[-255] L'Àlex Fenoll, entre la covardia dels mesells i el llirisme dels ingenus (#procés)

Diari de Setge del 26 de febrer de 1714 (dia 217).

Felip V








Dies, aquests, de contrastos. Fins i tot, dins la transversalitat del món sobiranista. Al matí, escolto l'Elisenda Paluzie recordant que, tal i com ve avisant el bo de l'Oriol Junqueras de fa temps (amb la incomprensió majoritària del respectable), o creem un bon cacau a la Unió Europea, o els generem un problema dels grossos, de debò de debò, o no ens faran ni cas. Abans i després de la Declaració d'Independència. Però no, el llirisme continua imperant al nostre bàndol. La majoria dels opinadors sobiranistes continuen instal·lats en un món de xauxa en el qual la independència l'assolirem a base d'educació, abraçades, petons i llançament generós de confetti. Una mena d'arcàdia Trueba d'amor. No, benvolguts, no. O ens resistim amb tota la nostra mala llet quan calgui, o ens maten. Aquest és el tema, perquè aquest és el seu objectiu final: fer-nos desaparèixer del mapa de les nacions. Expresso avui aquest temor arran de la reacció dels tertulians del programa Divendres de TV3 davant l'immens acte de dignitat de l'Àlex Fenoll, tot negant la salutació al príncep durant el Mobile World Congress.

Fou el seu un acte de coratge enorme. De mena desconeguda a la dolça Catalunya. D'un capteniment del qual aquest país va mancadíssim. No li'n donaré la mà fins que no respectin els nostres drets polítics. Impecable. No som amics, l'educació comença per deixar votar. Excel·lent. I la resposta dels nostres, des del sectarisme d'un Tian Riba recordant la trajectòria de l'Àlex Fenoll a Solidaritat Catalana per la Independència (sí, i què?) a la mateixa defensa de la bona educació que durant tantes dècades ha servit per desar en un calaix l'ús de la llengua catalana amb els nouvinguts. Doncs, no. Aquí hi ha gent que ha decidit que la dignitat no es desa en un calaix. Que ha arribat el temps de donar la cara. Que cal que algú els digui de fit a fit que no ens resignem a que ens humiliïn. Felicitats, moltíssimes felicitats, Àlex Fenoll! I quan veig les actituds d'alguns dels "nostres" entenc perfectament perquè tres-cents anys després encara som on som. En bona part, per culpa nostra, en concret, d'una tropa que barreja la covardia dels mesells amb el llirisme dels ingenus. I que em fa por que no faci figa en la batalla de veritat que hem començat i que requerirà molts altres gestos de valentia.

Comentaris

  1. Sóc dels que diuen que calia proveir-nos de totes les raons per no poder ser titllats d'esbojarrats, sense ordre ni control. Ja està, ja ho hem fet; o millor, ja ho han fet. Ara és el moment Alex Fenoll. És el moment de que el poble planti cara, a més del President. Que no sembli que me l'oblido, quan és qui es planta més replicant i tornant a replicar constantment, informant i divulgant.

    Ara ja no és qüestió d'escoltar gaire, ni reflexionar l'allau de mentides que ens llencen els PPistes o PSOE's. Si no, acabarem tots tancats al manicomi de St. Boi. Com pot, per exemple, dir en Rajoy ahir que es va assabentar de la decisió de la pregunta i del dia per la premsa? Si no li funciona gens el seu servei d'informació, almenys que hagués acceptat entrevistar-se amb el nostre President!
    Ara ja tenim el moment Fenoll. Els comentaristes de la premsa ja ho practiquen a dojo. Trobo que els empresaris ara ja els cal implicar-se. Els treballadors també, tant per la precarietat laboral com per l'adhesió nacional.

    M'estic preguntant si hem de seguir esperant que ens arribi aquest nou de l'onze. No pot ser més senzill, ràpid i engrescador que el President convoqui noves eleccions bo i fent alguna coalició o adhesió de solidaritat amb algú altre? Noves eleccions impliquen un resultat molt favorable d'ERC. Ergo, DUI al cap d'un segon després.
    Aquest temps d'espera em temo que ens pot ser contraproduent.

    ResponElimina
  2. És significativa la diferència d'opinió entre els tertulians (que deien que per educació hauria d'haver saludat) i els tuits i sms que la gent enviava i que es van veure en pantalla, els quals lloaven l'opció que havia pres l'Àlex Fenoll. Els tertulians segurament opinaven interiorment de la mateixa manera que els teleespectadors, però de ben segur que es van aplicar una autocensura que molts periodistes del nostre país practiquen.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas