[-228] Bestiari del procés (6): J. A. Duran i Lleida, C. Forcadell, E. García

Museu Blau (Barcelona)
Diari de Setge del 25 de març de 1714 (dia 244).

Duran i Lleida, Josep Antoni (president d’Unió Democràtica de Catalunya).
Atrapat al planeta Palace.
Gràcies a un nou massatge televisiu en prime time hem sabut que continua atrapat, més atrapat encara. En la contradicció insalvable que li suposa no voler alinear-se ni amb la llibertat plena, ni amb l’Espanya més desacreditada i més regressiva que es recorda des de la mort del dictador. Segons el nou Antich, segueix entestat en la tercera via, viu al planeta Palace. En va deixar constància dilluns al programa d’en Cuní. Poc a poc, el líder d’Unió va fent passes per reconèixer la seva imminent ensulsiada. El cas Sedó ha estat la derrota més punyent. No fa gaire, va admetre que, quan arribi l’hora decisiva del procés, acabarà fent allò que decideixi la majoria del seu partit. Majoria que tots tenim prou clar, a hores d’ara, què és el que vol. Entretant, la seva humiliació constant a Madrid també ens aplana el camí.

Forcadell, Carme (presidenta de l’ANC).
Mines contra el gran cuirassat.
Som a la fase decisiva i l’estratègia del tot és culpa d’un Mas embogit comença a fer figa. El nou objectiu, s’ha fet prou palès al llarg de la setmana, és l’Assemblea, presidida amb mà coratjosa per la Forcadell. Des de l’Abc a Ciudadanos, passant pels “amics” d’El País, tots a una, s’hi han abraonat sobre el buc insígnia del sobiranisme cívic, al mateix temps que el suport a la independència assolia a les enquestes la frontera del 60% de suport sobre el total del cens (amigues i amics, una barbaritat). La barroeria dels atacs (colpistes, Mare de Déu!), però, ha servit sobretot per a promocionar la campanya Signa un vot, que viurà a aquest cap de setmana un nou impuls als carrers, per a donar l’última empenta a milers de catalans mandrosos (com un servidor) a associar-s’hi i, en definitiva, per demostrar que són tan sapastres que serem independents encara que no vulguem.

García, Esperanza (advocada i militant del PP).
Preparant el mecanisme.
Enmig de l’atac per terra, mar i aire contra l’ANC, ha passat prou desapercebut l’argumentari expressat per un dels valors a l’alça del Partido Popular a Catalunya. Atenció, pareu màquines! Escolteu la lògica jurídica de l’excandidata de Ciudadanos a Barcelona: el foment o la col·laboració amb la comissió d’un il·lícit penal pot ser considerat motiu d’il·legalització d’una associació. Pa-pam. Activada aquesta interpretació de la legislació vigent, ja no només no es podrà parlar de tot, és a dir, negociar els mecanismes per construir una República catalana si així ho vol una majoria dels catalans, sinó que fins i tot defensar-ho podrà ser motiu de prohibició. Sí, amics i amigues, vivim en una democràcia modèlica.

Comentaris

  1. SRA.GARCIA,JO A VOSTE ME L'IMAGINAVA MES INTELIGENT..... PERO "QUE NO DECAIGA" OI?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas