern. Vés per on, abans es dividirà el PP.

Comentaris

  1. Totalment d'acord.
    Et deixes sota la taula un tema cabdal a les terres espanyoles: el de l'avortament. No és que no sigui important a Catalunya, ni molt menys. Però aquest fanatisme fonamentalista de l'Opus Dei els ha deixat una altra vegada fora de joc. Ara precisament que a cal Vaticà els ha entrat a manar una persona que sembla que tingui cara i ulls, ara s'entesten a crear aquesta llei que va en contra de tot. No estava funcionant prou bé l'actual encara? Doncs, apa, a fer un numeret per a que se'm vegi.

    ResponElimina
  2. Discrepo d'en Granollacs en un punt: crec que al fina s'imposarà la intervenció. Si al PP hi queda algú amb amplitud de mires, el pànic que tenen respecte de perdre suports per la dreta l'eclipsarà.Els més preparats i viatjats -Margallo o de Guindos- no fan guanyar eleccions. Quan hi ha els "catalanes" pel mig, a Espanya només preveuen mà dura ni que sigui per por a veure's sobrepassats per tot arreu.
    El problema que tenen, avui, és que no poden aplicar la mà dura com s'entenia durant el segle XX i anteriors, no tenen els mitjans ni l'aquiescència internacional.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…