Ves al contingut principal

[-222] Per vim et metum (#procés)

Diari de Setge del 31 de març de 1714 (dia 250).

11 de setembre de 2012
No sé si encara és present en l'actual vocabulari dels criminalistes. En el dret penal vigent a la Catalunya moderna, aquesta expressió volia caracteritzar la violència amb la qual s'havia comés una coacció, un robatori, una ofensa. Per vim et metum. Per la força i la por. A hores d'ara, després de mesos i mesos de debat esgotador, basat en un legalisme constitucional lamentable per la manca d'idees de seducció, alguns opinadors de l'espanyolisme, de José María Carrascal a Nacho Martín Blanco, comencen a desanimar-se. Aquesta és la clau. Com diria el mític entrenador blaugrana, si persistim, guanyem. Autodeterminació deriva de determinació. Ens ho faran gruar, ben segur. Intentaran enfangar el camp, regar-lo cada dia per aconseguir que la pilota no corri. Però tenim totes les eines, començant per la més important, una sòlida majoria social, transversal, organitzada, culta, alegre i combativa, per guanyar definitivament la nostra llibertat. Ho aconseguirem i ells a hores d'ara ja ho sabem.

Ara han d'assumir que resistir-s'hi desesperadament no els portarà enlloc. Només a que ells i nosaltres prenguem mal gratuïtament. Que cridar desesperadament per intentar un esclat de violència per part nostra no té sentit. Ben al contrari, exactament al contrari. En aquest punt on som, una idea els hem de deixar clara per damunt de totes: no se'n sortiran sense violentar-nos. No cedirem, ens hauran de fer enrere, per vim et metum. Per la força i la por. Encara molts d'ells (sobretot a les esferes governamentals més elevades) estan convençuts que acabarem plegant veles, que ens abaixarem els pantalons en el moment decisiu. Que ens dividirem entre nosaltres. I no. Estic gairebé convençut al cent per cent que no. Que tenim un magnífic equip al capdavant amb un programa clar. Per això, insisteixo, els hem de deixar clar que només podran allargar el procés (un camí que a hores d'ara ja té un final irreversible), fent-se violència ells mateixos primer per violentar-nos a nosaltres després. Agrament. Amb acritud. De mala llet. Exaltats. Per la força. Per pebrots. Per vim et metum.

Comentaris

  1. Dius que som un equip. Alerta!, que diria aquell. Un equip, sí. Però molt polivalent, molt polifacètic. No és cosa de només un líder, no. Hi ha molts líders perquè és necessari que aquest procés tiri endavant amb líders, no pas sense cap ordre d'organització. Hi ha diversos líders i no necessàriament connectats. És una revolta popular i asserenada, amb valentia i cultura. Revolta per dignitat.
    En canvi, la contra-oferta és insultant, tergiversadora, ignorant i provocadora que incrementa la revolta.
    Gràcies "espanyoleros"!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…