Ves al contingut principal

[-224] El gudari Girauta (#dependentisme)

Aigüestortes
Diari de Setge del 29 de març de 1714 (dia 248).

Digueu-me faltón i mala persona, però el primer que em va venir al cap, la primera neurona que se'm va activar en sentir fa uns dies els arguments de Juan Carlos Girauta contra la presidenta de l'Assemblea, la Carme Forcadell, portava el distintiu d'una serp i es deia Euskadi Ta Askatasuna. Naturalment, no estic insinuant ni de broma que el número dos de Ciudadanos a les europees tingui res a veure amb ETA. I ara. El que dic és que, en aquest cas, embogit per la impotència del qui se sap per darrera al marcador en un partit que va arribant al seu final, utilitza unes formes expressives, un recurs dialèctic certament calcat. Responsabilitzar els altres a l'avançada de la violència que puguin exercir els teus és una manera de parlar que sembla extreta directament de Zutabe, el butlletí intern de l'organització terrorista. El mecanisme és el següent, diguem-ne, de manual i consisteix a establir en primer lloc, clarament, amb tota l'escenificació possible, la consigna que s'és víctima d'una suposada agressió.

Només cal sentir les expressions dels màxims dirigents del nou buc insígnia del nacionalisme espanyol a Catalunya denunciant la censura de la qual són objecte; un fet que, per cert, normalment es produeix des dels mitjans que suposadament els censuren i als quals sovint no tenim accés els qui pensem diferent d'ells (i, tot sigui dit, segons les enquestes, com la majoria del país). Una vegada establerta aquesta visió falsa de la realitat es prepara la justificació de la violència dels propis, tot atribuint-ne als altres una suposada voluntat d'exercir la coacció, encara que per fer-ho, valgui la redundància, calgui violentar la realitat tot el que sigui necessari. D'aquí la nova insistència a parlar de colpisme per referir-se a l'ANC. Demano, simplement, al gudari Girauta que abandoni d'una vegada per totes la intoxicació permanent i lliuri les armes de la mentida sistemàtica. Això sí, tinc dubtes sobre la conveniència o no d'aplicar la llei antiterrorista al seu braç mediàtic, el Grup Godó.

Comentaris

  1. Això sí que és perdre el temps!
    Demanar-los que siguin raonats i fins i tot intel·ligents als C's, als PP's i fins i tot als PSOE's és perdre el temps. Precisament, actuen així per provocar, no pas perquè n'estiguin convençuts. I, si no, mirem el millor atleta olímpic de tots els temps dels salts de criteri, en Millo. El salt més vertiginós que mai hagi fet ningú. I segueix amb tan la cara tan impecable. Jo diria que sembla un Millet més. Aquest Girauta el veig igual que els que us he citat. Tots aquests partits no tenen pas gaire més recorregut que el de fer la punyeta per poder-ne gaudir del seu ressentiment d'haver nascut malament.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…