Ves al contingut principal

[-227] Bestiari del procés (7): J. C. Girauta, J. Graupera, A. Mayayo

Bellpuig
Diari de Setge del 26 de març de 1714 (dia 245).

Girauta, Juan Carlos (candidat de Ciudadanos).
La batussa com a objectiu.
L’únic candidat que, tot i ser-ho, continua amb plaça fixa a les tertúlies comtals, el que escriu llibres per explicar-nos perquè ell votarà no però sense deixar-nos votar als altres, torna a la seva tàctica habitual de muntar-la ben grossa a la primera oportunitat. Ara, a compte del full de ruta de l’ANC per arribar a la independència (repeteixo, independència, de quin coi de cop d’estat parla?). La histèria els pot. Saben que van camí de perdre i busquen brega desesperats. I si hi ha una cosa que els sap greu és que una clara majoria dels catalans hagi decidir desvincular-se d’Espanya sense que s’hi hagi produït un sol acte violent. Sense que es mogui una fulla. Amb debat intens però sense divisió. Amb una pau i una tranquil·litat eixordadores. Això els treu molt, però molt de polleguera. I com tothom sap la indiferència és el càstig més feridor.

Graupera, Jordi (periodista i filòsof).
Perquè guanyarem.
Dimarts, en Graupera participa a la tertúlia dels matins de la ràdio comtal. Per a ell, de Nova York estant, són les quatre de la matinada. Li pregunten si ho fa abans o després d’anar a dormir. Explica com, després de veure tranquil·lament una pel·lícula fins a la mitjanit, dedica tres hores a preparar la seva intervenció. Joves i sobradament preparats. Una explicació en un sol impacte de perquè guanyarem. El mateix dia, la darrera enquesta del CEO explica que els partidaris de la independència oscil·len entre el 33,9% dels qui no tenen estudis i el 67,7% dels qui gaudeixen de graus universitaris. Per això guanyarem, perquè disposem d’una legió de gent formada que ha fet de l’assoliment de la llibertat plena el seu objectiu generacional.

Mayayo, Andreu (professor Història Contemporània a la UB).
Guanyar temps desesperadament.
En Mayayo és un espanyol sincer: naturalment, hi té tot el dret. El mateix que el 32% dels qui en aquest país (segons el darrer estudi del CEO) se senten tan catalans com espanyols però, tot i així, desitgen que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa. Sap, però que el temps del tripijoc de les elits s’exhaureix i actua a la desesperada. Diu que anem massa de pressa. Que els espanyols bons arribaran algun un dia a l’altra riba. Quan l’escolto no puc més que imaginar-me’l vestit de sans-culotte o de bolxevic, tot cridant a la carrera fins a perdre l’alè, mentre es queda enrere: atureu-vos germans, no prengueu encara la Bastilla, ni el Palau d’Hivern, que la monarquia i el tsarisme tenen reforma. I fa molt progre.

Comentaris

  1. Al parlar d'en Girauta, em ve al cap el conflicte que ha generat l'Alejo V-Q. El seu partidet ultra el va batejar amb el nom VOX. A l'instant vaig pensar amb els diccionaris VOX. Ja no existien? La marca estava alliberada? Doncs, amics meus, l'Alejo es veu que no mira res de res i tira "pa'lante". Esclar, els propietaris dels diccionaris li han fet una denúncia en tota regla per defensar el seu bon nom.
    Doncs, sí. Tota aquesta gent ultra tenen el mateix comportament. Arrasen desesperadament per voler anar el més rapits possible perquè saben que d'aquí a any i mig se'ls acaba la seva orgia de ficció franquista. Bé, i després què ens oferirà aquest public elector espanyol...? Més del mateix? Em temo que sí, per incomprensible que ens pugui semblar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…