Ves al contingut principal

[-233] Bestiari del procés (4): D. Montserrat, F. Puig, S. Vila.

Diari de Setge del 20 de març de 1714 (dia 239).

Diagonal Mar










Montserrat, Dolors (vicesecretària d’organització del PP de Catalunya). Verborrea insuportable.
Els oïdors de la ràdio catalana haureu sobreviscut amb dificultat a alguna de les seves intervencions a les tertúlies. És capaç de disparar sobre el seu interlocutor amb una cadència de 323 paraules per segon. L’estridència, a més, no afecta només el seu to de veu: no s’està de menysprear els independentistes a cada oportunitat que se li presenta. De fa mesos, creixen els rumors del seu ascens al comandament de la nau popular a Catalunya i aquesta setmana s’han fet particularment intensos. Passarem de la buidor intel·lectual i la immoralitat més rampant del co-lideratge actual, al perill greu de mort per metrallament de consignes.

Puig, Felip (conseller d’Empresa i Ocupació). Objectiu trinxar-nos.
Ens volen morts: aquest axioma es manifesta en tots i cadascun dels àmbits de la nostra relació de dependència amb Espanya. El conseller Puig, darrerament situat en el cantó moderantista del govern català, ha aparegut aquesta setmana ben pujat a la parra. Dos motius prou clars: la demanda d’informació rebuda de part del govern espanyol sobre la legislació sectorial catalana en molt diversos àmbits, se suposa, amb la finalitat de derogar-la ben aviat de facto, i la filtració sobre una possible inversió milionària de l’empresa Amazon a Catalunya, amb l’indissimulat objectiu de rebentar-la. Dos fets que demostren (contra els qui es neguen a acceptar-ho) que ens fan la guerra per terra, mar i aire. Lliures o morts.

Vila, Santi (conseller de Territori i Sostenibilitat). En la recambra comtal.
No descobrirem ara la seva llarga i sostinguda (i fins ara exitosa) voluntat de marcar-se un perfil propi. Dissabte passat, el diari dels Godó, capçalera de sensacionalisme creixent sota la nova direcció del bo d’en Màrius Carol, li dedicava una entrevista de títol llaminer. Amb la jove promesa Josep Antoni Duran i Lleida electoralment cridada a formar part del cementiri dels elefants, es tracta ara de crear una figura, amable a ulls de l’establishment, alternativa a la del Gran Timoner. Historiador de formació, sobta el seu objectiu que el procés es tanqui amb una victòria compartida de Catalunya i Espanya. Això, com tothom sap, només passa a les nits electorals de la vella política.

Comentaris

  1. Je, je,... Sí, la Dolors Montserrat és temible i pot guanyar per l'aniquilació auditiva dels ciutadans. Si ajuntem aquesta dona, amb en Bernardos i la Rahola, encara que aquest contingut pugui interessant, ja podríem estar experimentant amb una nova bomba contra la ciutadania. Perillosos! Em posen malalt, a mi que m'encanta la conversa assossegada i amb silencis digestius mentals.

    ResponElimina
  2. El PP i el PSOE ho tenen malament i aviat impossible aquí. Amb la independència desapareixeran els partits d'àmbit estatal; els,roldanets de C's s'ho veuen venir i monopolitzaran el vot espanyol del dia després.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…