Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2014

[-222] Per vim et metum (#procés)

Diari de Setge del 31 de març de 1714 (dia 250).

No sé si encara és present en l'actual vocabulari dels criminalistes. En el dret penal vigent a la Catalunya moderna, aquesta expressió volia caracteritzar la violència amb la qual s'havia comés una coacció, un robatori, una ofensa. Per vim et metum. Per la força i la por. A hores d'ara, després de mesos i mesos de debat esgotador, basat en un legalisme constitucional lamentable per la manca d'idees de seducció, alguns opinadors de l'espanyolisme, de José María Carrascal a Nacho Martín Blanco, comencen a desanimar-se. Aquesta és la clau. Com diria el mític entrenador blaugrana, si persistim, guanyem. Autodeterminació deriva de determinació. Ens ho faran gruar, ben segur. Intentaran enfangar el camp, regar-lo cada dia per aconseguir que la pilota no corri. Però tenim totes les eines, començant per la més important, una sòlida majoria social, transversal, organitzada, culta, alegre i combativa, per guanyar definitivame…

[-223] Bestiari del procés (9): A. Alonso, M. Carol i J. Coll

Diari de Setge del 30 de març de 1714 (dia 249).

Alonso, Alfonso (portaveu del PP al Congreso).
Deixeu les urnes.
Aquest home gris passarà a la història per una sola frase. Gest crispat, ganyota ploranera, congestió progressiva. Sosté el micròfon amb la dreta, mentre, l’altra mà estesa, en apujar el to, tendeix a ajuntar els dits gros i índex per donar-hi èmfasi. Un tolerant “no se puede hacer” adorna el discurs. La frase central de l’arenga és per a esculpir en lletres d’or: “da igual que se quiera imponer la voluntat por la violencia, o que se quiera imponer la voluntad por las urnas [cara d’esglai i serrada de dents, mentre alça la veu], si es al margen de la ley, es la imposición de la voluntad y es antidemocrático”. Tanta facilitat de paraula aclapara, sobretot, tractant-se d’un portaveu parlamentari! La lliçó de tancament en el papanatisme legal que l’espanyolisme ofereix al món és la nostra millor campanya.

Carol, Màrius (director de La Vanguardia).
Esborrant les empremtes.
Quan, a …

[-224] El gudari Girauta (#dependentisme)

Diari de Setge del 29 de març de 1714 (dia 248).

Digueu-me faltón i mala persona, però el primer que em va venir al cap, la primera neurona que se'm va activar en sentir fa uns dies els arguments de Juan Carlos Girauta contra la presidenta de l'Assemblea, la Carme Forcadell, portava el distintiu d'una serp i es deia Euskadi Ta Askatasuna. Naturalment, no estic insinuant ni de broma que el número dos de Ciudadanos a les europees tingui res a veure amb ETA. I ara. El que dic és que, en aquest cas, embogit per la impotència del qui se sap per darrera al marcador en un partit que va arribant al seu final, utilitza unes formes expressives, un recurs dialèctic certament calcat. Responsabilitzar els altres a l'avançada de la violència que puguin exercir els teus és una manera de parlar que sembla extreta directament de Zutabe, el butlletí intern de l'organització terrorista. El mecanisme és el següent, diguem-ne, de manual i consisteix a establir en primer lloc, clarament…

[-225] Bestiari del procés (8): P. Navarro, X. Sala i Martín, J. I. Wert

Diari de Setge del 28 de març de 1714 (dia 247).

Navarro, Pere (primer secretari del PSc).
Estafa federal.
El cap de setmana passat es confirmava el fet que Javi López (el guanyador de les primàries súper transparents de les que mai es va poder saber el resultat per agrupacions locals), finalment, ocuparà un meritoríssim sisè lloc a les llistes socialistes espanyoles. Darrera la candidata dels companys bascos que, com tothom sap, aporten molts més vots. Gran pes de la teva aposta, Pere. Tot un reconeixement d’en Rubalcaba. Excel·lent negoci. A més, la segona candidata dels catalans anirà a les llistes en la posició número quinze. Així que, si les enquestes no empitjoren, el segon diputat pot anar de pèls. CiU i ERC, cadascun d’ells, podrien assolir el doble de representants que el PSc al Parlament europeu. Gran negoci, Pere. Tu sí que en saps. Com no hem de confiar en tu per solucionar el plet entre Catalunya i Espanya?

Sala i Martín, Xavier (professor d’economia a la Columbia University…

[-226] Aclarir a què estem jugant (#procés)

Diari de Setge del 27 de març de 1714 (dia 246).











No sé, potser el país que ostenta el record mundial de cops d'estat al llarg de la història contemporània sí que ens pot donar lliçons al respecte. Potser sí. Però a mi, naturalment, no m'ho sembla. Anem a pams, el 23 de gener de 2013 el Parlament de Catalunya va aprovar amb una sòlida majoria (de 85 a 41) la Declaració de Sobirania. Se suposa que, per aquesta via, els nostres representants van establir que tindran, tindrem, la darrera paraula a partir d'ara i que, arribat el moment en el qual haguem exhaurit totes les altres vies i expressada la voluntat del poble, procedirem a exercir-la en plenitud. Atesa la marxa del procés ha arribat el moment de considerar seriosament, si més no, d'estudiar i sobretot de preveure, la possibilitat que el govern espanyol dissolgui les institucions de Catalunya: ens hauríem de quedar de braços plegats, davant d'una actuació, aquesta sí, colpista? Naturalment, no. I com que fa meso…

[-227] Bestiari del procés (7): J. C. Girauta, J. Graupera, A. Mayayo

Diari de Setge del 26 de març de 1714 (dia 245).

Girauta, Juan Carlos (candidat de Ciudadanos).
La batussa com a objectiu.
L’únic candidat que, tot i ser-ho, continua amb plaça fixa a les tertúlies comtals, el que escriu llibres per explicar-nos perquè ell votarà no però sense deixar-nos votar als altres, torna a la seva tàctica habitual de muntar-la ben grossa a la primera oportunitat. Ara, a compte del full de ruta de l’ANC per arribar a la independència (repeteixo, independència, de quin coi de cop d’estat parla?). La histèria els pot. Saben que van camí de perdre i busquen brega desesperats. I si hi ha una cosa que els sap greu és que una clara majoria dels catalans hagi decidir desvincular-se d’Espanya sense que s’hi hagi produït un sol acte violent. Sense que es mogui una fulla. Amb debat intens però sense divisió. Amb una pau i una tranquil·litat eixordadores. Això els treu molt, però molt de polleguera. I com tothom sap la indiferència és el càstig més feridor.

Graupera, Jordi (p…

[-228] Bestiari del procés (6): J. A. Duran i Lleida, C. Forcadell, E. García

Diari de Setge del 25 de març de 1714 (dia 244).

Duran i Lleida, Josep Antoni (president d’Unió Democràtica de Catalunya).
Atrapat al planeta Palace.
Gràcies a un nou massatge televisiu en prime time hem sabut que continua atrapat, més atrapat encara. En la contradicció insalvable que li suposa no voler alinear-se ni amb la llibertat plena, ni amb l’Espanya més desacreditada i més regressiva que es recorda des de la mort del dictador. Segons el nou Antich, segueix entestat en la tercera via, viu al planeta Palace. En va deixar constància dilluns al programa d’en Cuní. Poc a poc, el líder d’Unió va fent passes per reconèixer la seva imminent ensulsiada. El cas Sedó ha estat la derrota més punyent. No fa gaire, va admetre que, quan arribi l’hora decisiva del procés, acabarà fent allò que decideixi la majoria del seu partit. Majoria que tots tenim prou clar, a hores d’ara, què és el que vol. Entretant, la seva humiliació constant a Madrid també ens aplana el camí.

Forcadell, Carme (president…

[-229] Les dues grans dades amagades del darrer CEO (#enquestes)

Diari de Setge del 24 de març de 1714 (dia 243).

Potser que em repeteixo massa, però convé insistir una vegada més en la que considero les idees clau del darrer estudi Òmnibus del CEO, que portava, entre altres respostes, aquella segons la qual un 59,7% dels catalans (sobre el conjunt del cens), són partidaris que el nostre país esdevingui un nou Estat d'Europa. La majoria dels opinadors han insistit en la importància d'aquesta dada i en la tendència sostinguda al creixement (que continua) del nombre d'independentistes. Totes les campanyes de la por, els insults i el descrèdit al país sencer, a persones i institucions que ens llancen tenen un efecte contraproduent. Tothom ha destacat també (perquè és molt i molt important) el fet que fins a un 87% dels enquestats afirmin estar disposats a acceptar el resultat que es derivi de la Consulta del 9 de novembre: ras i curt, vol dir que més enllà de la lògica divisió de parers existent a qualsevol societat democràtica madura, no …

[-230] Bestiari del procés (5): J. Antich, S. Bel, A. Colomines

Diari de Setge del 23 de març de 1714 (dia 242).

Antich, José (exdirector de La Vanguardia). La metamorfosi.
És que és molt fort. Però molt. L’hem vist per televisió tots plegats esquinçar amb violència, amarat d’indignació, la primera enquesta del CEO que, fa només uns pocs anys, va revelar l’existència d’una majoria independentista a casa nostra. Ara ho sabem ben bé: el pes de l’armadura de servei al comte és senzillament descomunal. I ara, alliberat, fresc, fet un xaval, l’Antich s’ha posat la mà estesa a la cara, ha tibat amb força i ha sortit la pell sencera: la tercera via (la gran aposta dels Godó i, amb ells, de tot l’establishment català), proclama amb insistència arreu on pot, està clínicament morta. Defensar-la, afirma contundent, ara que ens hem posat espacials, és viure en un altre planeta. Kafka es va quedar curt.

Bel, Sílvia (actriu).
La veu de la memòria.
A la inauguració del Born o a la Seu Vella de Lleida, la que podem considerar com la musa del Tricentenari, una de les …

[-231] Prendre Déu com a hostatge de l'espanyolisme (#nonacionalisme)

Diari de Setge del 22 de març de 1714 (dia 241).

Parlem clar. La Conferència Episcopal Espanyola ha emprés de fa anys una via profundament injusta cap a la consagració de la unitat d'Espanya, literalment, com un bé moral. És una identificació descarada entre organització política i fe religiosa que no es feia de manera tan intensa des de la mort de Francisco Franco. Diuen que alguns bisbes catalans han manifestat en privat, dins els debats de la Conferència Episcopal Espanyola, la seva oposició frontal a aquesta deriva. Francament, ho han portat amb una discreció extraordinària. Ni un sol desmarcament públic. Diuen que també han fet avinents les seves protestes pels continguts, radicalment anti-catalans, de mitjans amb participació oficial de l'Església Catòlica, com ara 13TV. Si és que és així, francament, han demostrat una capacitat d'influència tendent a zero. Aquests dies, en abandonar la presidència de la Conferència Episcopal Espanyola el cardenal Rouco Varela ha vol…

[-232] L'espanyol irat (#dependentisme)

Diari de Setge del 21 de març de 1714 (dia 240).

Fa temps, amb aquell to foteta tan propi de l'actual número dos del diari comtal, l'Enric Juliana, es va crear la figura del català emprenyat. En aquella etiqueta hi ha havia un encert de constatació sociològica barrejat amb un punt de menysteniment profund. El cert és, però, que el català emprenyat va passar de la fase genèrica i apolítica dels pals de cec (la que li convenia a Espanya) a concretar definitivament, de manera àmpliament majoritària, la seva reivindicació un dia de setembre de 2012: calia assolir un nou estat eficient, interessat a fer realitat els interessos dels ciutadans d'aquest racó de la Mediterrània. Ara, en sentit invers, des de tots els cantons del dependentisme, des de Javier Nart a Maurici Lucena, passant per Enric Millo, veiem aparèixer l'espanyol irat. Curiosament, em sembla a mi, diria que camina en direcció contrària: ell té un objectiu marcat, preservar la unitat d'Espanya i s'empre…

[-233] Bestiari del procés (4): D. Montserrat, F. Puig, S. Vila.

Diari de Setge del 20 de març de 1714 (dia 239).











Montserrat, Dolors (vicesecretària d’organització del PP de Catalunya). Verborrea insuportable.
Els oïdors de la ràdio catalana haureu sobreviscut amb dificultat a alguna de les seves intervencions a les tertúlies. És capaç de disparar sobre el seu interlocutor amb una cadència de 323 paraules per segon. L’estridència, a més, no afecta només el seu to de veu: no s’està de menysprear els independentistes a cada oportunitat que se li presenta. De fa mesos, creixen els rumors del seu ascens al comandament de la nau popular a Catalunya i aquesta setmana s’han fet particularment intensos. Passarem de la buidor intel·lectual i la immoralitat més rampant del co-lideratge actual, al perill greu de mort per metrallament de consignes.

Puig, Felip (conseller d’Empresa i Ocupació). Objectiu trinxar-nos.
Ens volen morts: aquest axioma es manifesta en tots i cadascun dels àmbits de la nostra relació de dependència amb Espanya. El conseller Puig, darre…

[-234] Bestiari del procés (3): J.M. García-Margallo, A. Grau, A. Mas

Diari de Setge del 19 de març de 1714 (dia 238).










García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors). Passat de galàxia.
Amb el seu posat seriós, com de creixent indigestió, combinat amb la seva aparença clàssica de buròcrata insubstancial d’antic règim, el ministre d’exteriors que més parla d’afers interns (sobretot, del més gran que té plantejat el Regne d’Espanya), va provocar dilluns la hilaritat general en afirmar al Fòrum Europa que Catalunya “restarà condemnada a vagar per l’espai, fora d’Europa pels segles dels segles”. De fet, per arrodonir l’escena només li va faltar tancar la frase amb un religiós amén. Des de Catal-UFOs a Òvnium Cultural les xarxes socials van anar plenes tota la tarda del sarcasme més descarnat. És difícil superar-se en el ridícul. Sobretot, increïblement, soscavar la posició pròpia d’una manera tan efectiva. García-Margallo va completament passat de galàxia. Gràcies, ministre!

Grau, Anna (periodista al servei del Movimiento Ciudadano). Telon…

[-235] Negar-nos els drets, eliminar-nos de la història (#memòriahistòrica)

Diari de Setge del 18 de març de 1714 (dia 239).













Fa ara just quatre anys i una setmana va arrencar el bloc que ara llegiu. Després d'una presentació inicial de l'aventura, el segon apunt el vaig dedicar a explicar quins eren els trets principals que justificaven l'existència d'una Catalunya sobirana abans de l'ocupació militar borbònica closa el 18 de setembre de 1714 amb la caiguda de la plaça de Cardona. Avui, que arrenca també una altra versió d'aquest bloc al digital Directe!cat voldria reprendre'n novament l'argumentari. Aquest espai que neix avui recollirà una selecció dels apunts que es vagin publicant regularment a Per a Bons Patricisen el seu format clàssic. És pertinent tornar a parlar de l'exercici històric de la sobirania per part dels catalans per una raó bàsica: l'esclat al llarg d'aquests quatre anys del debat independentista ha desfermat una tempesta d'intoxicació i negacionisme (protagonitzada bàsicament, a més, per no h…

[-236] Bestiari del procés (2): M. Cruz, D. Fernández, J. Fernández Díaz

Diari de Setge del 17 de març de 1714 (dia 236).

Cruz, Manuel (catedràtic de filosofia contemporània a la UB). Unanimisme federal.
Llegeixo en un digital sobiranista un article sobre la presentació mediàtica del darrer assaig polític del president de Federalistes d’Esquerra. Sense prescindir per coherència del seu espai setmanal a una tertúlia a la ràdio nacional de Catalunya, el filòsof predica amb convenciment contra el nou unanimisme independentista que impregna el país (i també El País, però en sentit contrari). L’entitat que encapçala, de dimensió desconeguda, gaudeix d’espai creixent als mitjans. M’he posat en contacte amb ells per preguntar si, com a federalista d’esquerres que em considero, puc defensar una Catalunya estat dins un projecte federal europeu: no em contesten. Dedueixo que el seu federalisme és unànimement espanyolista.

