Ves al contingut principal

[-230] Bestiari del procés (5): J. Antich, S. Bel, A. Colomines

Barceloneta
Diari de Setge del 23 de març de 1714 (dia 242).

Antich, José (exdirector de La Vanguardia).
La metamorfosi.
És que és molt fort. Però molt. L’hem vist per televisió tots plegats esquinçar amb violència, amarat d’indignació, la primera enquesta del CEO que, fa només uns pocs anys, va revelar l’existència d’una majoria independentista a casa nostra. Ara ho sabem ben bé: el pes de l’armadura de servei al comte és senzillament descomunal. I ara, alliberat, fresc, fet un xaval, l’Antich s’ha posat la mà estesa a la cara, ha tibat amb força i ha sortit la pell sencera: la tercera via (la gran aposta dels Godó i, amb ells, de tot l’establishment català), proclama amb insistència arreu on pot, està clínicament morta. Defensar-la, afirma contundent, ara que ens hem posat espacials, és viure en un altre planeta. Kafka es va quedar curt.

Bel, Sílvia (actriu).
La veu de la memòria.
A la inauguració del Born o a la Seu Vella de Lleida, la que podem considerar com la musa del Tricentenari, una de les grans veus de l’escena nacional, ha tingut també un paper protagonista en el llançament de l’spot troncal de la campanya institucional de la commemoració de l’Onze de Setembre de 1714. Amb els compassos de Llach sonant de fons, el text que recita l’actriu ens recorda solemne i serena, fent camí cap al punt de trobada que representa gràficament el símbol de Santa Eulàlia, que “Si mires enrere hi veuràs el rastre d’un camí que no ha estat fàcil / Davant, només l’horitzó / El que hem viscut és a la nostra memòria / El que hem de viure és a les nostres mans / Ara, la història ens convoca.” El vídeo toca el cor intensament. Érem. Som. Serem. Mal que els pesi en les entranyes, afegeixo.

Colomines, Agustí (professor i assagista).
Creuen que val tot.
Home especial i polèmic, és fàcil discrepar d’alguns dels seus judicis. Però, alhora, també, caure atrapat en la profunditat d’alguns dels debats que suscita, dins i fora de les xarxes socials. Aquesta setmana, com el país sencer, ha estat víctima greu de manipulació. Fa mesos, va escriure un apunt al seu bloc on demostrava plàsticament la falsedat (que l’espanyolisme de biga a l’ull repeteix com un mantra) d’una Catalunya de pensament únic. Com? Senzillament, oferint un inacabable llistat d’opinadors contraris a la independència omnipresents als mitjans catalans. Ara, aquesta demostració empírica del pluralisme existent aquí (i desconegut allà) ha estat capgirada per la Cristina Fallarás, famosa per menysprear la bona gent de Súmate, per acusar-lo de fer llistes negres. Un altre exemple de joc brut que demostra que la nostra és també una causa moral.

Comentaris

  1. Ara que cites els de Súmate, trobo que realment són d'agrair que s'hagin sumat al moviment independentista. Fan feina, són discrets i viatgen per tot arreu explicant-se la mar de bé, pel què m'han dit. Suposo que deu rebentar molt trobar-se que uns que eren de la mateixa terra, quan han vist la realitat, se'ls han girat i els han replicat amb contundència.
    Interessant això de Súmate!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…