Ves al contingut principal

[-231] Prendre Déu com a hostatge de l'espanyolisme (#nonacionalisme)

Diari de Setge del 22 de març de 1714 (dia 241).

Sant Climent de Taüll
Parlem clar. La Conferència Episcopal Espanyola ha emprés de fa anys una via profundament injusta cap a la consagració de la unitat d'Espanya, literalment, com un bé moral. És una identificació descarada entre organització política i fe religiosa que no es feia de manera tan intensa des de la mort de Francisco Franco. Diuen que alguns bisbes catalans han manifestat en privat, dins els debats de la Conferència Episcopal Espanyola, la seva oposició frontal a aquesta deriva. Francament, ho han portat amb una discreció extraordinària. Ni un sol desmarcament públic. Diuen que també han fet avinents les seves protestes pels continguts, radicalment anti-catalans, de mitjans amb participació oficial de l'Església Catòlica, com ara 13TV. Si és que és així, francament, han demostrat una capacitat d'influència tendent a zero. Aquests dies, en abandonar la presidència de la Conferència Episcopal Espanyola el cardenal Rouco Varela ha volgut reblar el clau. Sembla que abandona la primera fila i el seu comiat ha estat sonat.

Afortunadament, el seu intent d'aconseguir un posicionament del Vaticà en contra de la Consulta de 9 de novembre s'ha tancat amb un estrepitós fracàs. Aquest papa sembla un home de caritat i moral més elevades. Perquè només des del fonamentalisme més tronat es pot fer veure que l’organització de les comunitats polítiques humanes és fruit del designi diví. Titllar d’immorals o d’insolidaris els qui defensen una forma alternativa a l'statu quo actual de nacions és, això sí, una greu immoralitat. Només algú que no hi creu gaire pot segrestar Déu per utilitzar-lo tan descaradament en profit de les seves opinions polítiques. Repeteixo, fer de la unitat d’Espanya un bé moral és profundament herètic. I obligar els catòlics catalans, després d’insultar-los, a triar entre fe i país, lamentablement pervers. Afortunadament, sempre ens quedarà Montserrat.

Comentaris

  1. Molt bona aquesta del final!: "Afortunadament sempre ens quedarà Montserrat".
    El fet d'entrar amb aquestes disquisicions entre l'esperit i la política, em fa bastant neguit. Vull dir que el mateix Jesús ja va dir que no s'han de barrejar naps amb cols, o el que és del Cèsar amb el que és de Déu. I, sobretot, quan del missatge de Jesús no en queda res de res.
    Aquests espanyols estan més a la vora del fonamentalisme islàmic on tot es basa en una religió al servei de quatre sapastres alterats i sense cap mena d'escrúpol del respecte ètic que ens cal.
    Pobre Buda i pobre Jesús. Si aneu pel Japó -un cop d'avió i ja hi ets...!-, descobrireu un comportament de la filosofia del respecte mutu que cal per viure amb dignitat que ni el podem somniar al món occidental.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…