Fernández, David(diputat de la CUP). Qüestió de prioritats.
Diumenge m’esborrona una decisió que em temia de fa setmanes: la CUP ha decidit no pres…

[-237] Bestiari del procés (1): T. Albà, F. de Carreras, L. Castro

Diari de Setge del 16 de març de 1714 (dia 235).













Albà, Toni(actor). Amb amnèsia no hi ha futur.
Dimarts esclatava la polèmica a les xarxes socials, a partir de la següent piulada de l’actor vilanoví: “que res no ens encegui: l’Estado español ha causat més morts al llarg de la història que tots els grups terroristes junts”. Deu hores més tard, havia rebut més de tres-centes respostes: la majoria, amenaçadores i insultants; moltes, crítiques des del mateixos rengles del catalanisme. Em sorprèn sobretot l’escàndol que provoca en aquests últims: n’Albà parla de l’estat espanyol (no dels espanyols en general) i recorda una realitat simplement científica. Les reaccions certifiquen una vegada més que els nostres adversaris no estan disposats a assumir la violència que han exèrcit i el dolor que han provocat en el passat per imposar la seva hegemonia: un senyal clar que no ens podem refiar que no hi tornaran en el futur.

Carreras, Francesc de (professor de Dret Constitucional). Per una Europa bu…

[-238] Consolidació de blocs, fi del vot dual (sobre la darrera enquesta del GESOP) (#enquestes)

Diari de Setge del 15 de març de 1714 (dia 234).














Subscric pràcticament al cent per cent l'anàlisi de l'amic Elies al seu bloc sobre el darrer Baròmetre electoral publicat a El Periódico. Només faria una petita acotació que em sembla rellevant, perquè remarca les profundes transformacions que s'estan operant en l'ecosistema polític català com a conseqüència de l'esclat del procés sobiranista. Les dades corresponents al resultat d'una hipotètica Consulta i de les eleccions en els diferents nivells aporten una dada comuna: la progressiva consolidació de dos blocs que se situen a l'entorn dels 2/3 de l'electorat per al bloc sobiranista i 1/3 per al dependentisme. En particular, destaca molt poderosament la progressiva homogeneïtzació de tots els resultats electorals, un fenomen de gran profunditat. Fins no fa gaire, Catalunya es caracteritzava històricament per un vot dual: les Autonòmiques acostumaven a enregistrar victòries convergents, mentre els sociali…

[-239] El mal ús del terme botifler (#procés)

Diari de Setge del 14 de març de 1714 (dia 233).

Un dels intel·lectuals clàssics del dependentisme a Catalunya, l'escriptor mallorquí Valentí Puig, es planyia fa uns dies al diari de capçalera de l'esquerra nacionalista espanyola contra l'ús del terme botifler per definir els contraris a la plena llibertat de Catalunya. Sense que serveixi de precedent, estic molt d'acord amb ell. L'home semblava dolgut, perquè deu trobar que a ell li diuen botifler molt sovint. No tinc, però, la percepció que aquest terme tingui una presència pública massa destacada a Catalunya. Ni de bon tros. De fet, com diu Valentí Puig, al nostre país ja no hi ha botiflers. M'explico. La majoria dels partidaris dels borbons durant la Guerra de Successió, si més no en esclatar, compartien encara la defensa d'un mateix model constitucional, el que havia estat forjat al Principat, almenys, al llarg dels cinc segles anteriors. Tanmateix, en el moment del decantament majoritari del país en f…

[-240] Reflexos atàvics per anar al desastre (#procés)

Diari de Setge del 13 de març de 1714 (dia 232).

