[-223] Bestiari del procés (9): A. Alonso, M. Carol i J. Coll

Cadaqués
Diari de Setge del 30 de març de 1714 (dia 249).

Alonso, Alfonso (portaveu del PP al Congreso).
Deixeu les urnes.
Aquest home gris passarà a la història per una sola frase. Gest crispat, ganyota ploranera, congestió progressiva. Sosté el micròfon amb la dreta, mentre, l’altra mà estesa, en apujar el to, tendeix a ajuntar els dits gros i índex per donar-hi èmfasi. Un tolerant “no se puede hacer” adorna el discurs. La frase central de l’arenga és per a esculpir en lletres d’or: “da igual que se quiera imponer la voluntat por la violencia, o que se quiera imponer la voluntad por las urnas [cara d’esglai i serrada de dents, mentre alça la veu], si es al margen de la ley, es la imposición de la voluntad y es antidemocrático”. Tanta facilitat de paraula aclapara, sobretot, tractant-se d’un portaveu parlamentari! La lliçó de tancament en el papanatisme legal que l’espanyolisme ofereix al món és la nostra millor campanya.

Carol, Màrius (director de La Vanguardia).
Esborrant les empremtes.
Quan, a la Diada de 2012, vaig veure’l al Passeig de Gràcia, reconec que em va fer dubtar. Però no. Després de dissimular durant mesos una aparent imparcialitat, ajustada l’armadura, el director del diari comtal s’ha declarat amb totes les lletres contrari al procés. Aquesta setmana li ha tocat gestionar la posició del transatlàntic de la premsa catalana en relació a la mort de Suárez. Entre els grans titulars, en donar la notícia en espanyol (que la versió del web en català continua dormint al calaix, tot i les subvencions), “muere Adolfo Suárez, el primer presidente de la democracia en España”. Es tracta de matar dos pardals d’un tret: fer bo l’statu quo actual i negar l’existència de la història abans del 1975: ni la Segona República fou una democràcia, ni el diari comtal un instrument al servei del règim. Galinsoga mai va existir.

Coll, Joaquim (historiador i militant del PSc).
Anhelar l’enquistament.
Avançant-se poques hores a la petició d’il·legalització de l’ANC formulada davant la Fiscalia General de l’Estat (veí) pel “sindicat” d’ultra Manos Limpias (un sarcasme punyent), un dels més actius propagandistes de l’esquerra conservadora a Catalunya ens il·lustrava dilluns des de la pàgina 4 d’El País. Aquesta vegada, sense insultar directament els sobiranistes, que es reserva per a la premsa d’aquí. L’escrit inclou afirmacions tan progressistes com ara: “el muro de la legalidad es insalvable”. Desitja un enquistament del procés perquè està convençut que, superat l’any en curs, ja se’ns passarà. Crida l’atenció la seva fe en els poders taumatúrgics del 2014: creu religiosament que l’1 de gener de 2015, superada la follia del Tricentenari, ens llevarem acceptant el seu apoyaré reloaded. I va a ser que no, perquè els nostres arguments són bastant més sòlids i Espanya ens recorda cada dia perquè som on som.

Comentaris

  1. A La Vanguardia hi ha d'haver necessàriament control de contenció en l'expressió, perquè sinó no es podria entendre el canvi sobtat que es va fer de José Antic a Màrius Carol. Sobretot, veient els aires de llibertat d'expressió que està agafant en José. Ara, ho saben dissimular molt bé i fan gala de ponderació i equanimitat falsa. Sinó, altra vegada, d'on vindria aquesta capacitat d'informació continguda i no publicada mai per aquest José que ens està sorprenent?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas