Ves al contingut principal

[-227] Bestiari del procés (7): J. C. Girauta, J. Graupera, A. Mayayo

Bellpuig
Diari de Setge del 26 de març de 1714 (dia 245).

Girauta, Juan Carlos (candidat de Ciudadanos).
La batussa com a objectiu.
L’únic candidat que, tot i ser-ho, continua amb plaça fixa a les tertúlies comtals, el que escriu llibres per explicar-nos perquè ell votarà no però sense deixar-nos votar als altres, torna a la seva tàctica habitual de muntar-la ben grossa a la primera oportunitat. Ara, a compte del full de ruta de l’ANC per arribar a la independència (repeteixo, independència, de quin coi de cop d’estat parla?). La histèria els pot. Saben que van camí de perdre i busquen brega desesperats. I si hi ha una cosa que els sap greu és que una clara majoria dels catalans hagi decidir desvincular-se d’Espanya sense que s’hi hagi produït un sol acte violent. Sense que es mogui una fulla. Amb debat intens però sense divisió. Amb una pau i una tranquil·litat eixordadores. Això els treu molt, però molt de polleguera. I com tothom sap la indiferència és el càstig més feridor.

Graupera, Jordi (periodista i filòsof).
Perquè guanyarem.
Dimarts, en Graupera participa a la tertúlia dels matins de la ràdio comtal. Per a ell, de Nova York estant, són les quatre de la matinada. Li pregunten si ho fa abans o després d’anar a dormir. Explica com, després de veure tranquil·lament una pel·lícula fins a la mitjanit, dedica tres hores a preparar la seva intervenció. Joves i sobradament preparats. Una explicació en un sol impacte de perquè guanyarem. El mateix dia, la darrera enquesta del CEO explica que els partidaris de la independència oscil·len entre el 33,9% dels qui no tenen estudis i el 67,7% dels qui gaudeixen de graus universitaris. Per això guanyarem, perquè disposem d’una legió de gent formada que ha fet de l’assoliment de la llibertat plena el seu objectiu generacional.

Mayayo, Andreu (professor Història Contemporània a la UB).
Guanyar temps desesperadament.
En Mayayo és un espanyol sincer: naturalment, hi té tot el dret. El mateix que el 32% dels qui en aquest país (segons el darrer estudi del CEO) se senten tan catalans com espanyols però, tot i així, desitgen que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa. Sap, però que el temps del tripijoc de les elits s’exhaureix i actua a la desesperada. Diu que anem massa de pressa. Que els espanyols bons arribaran algun un dia a l’altra riba. Quan l’escolto no puc més que imaginar-me’l vestit de sans-culotte o de bolxevic, tot cridant a la carrera fins a perdre l’alè, mentre es queda enrere: atureu-vos germans, no prengueu encara la Bastilla, ni el Palau d’Hivern, que la monarquia i el tsarisme tenen reforma. I fa molt progre.

Comentaris

  1. Al parlar d'en Girauta, em ve al cap el conflicte que ha generat l'Alejo V-Q. El seu partidet ultra el va batejar amb el nom VOX. A l'instant vaig pensar amb els diccionaris VOX. Ja no existien? La marca estava alliberada? Doncs, amics meus, l'Alejo es veu que no mira res de res i tira "pa'lante". Esclar, els propietaris dels diccionaris li han fet una denúncia en tota regla per defensar el seu bon nom.
    Doncs, sí. Tota aquesta gent ultra tenen el mateix comportament. Arrasen desesperadament per voler anar el més rapits possible perquè saben que d'aquí a any i mig se'ls acaba la seva orgia de ficció franquista. Bé, i després què ens oferirà aquest public elector espanyol...? Més del mateix? Em temo que sí, per incomprensible que ens pugui semblar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…