Ves al contingut principal

[-234] Bestiari del procés (3): J.M. García-Margallo, A. Grau, A. Mas

Diari de Setge del 19 de març de 1714 (dia 238).

Santa Perpètua de Mogoda









García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors). Passat de galàxia.
Amb el seu posat seriós, com de creixent indigestió, combinat amb la seva aparença clàssica de buròcrata insubstancial d’antic règim, el ministre d’exteriors que més parla d’afers interns (sobretot, del més gran que té plantejat el Regne d’Espanya), va provocar dilluns la hilaritat general en afirmar al Fòrum Europa que Catalunya “restarà condemnada a vagar per l’espai, fora d’Europa pels segles dels segles”. De fet, per arrodonir l’escena només li va faltar tancar la frase amb un religiós amén. Des de Catal-UFOs a Òvnium Cultural les xarxes socials van anar plenes tota la tarda del sarcasme més descarnat. És difícil superar-se en el ridícul. Sobretot, increïblement, soscavar la posició pròpia d’una manera tan efectiva. García-Margallo va completament passat de galàxia. Gràcies, ministre!

Grau, Anna (periodista al servei del Movimiento Ciudadano). Telonera d’un fracàs previsible.
La sabadellenca a l’exili fa dies que cerca la notorietat que la seva carrera professional s’entesta cruelment a negar-li, més enllà de les pàgines del moderníssim Abc. Si fa uns mesos va excel·lir durant la presentació a Barcelona de l’aventura espanyola de Ciudadanos, dimarts va tornar a anar a tomba oberta a Màlaga. És igual que les expectatives electorals dels nacionalistes radicals espanyols a les europees siguin tan fluixes a Catalunya i gairebé inexistents a Espanya. Com sempre, la Grau va tard: la comparació recurrent d’Albert Rivera amb Obama, amb uns sis anys de retard; la seva conversió a l’espanyolisme, potser, el temps que ha necessitat per constatar la seva manca d’expectatives laborals a Catalunya. I és molt injust, perquè el dependentisme que predica no s’hi val viure’l des de Madrid: la volem aquí, amb els nostres impostos, les nostres rodalies, els nostres peatges i els nostres barracons.

Mas, Artur (President de la Generalitat). Posa la cara, xato.
Les coses com siguin, la coalició que ara ens governa va ser durant massa temps co-responsable de la situació on som, rebolcada en l’autonomisme, quan ja tothom sabia que no era sinó un altre parany d’Espanya per fer-nos desaparèixer de la història. Ara que finalment el Gran Timoner ha decidit virar cap a la llibertat, però, haver de respondre de les conseqüències d’empobriment que provoca l’autonomisèria, precisament, davant dels seus principals defensors, resulta directament kafkià. Ho hem viscut aquesta setmana al debat sobre la pobresa celebrat al Parlament de Catalunya. El mecanisme es doblement pervers, tal i com exemplifica la manca d’inversió de l’Estat espanyol en la llei de dependència al nostre país: es genera una situació social insostenible i se li diu a la Generalitat: posa tu la cara, xata.

Comentaris

  1. Al mencionar aquesta Anna Grau m'ha vingut a la memòria un fet de farà uns vint-i-sis anys, quan jo coordinava unes trameses de cursos de català amb la premsa, ràdio, TV i escoles. La casualitat va fer que en una TV realment fatxa, que havien demanat fer aquells cursos per omplir el seu espai, em truqués de part d'aquesta TV una noia amb la que havíem estat companys de feina en un altre lloc. La noia es va emocionar en trobar-me. Em va brindar d'anar a treballar allà perquè hi havia bon ambient i podies promocionar-te amb molta facilitat. Esclar, no tenien ningú qualificat, tothom els obviava, com jo: PPs....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…