Ves al contingut principal

[-255] L'Àlex Fenoll, entre la covardia dels mesells i el llirisme dels ingenus (#procés)

Diari de Setge del 26 de febrer de 1714 (dia 217).

Felip V








Dies, aquests, de contrastos. Fins i tot, dins la transversalitat del món sobiranista. Al matí, escolto l'Elisenda Paluzie recordant que, tal i com ve avisant el bo de l'Oriol Junqueras de fa temps (amb la incomprensió majoritària del respectable), o creem un bon cacau a la Unió Europea, o els generem un problema dels grossos, de debò de debò, o no ens faran ni cas. Abans i després de la Declaració d'Independència. Però no, el llirisme continua imperant al nostre bàndol. La majoria dels opinadors sobiranistes continuen instal·lats en un món de xauxa en el qual la independència l'assolirem a base d'educació, abraçades, petons i llançament generós de confetti. Una mena d'arcàdia Trueba d'amor. No, benvolguts, no. O ens resistim amb tota la nostra mala llet quan calgui, o ens maten. Aquest és el tema, perquè aquest és el seu objectiu final: fer-nos desaparèixer del mapa de les nacions. Expresso avui aquest temor arran de la reacció dels tertulians del programa Divendres de TV3 davant l'immens acte de dignitat de l'Àlex Fenoll, tot negant la salutació al príncep durant el Mobile World Congress.

Fou el seu un acte de coratge enorme. De mena desconeguda a la dolça Catalunya. D'un capteniment del qual aquest país va mancadíssim. No li'n donaré la mà fins que no respectin els nostres drets polítics. Impecable. No som amics, l'educació comença per deixar votar. Excel·lent. I la resposta dels nostres, des del sectarisme d'un Tian Riba recordant la trajectòria de l'Àlex Fenoll a Solidaritat Catalana per la Independència (sí, i què?) a la mateixa defensa de la bona educació que durant tantes dècades ha servit per desar en un calaix l'ús de la llengua catalana amb els nouvinguts. Doncs, no. Aquí hi ha gent que ha decidit que la dignitat no es desa en un calaix. Que ha arribat el temps de donar la cara. Que cal que algú els digui de fit a fit que no ens resignem a que ens humiliïn. Felicitats, moltíssimes felicitats, Àlex Fenoll! I quan veig les actituds d'alguns dels "nostres" entenc perfectament perquè tres-cents anys després encara som on som. En bona part, per culpa nostra, en concret, d'una tropa que barreja la covardia dels mesells amb el llirisme dels ingenus. I que em fa por que no faci figa en la batalla de veritat que hem començat i que requerirà molts altres gestos de valentia.

Comentaris

  1. Sóc dels que diuen que calia proveir-nos de totes les raons per no poder ser titllats d'esbojarrats, sense ordre ni control. Ja està, ja ho hem fet; o millor, ja ho han fet. Ara és el moment Alex Fenoll. És el moment de que el poble planti cara, a més del President. Que no sembli que me l'oblido, quan és qui es planta més replicant i tornant a replicar constantment, informant i divulgant.

    Ara ja no és qüestió d'escoltar gaire, ni reflexionar l'allau de mentides que ens llencen els PPistes o PSOE's. Si no, acabarem tots tancats al manicomi de St. Boi. Com pot, per exemple, dir en Rajoy ahir que es va assabentar de la decisió de la pregunta i del dia per la premsa? Si no li funciona gens el seu servei d'informació, almenys que hagués acceptat entrevistar-se amb el nostre President!
    Ara ja tenim el moment Fenoll. Els comentaristes de la premsa ja ho practiquen a dojo. Trobo que els empresaris ara ja els cal implicar-se. Els treballadors també, tant per la precarietat laboral com per l'adhesió nacional.

    M'estic preguntant si hem de seguir esperant que ens arribi aquest nou de l'onze. No pot ser més senzill, ràpid i engrescador que el President convoqui noves eleccions bo i fent alguna coalició o adhesió de solidaritat amb algú altre? Noves eleccions impliquen un resultat molt favorable d'ERC. Ergo, DUI al cap d'un segon després.
    Aquest temps d'espera em temo que ens pot ser contraproduent.

    ResponElimina
  2. És significativa la diferència d'opinió entre els tertulians (que deien que per educació hauria d'haver saludat) i els tuits i sms que la gent enviava i que es van veure en pantalla, els quals lloaven l'opció que havia pres l'Àlex Fenoll. Els tertulians segurament opinaven interiorment de la mateixa manera que els teleespectadors, però de ben segur que es van aplicar una autocensura que molts periodistes del nostre país practiquen.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…