Ves al contingut principal

[-228] Bestiari del procés (6): J. A. Duran i Lleida, C. Forcadell, E. García

Museu Blau (Barcelona)
Diari de Setge del 25 de març de 1714 (dia 244).

Duran i Lleida, Josep Antoni (president d’Unió Democràtica de Catalunya).
Atrapat al planeta Palace.
Gràcies a un nou massatge televisiu en prime time hem sabut que continua atrapat, més atrapat encara. En la contradicció insalvable que li suposa no voler alinear-se ni amb la llibertat plena, ni amb l’Espanya més desacreditada i més regressiva que es recorda des de la mort del dictador. Segons el nou Antich, segueix entestat en la tercera via, viu al planeta Palace. En va deixar constància dilluns al programa d’en Cuní. Poc a poc, el líder d’Unió va fent passes per reconèixer la seva imminent ensulsiada. El cas Sedó ha estat la derrota més punyent. No fa gaire, va admetre que, quan arribi l’hora decisiva del procés, acabarà fent allò que decideixi la majoria del seu partit. Majoria que tots tenim prou clar, a hores d’ara, què és el que vol. Entretant, la seva humiliació constant a Madrid també ens aplana el camí.

Forcadell, Carme (presidenta de l’ANC).
Mines contra el gran cuirassat.
Som a la fase decisiva i l’estratègia del tot és culpa d’un Mas embogit comença a fer figa. El nou objectiu, s’ha fet prou palès al llarg de la setmana, és l’Assemblea, presidida amb mà coratjosa per la Forcadell. Des de l’Abc a Ciudadanos, passant pels “amics” d’El País, tots a una, s’hi han abraonat sobre el buc insígnia del sobiranisme cívic, al mateix temps que el suport a la independència assolia a les enquestes la frontera del 60% de suport sobre el total del cens (amigues i amics, una barbaritat). La barroeria dels atacs (colpistes, Mare de Déu!), però, ha servit sobretot per a promocionar la campanya Signa un vot, que viurà a aquest cap de setmana un nou impuls als carrers, per a donar l’última empenta a milers de catalans mandrosos (com un servidor) a associar-s’hi i, en definitiva, per demostrar que són tan sapastres que serem independents encara que no vulguem.

García, Esperanza (advocada i militant del PP).
Preparant el mecanisme.
Enmig de l’atac per terra, mar i aire contra l’ANC, ha passat prou desapercebut l’argumentari expressat per un dels valors a l’alça del Partido Popular a Catalunya. Atenció, pareu màquines! Escolteu la lògica jurídica de l’excandidata de Ciudadanos a Barcelona: el foment o la col·laboració amb la comissió d’un il·lícit penal pot ser considerat motiu d’il·legalització d’una associació. Pa-pam. Activada aquesta interpretació de la legislació vigent, ja no només no es podrà parlar de tot, és a dir, negociar els mecanismes per construir una República catalana si així ho vol una majoria dels catalans, sinó que fins i tot defensar-ho podrà ser motiu de prohibició. Sí, amics i amigues, vivim en una democràcia modèlica.

Comentaris

  1. SRA.GARCIA,JO A VOSTE ME L'IMAGINAVA MES INTELIGENT..... PERO "QUE NO DECAIGA" OI?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…