Ves al contingut principal

[-233] Bestiari del procés (4): D. Montserrat, F. Puig, S. Vila.

Diari de Setge del 20 de març de 1714 (dia 239).

Diagonal Mar










Montserrat, Dolors (vicesecretària d’organització del PP de Catalunya). Verborrea insuportable.
Els oïdors de la ràdio catalana haureu sobreviscut amb dificultat a alguna de les seves intervencions a les tertúlies. És capaç de disparar sobre el seu interlocutor amb una cadència de 323 paraules per segon. L’estridència, a més, no afecta només el seu to de veu: no s’està de menysprear els independentistes a cada oportunitat que se li presenta. De fa mesos, creixen els rumors del seu ascens al comandament de la nau popular a Catalunya i aquesta setmana s’han fet particularment intensos. Passarem de la buidor intel·lectual i la immoralitat més rampant del co-lideratge actual, al perill greu de mort per metrallament de consignes.

Puig, Felip (conseller d’Empresa i Ocupació). Objectiu trinxar-nos.
Ens volen morts: aquest axioma es manifesta en tots i cadascun dels àmbits de la nostra relació de dependència amb Espanya. El conseller Puig, darrerament situat en el cantó moderantista del govern català, ha aparegut aquesta setmana ben pujat a la parra. Dos motius prou clars: la demanda d’informació rebuda de part del govern espanyol sobre la legislació sectorial catalana en molt diversos àmbits, se suposa, amb la finalitat de derogar-la ben aviat de facto, i la filtració sobre una possible inversió milionària de l’empresa Amazon a Catalunya, amb l’indissimulat objectiu de rebentar-la. Dos fets que demostren (contra els qui es neguen a acceptar-ho) que ens fan la guerra per terra, mar i aire. Lliures o morts.

Vila, Santi (conseller de Territori i Sostenibilitat). En la recambra comtal.
No descobrirem ara la seva llarga i sostinguda (i fins ara exitosa) voluntat de marcar-se un perfil propi. Dissabte passat, el diari dels Godó, capçalera de sensacionalisme creixent sota la nova direcció del bo d’en Màrius Carol, li dedicava una entrevista de títol llaminer. Amb la jove promesa Josep Antoni Duran i Lleida electoralment cridada a formar part del cementiri dels elefants, es tracta ara de crear una figura, amable a ulls de l’establishment, alternativa a la del Gran Timoner. Historiador de formació, sobta el seu objectiu que el procés es tanqui amb una victòria compartida de Catalunya i Espanya. Això, com tothom sap, només passa a les nits electorals de la vella política.

Comentaris

  1. Je, je,... Sí, la Dolors Montserrat és temible i pot guanyar per l'aniquilació auditiva dels ciutadans. Si ajuntem aquesta dona, amb en Bernardos i la Rahola, encara que aquest contingut pugui interessant, ja podríem estar experimentant amb una nova bomba contra la ciutadania. Perillosos! Em posen malalt, a mi que m'encanta la conversa assossegada i amb silencis digestius mentals.

    ResponElimina
  2. El PP i el PSOE ho tenen malament i aviat impossible aquí. Amb la independència desapareixeran els partits d'àmbit estatal; els,roldanets de C's s'ho veuen venir i monopolitzaran el vot espanyol del dia després.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…