Ves al contingut principal

[-223] Bestiari del procés (9): A. Alonso, M. Carol i J. Coll

Cadaqués
Diari de Setge del 30 de març de 1714 (dia 249).

Alonso, Alfonso (portaveu del PP al Congreso).
Deixeu les urnes.
Aquest home gris passarà a la història per una sola frase. Gest crispat, ganyota ploranera, congestió progressiva. Sosté el micròfon amb la dreta, mentre, l’altra mà estesa, en apujar el to, tendeix a ajuntar els dits gros i índex per donar-hi èmfasi. Un tolerant “no se puede hacer” adorna el discurs. La frase central de l’arenga és per a esculpir en lletres d’or: “da igual que se quiera imponer la voluntat por la violencia, o que se quiera imponer la voluntad por las urnas [cara d’esglai i serrada de dents, mentre alça la veu], si es al margen de la ley, es la imposición de la voluntad y es antidemocrático”. Tanta facilitat de paraula aclapara, sobretot, tractant-se d’un portaveu parlamentari! La lliçó de tancament en el papanatisme legal que l’espanyolisme ofereix al món és la nostra millor campanya.

Carol, Màrius (director de La Vanguardia).
Esborrant les empremtes.
Quan, a la Diada de 2012, vaig veure’l al Passeig de Gràcia, reconec que em va fer dubtar. Però no. Després de dissimular durant mesos una aparent imparcialitat, ajustada l’armadura, el director del diari comtal s’ha declarat amb totes les lletres contrari al procés. Aquesta setmana li ha tocat gestionar la posició del transatlàntic de la premsa catalana en relació a la mort de Suárez. Entre els grans titulars, en donar la notícia en espanyol (que la versió del web en català continua dormint al calaix, tot i les subvencions), “muere Adolfo Suárez, el primer presidente de la democracia en España”. Es tracta de matar dos pardals d’un tret: fer bo l’statu quo actual i negar l’existència de la història abans del 1975: ni la Segona República fou una democràcia, ni el diari comtal un instrument al servei del règim. Galinsoga mai va existir.

Coll, Joaquim (historiador i militant del PSc).
Anhelar l’enquistament.
Avançant-se poques hores a la petició d’il·legalització de l’ANC formulada davant la Fiscalia General de l’Estat (veí) pel “sindicat” d’ultra Manos Limpias (un sarcasme punyent), un dels més actius propagandistes de l’esquerra conservadora a Catalunya ens il·lustrava dilluns des de la pàgina 4 d’El País. Aquesta vegada, sense insultar directament els sobiranistes, que es reserva per a la premsa d’aquí. L’escrit inclou afirmacions tan progressistes com ara: “el muro de la legalidad es insalvable”. Desitja un enquistament del procés perquè està convençut que, superat l’any en curs, ja se’ns passarà. Crida l’atenció la seva fe en els poders taumatúrgics del 2014: creu religiosament que l’1 de gener de 2015, superada la follia del Tricentenari, ens llevarem acceptant el seu apoyaré reloaded. I va a ser que no, perquè els nostres arguments són bastant més sòlids i Espanya ens recorda cada dia perquè som on som.

Comentaris

  1. A La Vanguardia hi ha d'haver necessàriament control de contenció en l'expressió, perquè sinó no es podria entendre el canvi sobtat que es va fer de José Antic a Màrius Carol. Sobretot, veient els aires de llibertat d'expressió que està agafant en José. Ara, ho saben dissimular molt bé i fan gala de ponderació i equanimitat falsa. Sinó, altra vegada, d'on vindria aquesta capacitat d'informació continguda i no publicada mai per aquest José que ens està sorprenent?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…