[-233] Bestiari del procés (4): D. Montserrat, F. Puig, S. Vila.

Diari de Setge del 20 de març de 1714 (dia 239).

Diagonal Mar










Montserrat, Dolors (vicesecretària d’organització del PP de Catalunya). Verborrea insuportable.
Els oïdors de la ràdio catalana haureu sobreviscut amb dificultat a alguna de les seves intervencions a les tertúlies. És capaç de disparar sobre el seu interlocutor amb una cadència de 323 paraules per segon. L’estridència, a més, no afecta només el seu to de veu: no s’està de menysprear els independentistes a cada oportunitat que se li presenta. De fa mesos, creixen els rumors del seu ascens al comandament de la nau popular a Catalunya i aquesta setmana s’han fet particularment intensos. Passarem de la buidor intel·lectual i la immoralitat més rampant del co-lideratge actual, al perill greu de mort per metrallament de consignes.

Puig, Felip (conseller d’Empresa i Ocupació). Objectiu trinxar-nos.
Ens volen morts: aquest axioma es manifesta en tots i cadascun dels àmbits de la nostra relació de dependència amb Espanya. El conseller Puig, darrerament situat en el cantó moderantista del govern català, ha aparegut aquesta setmana ben pujat a la parra. Dos motius prou clars: la demanda d’informació rebuda de part del govern espanyol sobre la legislació sectorial catalana en molt diversos àmbits, se suposa, amb la finalitat de derogar-la ben aviat de facto, i la filtració sobre una possible inversió milionària de l’empresa Amazon a Catalunya, amb l’indissimulat objectiu de rebentar-la. Dos fets que demostren (contra els qui es neguen a acceptar-ho) que ens fan la guerra per terra, mar i aire. Lliures o morts.

Vila, Santi (conseller de Territori i Sostenibilitat). En la recambra comtal.
No descobrirem ara la seva llarga i sostinguda (i fins ara exitosa) voluntat de marcar-se un perfil propi. Dissabte passat, el diari dels Godó, capçalera de sensacionalisme creixent sota la nova direcció del bo d’en Màrius Carol, li dedicava una entrevista de títol llaminer. Amb la jove promesa Josep Antoni Duran i Lleida electoralment cridada a formar part del cementiri dels elefants, es tracta ara de crear una figura, amable a ulls de l’establishment, alternativa a la del Gran Timoner. Historiador de formació, sobta el seu objectiu que el procés es tanqui amb una victòria compartida de Catalunya i Espanya. Això, com tothom sap, només passa a les nits electorals de la vella política.

Comentaris

  1. Je, je,... Sí, la Dolors Montserrat és temible i pot guanyar per l'aniquilació auditiva dels ciutadans. Si ajuntem aquesta dona, amb en Bernardos i la Rahola, encara que aquest contingut pugui interessant, ja podríem estar experimentant amb una nova bomba contra la ciutadania. Perillosos! Em posen malalt, a mi que m'encanta la conversa assossegada i amb silencis digestius mentals.

    ResponElimina
  2. El PP i el PSOE ho tenen malament i aviat impossible aquí. Amb la independència desapareixeran els partits d'àmbit estatal; els,roldanets de C's s'ho veuen venir i monopolitzaran el vot espanyol del dia després.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas