[-231] Prendre Déu com a hostatge de l'espanyolisme (#nonacionalisme)

Diari de Setge del 22 de març de 1714 (dia 241).

Sant Climent de Taüll
Parlem clar. La Conferència Episcopal Espanyola ha emprés de fa anys una via profundament injusta cap a la consagració de la unitat d'Espanya, literalment, com un bé moral. És una identificació descarada entre organització política i fe religiosa que no es feia de manera tan intensa des de la mort de Francisco Franco. Diuen que alguns bisbes catalans han manifestat en privat, dins els debats de la Conferència Episcopal Espanyola, la seva oposició frontal a aquesta deriva. Francament, ho han portat amb una discreció extraordinària. Ni un sol desmarcament públic. Diuen que també han fet avinents les seves protestes pels continguts, radicalment anti-catalans, de mitjans amb participació oficial de l'Església Catòlica, com ara 13TV. Si és que és així, francament, han demostrat una capacitat d'influència tendent a zero. Aquests dies, en abandonar la presidència de la Conferència Episcopal Espanyola el cardenal Rouco Varela ha volgut reblar el clau. Sembla que abandona la primera fila i el seu comiat ha estat sonat.

Afortunadament, el seu intent d'aconseguir un posicionament del Vaticà en contra de la Consulta de 9 de novembre s'ha tancat amb un estrepitós fracàs. Aquest papa sembla un home de caritat i moral més elevades. Perquè només des del fonamentalisme més tronat es pot fer veure que l’organització de les comunitats polítiques humanes és fruit del designi diví. Titllar d’immorals o d’insolidaris els qui defensen una forma alternativa a l'statu quo actual de nacions és, això sí, una greu immoralitat. Només algú que no hi creu gaire pot segrestar Déu per utilitzar-lo tan descaradament en profit de les seves opinions polítiques. Repeteixo, fer de la unitat d’Espanya un bé moral és profundament herètic. I obligar els catòlics catalans, després d’insultar-los, a triar entre fe i país, lamentablement pervers. Afortunadament, sempre ens quedarà Montserrat.

Comentaris

  1. Molt bona aquesta del final!: "Afortunadament sempre ens quedarà Montserrat".
    El fet d'entrar amb aquestes disquisicions entre l'esperit i la política, em fa bastant neguit. Vull dir que el mateix Jesús ja va dir que no s'han de barrejar naps amb cols, o el que és del Cèsar amb el que és de Déu. I, sobretot, quan del missatge de Jesús no en queda res de res.
    Aquests espanyols estan més a la vora del fonamentalisme islàmic on tot es basa en una religió al servei de quatre sapastres alterats i sense cap mena d'escrúpol del respecte ètic que ens cal.
    Pobre Buda i pobre Jesús. Si aneu pel Japó -un cop d'avió i ja hi ets...!-, descobrireu un comportament de la filosofia del respecte mutu que cal per viure amb dignitat que ni el podem somniar al món occidental.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)