Ves al contingut principal

[-280] Abans es dividirà el PP (#procés)

Diari de Setge del 1 de febrer de 1714 (dia 192).

Montblanc









Adapto amb aquest títol la famosa frase de José María Aznar, que va camí de convertir-se en un autèntic bumerang, tal i com destacava la portada de l'Ara d'abans d'ahir. Un de tants per a la tan incomprensible estratègia espanyolista dels darrers anys. Diuen que fa temps que una (més aviat diverses, com ha posat de relleu la qüestió de l'avortament) profunda divisió interna és present a cada reunió del Consell de ministres. Primer, segons sembla, s'establia entre els partidaris de fer alguna concessió i els del mur. Per entendre'ns, entre el sector dur de Sáenz de Santamaría, Wert i Montoro i el menys dur de Margallo i de Guindos. Ara, probablement, es debaten entre intervenir o no a Catalunya. A mesura que acomplim etapes i el procés s'enforteix, els primers guanyen adeptes. La tàctica preferida de Rajoy, la de l'abans es dividirà Catalunya d'Aznar, la del convenciment que la manca d'acord intern a Catalunya provocaria l'ensulsiada del procés, va rebre una sonora plantofada amb l'acord del 12 de desembre sobre la data i la pregunta de la Consulta. El famós full de ruta, central en l'acord de legislatura entre les dues formacions principals del sobiranisme, amb acord també amb ICV-EUiA i la CUP, avança.

La constatació que el procés va endavant de manera inexorable du el Partido Popular a una situació insostenible. Crec, francament, que aquesta tensió creixent pot derivar a mitjà termini fins i tot en escissió. La sortida de Santiago Abascal i Alejo Vidal-Quadras per a col·laborar en la creació del nou partit d'extrema dreta d'Ortega Lara així ho acredita. La intervenció del Govern per aconseguir la defenestració de Pedro J. Ramírez és un altre indici; veurem quan triga a caure definitivament Intereconomía, una plataforma que difon una visió clarament contradictòria amb molts dels missatges del Partido Popular i que podem considerar gairebé com la televisió orgànica de Ciudadanos. El partit del govern està acusant clarament la pressió, fet que l'ha portat a sostenir postulats radicalment intransigents a Catalunya, que desanimen profundament molts dels seus. La tercera via no està ni se l'espera. Quan arribi el moment decisiu, el d'intervenir directament o no per impedir materialment la Consulta, el Partido Popular es trobarà amb un seriós problema intern. Vés per on, abans es dividirà el PP.

Comentaris

  1. Totalment d'acord.
    Et deixes sota la taula un tema cabdal a les terres espanyoles: el de l'avortament. No és que no sigui important a Catalunya, ni molt menys. Però aquest fanatisme fonamentalista de l'Opus Dei els ha deixat una altra vegada fora de joc. Ara precisament que a cal Vaticà els ha entrat a manar una persona que sembla que tingui cara i ulls, ara s'entesten a crear aquesta llei que va en contra de tot. No estava funcionant prou bé l'actual encara? Doncs, apa, a fer un numeret per a que se'm vegi.

    ResponElimina
  2. Discrepo d'en Granollacs en un punt: crec que al fina s'imposarà la intervenció. Si al PP hi queda algú amb amplitud de mires, el pànic que tenen respecte de perdre suports per la dreta l'eclipsarà.Els més preparats i viatjats -Margallo o de Guindos- no fan guanyar eleccions. Quan hi ha els "catalanes" pel mig, a Espanya només preveuen mà dura ni que sigui per por a veure's sobrepassats per tot arreu.
    El problema que tenen, avui, és que no poden aplicar la mà dura com s'entenia durant el segle XX i anteriors, no tenen els mitjans ni l'aquiescència internacional.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…