En el fons, en el fons, en el fons de l'actitud del govern espanyol, més enllà del convincement de Rajoy que desistirem (producte d'haver-se cregut la pròpia propaganda sobre l'orígen i la inciativa del procés), em penso que hi ha un reflex atàvic. Un que forma part de l'ADN de la espanyolitat que ha conformat històricament Castella. Es perd en la nit dels seus temps. És l'esperit de conquesta. La voluntat patològica d'imposició. En quin cap d'un pais desenvolupat de principis del segle XXI hi cap la possibilitat que un territori (tingui la característica nacional que es vulgui) sigui obligat a roamandre dins un altre contra la seva pròpia voluntat? Com es pot concebre que no cal seure a negociar, que no hi cap mena de concessió a fer? Ben al contrari, que cal pitjar l'accelerador de l'humiliació i l'atac a cada oportunitat, sigui la llengua a l'escola o la continuïtat del Delta de l'Ebre.…

[-241] Quatre anys meravellosos i una nova etapa (#PBP)

Diari de Setge del 12 de març de 1714 (dia 231).

Avui aquest bloc compleix quatre anys de vida. Han estat gairebé mil cinc-cents apunts sense faltar ni un sol dia a la cita. Al principi, a raig, darrerament, potser, ha estat una mica més difícil: la publicació, també jornada a jornada, del Diari de Setge, la meva contribució personal i intransferible al Tricentenari, ha posat a prova la capacitat d'un servidor. Al llarg d'aquest temps, PBP ha passat de ser un bloc amb més contingut personal a dedicar un espai molt preponderant a l'anàlisi del procés sobiranista. El seu naixement el març de 2010 no podia ser més encertat cronològicament: després de l'onada principal de mig miler de Consultes populars iniciades l'any anterior a Arenys de Munt, mentre es cuinaven els darrers plats de la sentència del Constitucional sobre l'Estatutet de la Moncloa, en els darrers temps d'enfosament del Tripartit, alhora que el món sobiranista vivia temps de convulsa mudança. Qu…

[-242] Catalans i espanyols desorientats (#procés)

Diari de Setge del 11 de març de 1714 (dia 230).

Pobrets, se'ls veu confosos. Els han fallat profundament les percepcions, la capacitat d'anàlisi del seu entorn. Súmate és la demostració perfecta. Opinadors com l'Antoni Puigverd portaven anys i panys afirmant que una majoria independentista era impossible en aquest país perquè a les enquestes l'opció dels qui es consideren catalans i espanyols sempre ha estat majoritària. I, de fet, encara que per cada vegada menys distància amb els qui es consideren només catalans, continua essent així a dia d'avui. Tal afirmació però, ve mancada greument de pragmatisme. La gent no és estúpida i sap distingir perfectament entre la seva identitat i l'Estat que desitja que gestioni els seus interessos. Més encara quan, com tothom sap, les teves identitats plurals, arreu del món, es poden traduir en una diversitat de nacionalitats administratives. Hi ha individus al món que tenen dos, tres, quatre i cinc passaports diferents. Per…

[-243] Un estat en descomposició (#memòriahistòrica)

Diari de Setge del 10 de març de 1714 (dia 229).

Llegeixo la darrera obra d'Antonio Espino i Maria Antònia Martí, Catalunya abans de la Guerra de Successió. Ambrosi Borsano i la creació d'una nova frontera militar, 1659-1700 (Catarroja-Barcelona: Editorial Afers, 2013, 313 p.). Entre les seves virtuts, que permet entendre molt més acuradament l'actitud dels catalans resistents del 1713. Tota la segona meitat del segle XVII constitueix una permanent manifestació d'incompetència i impotència de l'exèrcit del rei catòlic per defensar mínimament les fronteres del Principat de les permanents incursions dels poderosos exèrcits de Lluís XIV, que el 1697 arribaran a ocupar la mateixa ciutat de Barcelona. Quan els catalans van decidir resistir fins el final, comptaven amb l'esperança que la conjuntura internacional i la feble entesa amb Felip V contribuïssin a una manca d'implicació a fons del monarca francès en el suport a l'ocupació definitiva de Catalunya, pe…

[-244] Portar l'autoodi al paroxisme (#CatalunyaNord)

Diari de Setge del 9 de març de 1714 (dia 228).














El nacionalisme espanyol acostuma a fer el rídícul. En la seva forma local, a Catalunya, habitualment, a més, parteix d'uns nivells d'ignorància destacadíssims. En certa manera és lògic. Normalment és representat per gent, nascuda o no aquí, amb esperit colonial. I clar, quan desprecies el país on vius perquè estàs fermanent convençut que els teus orígens són superiors als de la púrria que t'envolta, és molt difícil que et pugui interessar el més mínim el seu passat. Les manifestacions d'aquest capteniment són incomptables. Què dir de la Sánchez Camacho afirmant que Catalunya mai ha estat una nació. O que ara gaudeix de la quota d'autogovern més gran de la seva història. O del millor sistema de finançament que mai. Senzillament ridícul. Darrerament, però, m'ha semblat portar l'autoodi a un extrem d'autèntic paroxisme l'actitud de Ciutadans i del Partit Popular al Parlament de Catalunya, tot censurant q…

[-245] Pel diàleg moderat i infinit, vull un gran pacte (#procés)

Diari de Setge del 8 de març de 1714 (dia 227).












El títol d'aquest apunt us haurà posat dels nervis. Ho entenc, a mi també. Però crec que és necessari abordar el tema quan abans. A la batalla de les paraules (tan important per generar relat, que en diuen ara) contra el dependentisme (és a dir, com sabeu, els qui volen que es mantingui l'statu quo de dependència de Madrid), darrerament ens han col·locat en primera fila, al capdavant de tot de la trinxera, a l'hora d'esmorzar, dinar i sopar, els termes diàleg, moderació i pacte. Saben el que es fan, perquè com els de pau i amor, són paraules incontestables. Per aquest motiu, crec que no els hauríem de deixar sense més aquest poderós arsenal terminològic a les mans. De cap manera. Cal actuar quan abans. Hem d'agafar aquests conceptes i fer-los nostres a tota velocitat. Fer-los servir constantment. Buidar-los de contingut. Estirar-los com un xiclet. Emprar-los com ens doni la gana. Fer, en definitiva, que ja no signifiq…

[-246] "Keep Calm", que això de Crimea serà bo per a nosaltres (#Europa)

Diari de Setge del 7 de març de 1714 (dia 226).

Seré molt breu avui, però no vull deixar escapar l'oportunitat de comentar el gran tema de la política internacional i europea del moment, amb impacte indubtable en el nostre procés. Digueu-me optimista compulsiu, però n'estic convençut. La qüestió de Crimea que enverina la política mundial en aquest inici de 2014, tard o d'hora se'ns girarà a favor. Espanya, tal i com l'editorial de Vilaweb posava de relleu abans ahir, també en aquest cas, no ha perdut l'oportunitat de fer el ridícul. Si el cas de Kosovo va alinear-la amb Xipre, Grècia, Romania i Eslovàquia com a únics països de la Unió Europea que es neguen al seu reconeixement, ara ha vist com la seva tradicional aliança amb Rússia, a la qual creia sobretot interessada a no posar en risc la seva pròpia integritat territorial, s'ha convertit, de la nit al dia, després de la declaració unilateral de reintegració de Crimea, amb convocatòria de referèndum inclo…

[-247] Transvasar-nos la dignitat (#loriuésvida)

Diari de Setge del 6 de març de 1714 (dia 225).











Arribo al poble a les poques hores que el Consell de Ministres espanyol hagi aprovat el pla de conques que posa en perill novament, una dècada més tard del primer assalt fracassat, la supervivència no només de l'ecosistema, sinó del mateix Delta de l'Ebre. Al matí següent contemplo de passeig com s'omple d'aigua a poc a poc el Canal de la Dreta, després de l'aturada hivernal del seu funcionament, aprofitada com sempre per netejar-lo i fer-ne el manteniment necessari. En tornar a casa hi trobo un veí qui, com sempre, em pregunta pel procés. No sembla gaire afectat per la notícia sobre els plans del govern espanyol: vols dir que hi guanyaríem alguna cosa, em pregunta retòricament, per passar després a relatar tots els patiments que la Guerra Civil i la repressió posterior va provocar en la seva família. La mà dura contra els seus, l'atac constant que encara es perpetua, entre altres tantes coses, en la política sobr…

[-248] Referèndum sí o sí, la millor de les opcions (si és majoritària) (#9n2014)

Diari de Setge del 5 de març de 1714 (dia 224).

Repeteixo arguments, a l'escalfor del manifest fet públic en les darreres hores. A Arenys de Munt, en 2009, va començar un corrent potentíssim que ho ha arrossegat absolutament tot. Les dinàmiques de partit es resisteixen a morir, però la profunda revolució sembla impossible d'aturar. Ara toca continuar el procés. D'aquí al 9 de novembre mantenint el pols amb la guerra bruta de l'Estat: aquell dia, portant-lo fins a les darreres conseqüències. Assolir l'Estat propi, l'objectiu final de tot plegat, significa trencar en algun moment la legalitat del Regne d'Espanya hereu del franquisme. Estic d'acord amb els qui plantegen que el millor moment per fer-ho és a través de l'exercici pur de la democràcia. Per què? Doncs perquè enlloc podem ser tants i tan forts. Hi ha, però, una condició necessària: que aquesta sigui l'opció majoritària dins els bloc sobiranista. I avanço que si CiU i ERC es decanten per …

[-249] Per una CUP responsable a Europa (#EP2014)

Diari de Setge del 4 de març de 1714 (dia 223).











Segueixo de fa dies a les xarxes socials, més aviat d'esquitllentes, el debat a la CUP i el seu entorn sobre la participació o no a les eleccions europees del proper 25 de maig. És una mena de repetició dels arguments en el debat previ als darrers comicis autonòmics. Aquí va la meva opinió: naturalment, no sóc ningú per donar-la, especialment, a una gent que no és precisament amant de deixar-se aconsellar. Ras i curt, crec que participar en aquestes eleccions al Parlament europeu és una obligació ineludible des del punt de vista social i nacional. Cal que l'esquerra anticapitalista comparegui davant els ciutadans i ofereixi, amb tots els ets i uts, la seva alternativa. Després ja decidirem, naturalment, si ens acontenta o no. Convé que la presenti amb credibilitat, a més, per oposició a una altra candidatura des de l'esquerra catalana de tradició dogmàtica que apareix com la gran crítica de la troika, sempre, això sí, que no …

[-250] "Operación Palace": la mirada de l'historiador (#23F)

Diari de Setge del 3 de març de 1714 (dia 222).

Amb les ulleres d'historiador el documental fals d'en Jordi Évole em va semblar un error greu. Només calia sentir al dia següent el seu principal protagonista dins el gremi, el professor Andreu Mayayo, disculpant-se per activa i per passiva a les tertúlies. A aquestes alçades, atesos els reconeixements rebuts, cal suposar que Salvados té gràcia, ofici i mitjans, uns quants mitjans, al seu abast. Francament, com a ciutadà i com a historiador hauria preferit que els hagués dedicat a investigar seriosament sobre el que de veritat va succeir aquell 23 de febrer de 1981. Els interrogants continuen essent considerables i molts dels qui van ser entrevistats en la juguesca del fals documental són els primers que no han explicat tota la veritat de la qual són co-partíceps. L'Évole podia haver posat tota la seva capacitat en l'objectiu d'aportar alguna revelació interessant. No va ser així. Alguns han expressat amb brillantor a…

[-251] "Operación Palace": la mirada de l'arxiver (#23F)

Diari de Setge del 2 de març de 1714 (dia 221).











De vegades convé pair amb calma les coses. En aquest cas, ha estat una setmana. Avui, em sumo amb retard al comentari del famós documental fals d'en Jordi Évole, un periodista al qual, tot sigui dit, crec modestament, fa massa temps que tothom li riu les gràcies. Si més no, la peça emesa diumenge passat va servir per posar damunt la taula algunes coses que, amb les meves ulleres d'arxiver, em van semblar molt rellevants. En primer lloc, la conveniència o no d'un reserva temporal d'accés tan llarga en el temps a la documentació de caràcter públic produïda per les administracions. Perquè cal anar més enllà de la legalitat existent, que es va encarregar de recordar l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documens de Catalunya. Admeto, però, que estic una mica cansat dels debats en termes d'interpretació de la llei: m'interessa més discutir sobre el que és més convenient davant de cada disjuntiva. En tot cas, des d…