[-227] Bestiari del procés (7): J. C. Girauta, J. Graupera, A. Mayayo

Bellpuig
Diari de Setge del 26 de març de 1714 (dia 245).

Girauta, Juan Carlos (candidat de Ciudadanos).
La batussa com a objectiu.
L’únic candidat que, tot i ser-ho, continua amb plaça fixa a les tertúlies comtals, el que escriu llibres per explicar-nos perquè ell votarà no però sense deixar-nos votar als altres, torna a la seva tàctica habitual de muntar-la ben grossa a la primera oportunitat. Ara, a compte del full de ruta de l’ANC per arribar a la independència (repeteixo, independència, de quin coi de cop d’estat parla?). La histèria els pot. Saben que van camí de perdre i busquen brega desesperats. I si hi ha una cosa que els sap greu és que una clara majoria dels catalans hagi decidir desvincular-se d’Espanya sense que s’hi hagi produït un sol acte violent. Sense que es mogui una fulla. Amb debat intens però sense divisió. Amb una pau i una tranquil·litat eixordadores. Això els treu molt, però molt de polleguera. I com tothom sap la indiferència és el càstig més feridor.

Graupera, Jordi (periodista i filòsof).
Perquè guanyarem.
Dimarts, en Graupera participa a la tertúlia dels matins de la ràdio comtal. Per a ell, de Nova York estant, són les quatre de la matinada. Li pregunten si ho fa abans o després d’anar a dormir. Explica com, després de veure tranquil·lament una pel·lícula fins a la mitjanit, dedica tres hores a preparar la seva intervenció. Joves i sobradament preparats. Una explicació en un sol impacte de perquè guanyarem. El mateix dia, la darrera enquesta del CEO explica que els partidaris de la independència oscil·len entre el 33,9% dels qui no tenen estudis i el 67,7% dels qui gaudeixen de graus universitaris. Per això guanyarem, perquè disposem d’una legió de gent formada que ha fet de l’assoliment de la llibertat plena el seu objectiu generacional.

Mayayo, Andreu (professor Història Contemporània a la UB).
Guanyar temps desesperadament.
En Mayayo és un espanyol sincer: naturalment, hi té tot el dret. El mateix que el 32% dels qui en aquest país (segons el darrer estudi del CEO) se senten tan catalans com espanyols però, tot i així, desitgen que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa. Sap, però que el temps del tripijoc de les elits s’exhaureix i actua a la desesperada. Diu que anem massa de pressa. Que els espanyols bons arribaran algun un dia a l’altra riba. Quan l’escolto no puc més que imaginar-me’l vestit de sans-culotte o de bolxevic, tot cridant a la carrera fins a perdre l’alè, mentre es queda enrere: atureu-vos germans, no prengueu encara la Bastilla, ni el Palau d’Hivern, que la monarquia i el tsarisme tenen reforma. I fa molt progre.

Comentaris

  1. Al parlar d'en Girauta, em ve al cap el conflicte que ha generat l'Alejo V-Q. El seu partidet ultra el va batejar amb el nom VOX. A l'instant vaig pensar amb els diccionaris VOX. Ja no existien? La marca estava alliberada? Doncs, amics meus, l'Alejo es veu que no mira res de res i tira "pa'lante". Esclar, els propietaris dels diccionaris li han fet una denúncia en tota regla per defensar el seu bon nom.
    Doncs, sí. Tota aquesta gent ultra tenen el mateix comportament. Arrasen desesperadament per voler anar el més rapits possible perquè saben que d'aquí a any i mig se'ls acaba la seva orgia de ficció franquista. Bé, i després què ens oferirà aquest public elector espanyol...? Més del mateix? Em temo que sí, per incomprensible que ens pugui semblar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas