[-230] Bestiari del procés (5): J. Antich, S. Bel, A. Colomines

Barceloneta
Diari de Setge del 23 de març de 1714 (dia 242).

Antich, José (exdirector de La Vanguardia).
La metamorfosi.
És que és molt fort. Però molt. L’hem vist per televisió tots plegats esquinçar amb violència, amarat d’indignació, la primera enquesta del CEO que, fa només uns pocs anys, va revelar l’existència d’una majoria independentista a casa nostra. Ara ho sabem ben bé: el pes de l’armadura de servei al comte és senzillament descomunal. I ara, alliberat, fresc, fet un xaval, l’Antich s’ha posat la mà estesa a la cara, ha tibat amb força i ha sortit la pell sencera: la tercera via (la gran aposta dels Godó i, amb ells, de tot l’establishment català), proclama amb insistència arreu on pot, està clínicament morta. Defensar-la, afirma contundent, ara que ens hem posat espacials, és viure en un altre planeta. Kafka es va quedar curt.

Bel, Sílvia (actriu).
La veu de la memòria.
A la inauguració del Born o a la Seu Vella de Lleida, la que podem considerar com la musa del Tricentenari, una de les grans veus de l’escena nacional, ha tingut també un paper protagonista en el llançament de l’spot troncal de la campanya institucional de la commemoració de l’Onze de Setembre de 1714. Amb els compassos de Llach sonant de fons, el text que recita l’actriu ens recorda solemne i serena, fent camí cap al punt de trobada que representa gràficament el símbol de Santa Eulàlia, que “Si mires enrere hi veuràs el rastre d’un camí que no ha estat fàcil / Davant, només l’horitzó / El que hem viscut és a la nostra memòria / El que hem de viure és a les nostres mans / Ara, la història ens convoca.” El vídeo toca el cor intensament. Érem. Som. Serem. Mal que els pesi en les entranyes, afegeixo.

Colomines, Agustí (professor i assagista).
Creuen que val tot.
Home especial i polèmic, és fàcil discrepar d’alguns dels seus judicis. Però, alhora, també, caure atrapat en la profunditat d’alguns dels debats que suscita, dins i fora de les xarxes socials. Aquesta setmana, com el país sencer, ha estat víctima greu de manipulació. Fa mesos, va escriure un apunt al seu bloc on demostrava plàsticament la falsedat (que l’espanyolisme de biga a l’ull repeteix com un mantra) d’una Catalunya de pensament únic. Com? Senzillament, oferint un inacabable llistat d’opinadors contraris a la independència omnipresents als mitjans catalans. Ara, aquesta demostració empírica del pluralisme existent aquí (i desconegut allà) ha estat capgirada per la Cristina Fallarás, famosa per menysprear la bona gent de Súmate, per acusar-lo de fer llistes negres. Un altre exemple de joc brut que demostra que la nostra és també una causa moral.

Comentaris

  1. Ara que cites els de Súmate, trobo que realment són d'agrair que s'hagin sumat al moviment independentista. Fan feina, són discrets i viatgen per tot arreu explicant-se la mar de bé, pel què m'han dit. Suposo que deu rebentar molt trobar-se que uns que eren de la mateixa terra, quan han vist la realitat, se'ls han girat i els han replicat amb contundència.
    Interessant això de Súmate!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas