[-222] Per vim et metum (#procés)

Diari de Setge del 31 de març de 1714 (dia 250).

11 de setembre de 2012
No sé si encara és present en l'actual vocabulari dels criminalistes. En el dret penal vigent a la Catalunya moderna, aquesta expressió volia caracteritzar la violència amb la qual s'havia comés una coacció, un robatori, una ofensa. Per vim et metum. Per la força i la por. A hores d'ara, després de mesos i mesos de debat esgotador, basat en un legalisme constitucional lamentable per la manca d'idees de seducció, alguns opinadors de l'espanyolisme, de José María Carrascal a Nacho Martín Blanco, comencen a desanimar-se. Aquesta és la clau. Com diria el mític entrenador blaugrana, si persistim, guanyem. Autodeterminació deriva de determinació. Ens ho faran gruar, ben segur. Intentaran enfangar el camp, regar-lo cada dia per aconseguir que la pilota no corri. Però tenim totes les eines, començant per la més important, una sòlida majoria social, transversal, organitzada, culta, alegre i combativa, per guanyar definitivament la nostra llibertat. Ho aconseguirem i ells a hores d'ara ja ho sabem.

Ara han d'assumir que resistir-s'hi desesperadament no els portarà enlloc. Només a que ells i nosaltres prenguem mal gratuïtament. Que cridar desesperadament per intentar un esclat de violència per part nostra no té sentit. Ben al contrari, exactament al contrari. En aquest punt on som, una idea els hem de deixar clara per damunt de totes: no se'n sortiran sense violentar-nos. No cedirem, ens hauran de fer enrere, per vim et metum. Per la força i la por. Encara molts d'ells (sobretot a les esferes governamentals més elevades) estan convençuts que acabarem plegant veles, que ens abaixarem els pantalons en el moment decisiu. Que ens dividirem entre nosaltres. I no. Estic gairebé convençut al cent per cent que no. Que tenim un magnífic equip al capdavant amb un programa clar. Per això, insisteixo, els hem de deixar clar que només podran allargar el procés (un camí que a hores d'ara ja té un final irreversible), fent-se violència ells mateixos primer per violentar-nos a nosaltres després. Agrament. Amb acritud. De mala llet. Exaltats. Per la força. Per pebrots. Per vim et metum.

Comentaris

  1. Dius que som un equip. Alerta!, que diria aquell. Un equip, sí. Però molt polivalent, molt polifacètic. No és cosa de només un líder, no. Hi ha molts líders perquè és necessari que aquest procés tiri endavant amb líders, no pas sense cap ordre d'organització. Hi ha diversos líders i no necessàriament connectats. És una revolta popular i asserenada, amb valentia i cultura. Revolta per dignitat.
    En canvi, la contra-oferta és insultant, tergiversadora, ignorant i provocadora que incrementa la revolta.
    Gràcies "espanyoleros"!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas