[-224] El gudari Girauta (#dependentisme)

Aigüestortes
Diari de Setge del 29 de març de 1714 (dia 248).

Digueu-me faltón i mala persona, però el primer que em va venir al cap, la primera neurona que se'm va activar en sentir fa uns dies els arguments de Juan Carlos Girauta contra la presidenta de l'Assemblea, la Carme Forcadell, portava el distintiu d'una serp i es deia Euskadi Ta Askatasuna. Naturalment, no estic insinuant ni de broma que el número dos de Ciudadanos a les europees tingui res a veure amb ETA. I ara. El que dic és que, en aquest cas, embogit per la impotència del qui se sap per darrera al marcador en un partit que va arribant al seu final, utilitza unes formes expressives, un recurs dialèctic certament calcat. Responsabilitzar els altres a l'avançada de la violència que puguin exercir els teus és una manera de parlar que sembla extreta directament de Zutabe, el butlletí intern de l'organització terrorista. El mecanisme és el següent, diguem-ne, de manual i consisteix a establir en primer lloc, clarament, amb tota l'escenificació possible, la consigna que s'és víctima d'una suposada agressió.

Només cal sentir les expressions dels màxims dirigents del nou buc insígnia del nacionalisme espanyol a Catalunya denunciant la censura de la qual són objecte; un fet que, per cert, normalment es produeix des dels mitjans que suposadament els censuren i als quals sovint no tenim accés els qui pensem diferent d'ells (i, tot sigui dit, segons les enquestes, com la majoria del país). Una vegada establerta aquesta visió falsa de la realitat es prepara la justificació de la violència dels propis, tot atribuint-ne als altres una suposada voluntat d'exercir la coacció, encara que per fer-ho, valgui la redundància, calgui violentar la realitat tot el que sigui necessari. D'aquí la nova insistència a parlar de colpisme per referir-se a l'ANC. Demano, simplement, al gudari Girauta que abandoni d'una vegada per totes la intoxicació permanent i lliuri les armes de la mentida sistemàtica. Això sí, tinc dubtes sobre la conveniència o no d'aplicar la llei antiterrorista al seu braç mediàtic, el Grup Godó.

Comentaris

  1. Això sí que és perdre el temps!
    Demanar-los que siguin raonats i fins i tot intel·ligents als C's, als PP's i fins i tot als PSOE's és perdre el temps. Precisament, actuen així per provocar, no pas perquè n'estiguin convençuts. I, si no, mirem el millor atleta olímpic de tots els temps dels salts de criteri, en Millo. El salt més vertiginós que mai hagi fet ningú. I segueix amb tan la cara tan impecable. Jo diria que sembla un Millet més. Aquest Girauta el veig igual que els que us he citat. Tots aquests partits no tenen pas gaire més recorregut que el de fer la punyeta per poder-ne gaudir del seu ressentiment d'haver nascut malament.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)