[-226] Aclarir a què estem jugant (#procés)

Diari de Setge del 27 de març de 1714 (dia 246).

Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà)










No sé, potser el país que ostenta el record mundial de cops d'estat al llarg de la història contemporània sí que ens pot donar lliçons al respecte. Potser sí. Però a mi, naturalment, no m'ho sembla. Anem a pams, el 23 de gener de 2013 el Parlament de Catalunya va aprovar amb una sòlida majoria (de 85 a 41) la Declaració de Sobirania. Se suposa que, per aquesta via, els nostres representants van establir que tindran, tindrem, la darrera paraula a partir d'ara i que, arribat el moment en el qual haguem exhaurit totes les altres vies i expressada la voluntat del poble, procedirem a exercir-la en plenitud. Atesa la marxa del procés ha arribat el moment de considerar seriosament, si més no, d'estudiar i sobretot de preveure, la possibilitat que el govern espanyol dissolgui les institucions de Catalunya: ens hauríem de quedar de braços plegats, davant d'una actuació, aquesta sí, colpista? Naturalment, no. I com que fa mesos que vaig reclamar que ens poséssim a feina, he de dir que estic absolutament a favor de tot el contingut, de la a la z, de la famosa ponència de l'Assemblea.

De tot plegat, del debat suscitat fa alguns dies, més enllà de la fúria de l'espanyolisme a través dels seus grans mitjans de tot l'espectre ideològic i dels seus principals portaveus a Catalunya, el que més m'ha sorprès ha estat la reacció d'alguns sobiranistes. Començant per gent tan entenimentada com la Patrícia Gabancho o en Joan B. Culla. Preveure tots els escenaris possibles i prevenir la desorientació dels sobiranistes és titllat d'infantilisme? Flipant. És exactament el que cal. Avisar tothom que Espanya pot fer qualsevol cosa, perquè, és evident que el seu nivell democràtic està, simplement, per terra. I que si ho fa hem d'estar preparats per sortir al carrer i defensar els nostres drets. Cal explicar a tothom a què ens enfrontem. Podrem discutir si un document d'aquest tipus encara sense aprovar és el més idoni per fer-ne debat. Però el que em sembla claríssim és que cal parlar d'aquests escenaris. I cal que fins al darrer sobiranista tingui clar que davant la liquidació per la força de les institucions de la nostra sobirania, caldrà començar a construir una nova legalitat des del carrer. Dir-li a això colpisme és simplement patètic: se'n diu independència, aquí i arreu del món.

Comentaris

  1. Totalment d'acord, ens hem de preparar

    ResponElimina
  2. Totes les independències en el darrer moment s'han guanyat amb suor i llàgrimes. Millor que sigui a l'estil britànic, però si no és possible, tampoc és qüestió de claudicar. Ells van embolicant la troca, a veure quan ens desanimem. O, provocant que hi hagi soroll al carrer i -segons ells- legitimar una entrada al Parlament en pla franquista. Davant d'això, hem d'estar preparats, com diu molt bé en Granollacs. Qui diu Parlament, pot ser la clausura de l'ANC, etc. Per imaginació no en faltarà...

    ResponElimina
  3. Els plans B, tenint en compte els espanyols, són imprescindibles.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas