[-234] Bestiari del procés (3): J.M. García-Margallo, A. Grau, A. Mas

Diari de Setge del 19 de març de 1714 (dia 238).

Santa Perpètua de Mogoda









García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors). Passat de galàxia.
Amb el seu posat seriós, com de creixent indigestió, combinat amb la seva aparença clàssica de buròcrata insubstancial d’antic règim, el ministre d’exteriors que més parla d’afers interns (sobretot, del més gran que té plantejat el Regne d’Espanya), va provocar dilluns la hilaritat general en afirmar al Fòrum Europa que Catalunya “restarà condemnada a vagar per l’espai, fora d’Europa pels segles dels segles”. De fet, per arrodonir l’escena només li va faltar tancar la frase amb un religiós amén. Des de Catal-UFOs a Òvnium Cultural les xarxes socials van anar plenes tota la tarda del sarcasme més descarnat. És difícil superar-se en el ridícul. Sobretot, increïblement, soscavar la posició pròpia d’una manera tan efectiva. García-Margallo va completament passat de galàxia. Gràcies, ministre!

Grau, Anna (periodista al servei del Movimiento Ciudadano). Telonera d’un fracàs previsible.
La sabadellenca a l’exili fa dies que cerca la notorietat que la seva carrera professional s’entesta cruelment a negar-li, més enllà de les pàgines del moderníssim Abc. Si fa uns mesos va excel·lir durant la presentació a Barcelona de l’aventura espanyola de Ciudadanos, dimarts va tornar a anar a tomba oberta a Màlaga. És igual que les expectatives electorals dels nacionalistes radicals espanyols a les europees siguin tan fluixes a Catalunya i gairebé inexistents a Espanya. Com sempre, la Grau va tard: la comparació recurrent d’Albert Rivera amb Obama, amb uns sis anys de retard; la seva conversió a l’espanyolisme, potser, el temps que ha necessitat per constatar la seva manca d’expectatives laborals a Catalunya. I és molt injust, perquè el dependentisme que predica no s’hi val viure’l des de Madrid: la volem aquí, amb els nostres impostos, les nostres rodalies, els nostres peatges i els nostres barracons.

Mas, Artur (President de la Generalitat). Posa la cara, xato.
Les coses com siguin, la coalició que ara ens governa va ser durant massa temps co-responsable de la situació on som, rebolcada en l’autonomisme, quan ja tothom sabia que no era sinó un altre parany d’Espanya per fer-nos desaparèixer de la història. Ara que finalment el Gran Timoner ha decidit virar cap a la llibertat, però, haver de respondre de les conseqüències d’empobriment que provoca l’autonomisèria, precisament, davant dels seus principals defensors, resulta directament kafkià. Ho hem viscut aquesta setmana al debat sobre la pobresa celebrat al Parlament de Catalunya. El mecanisme es doblement pervers, tal i com exemplifica la manca d’inversió de l’Estat espanyol en la llei de dependència al nostre país: es genera una situació social insostenible i se li diu a la Generalitat: posa tu la cara, xata.

Comentaris

  1. Al mencionar aquesta Anna Grau m'ha vingut a la memòria un fet de farà uns vint-i-sis anys, quan jo coordinava unes trameses de cursos de català amb la premsa, ràdio, TV i escoles. La casualitat va fer que en una TV realment fatxa, que havien demanat fer aquells cursos per omplir el seu espai, em truqués de part d'aquesta TV una noia amb la que havíem estat companys de feina en un altre lloc. La noia es va emocionar en trobar-me. Em va brindar d'anar a treballar allà perquè hi havia bon ambient i podies promocionar-te amb molta facilitat. Esclar, no tenien ningú qualificat, tothom els obviava, com jo: PPs....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas