Ves al contingut principal

[-236] Bestiari del procés (2): M. Cruz, D. Fernández, J. Fernández Díaz

Diari de Setge del 17 de març de 1714 (dia 236).

Girona
Cruz, Manuel (catedràtic de filosofia contemporània a la UB). Unanimisme federal.
Llegeixo en un digital sobiranista un article sobre la presentació mediàtica del darrer assaig polític del president de Federalistes d’Esquerra. Sense prescindir per coherència del seu espai setmanal a una tertúlia a la ràdio nacional de Catalunya, el filòsof predica amb convenciment contra el nou unanimisme independentista que impregna el país (i també El País, però en sentit contrari). L’entitat que encapçala, de dimensió desconeguda, gaudeix d’espai creixent als mitjans. M’he posat en contacte amb ells per preguntar si, com a federalista d’esquerres que em considero, puc defensar una Catalunya estat dins un projecte federal europeu: no em contesten. Dedueixo que el seu federalisme és unànimement espanyolista.

Fernández, David (diputat de la CUP). Qüestió de prioritats.
Diumenge m’esborrona una decisió que em temia de fa setmanes: la CUP ha decidit no presentar-se a les eleccions al Parlament europeu del proper 25 de maig. Tot i que és evident que el món comptarà quants vots reben les candidatures que defensen la Consulta a Catalunya, els independentistes més coherents diuen que la seva prioritat és “el treball polític basat en l'impuls d'iniciatives populars àmplies orientades a reforçar el projecte de la unitat popular”. Palesar davant del món que volem votar no es prioritari per a l’Esquerra Independentista. Molt, però molt incomprensible per a talents mitjanets com el meu.

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol d’Interior). Un morro apostoflant.
Hem vist créixer l’escàndol arran de les fotografies de DNI publicades fa pocs dies a La Razón, mitjançant les qual es podien identificar els trenta-tres jutges que han donat suport a l’evident constitucionalitat de la Consulta catalana. Amb la seva immoralitat habitual i un nivell de barra descomunal, el ministre ha optat per assenyalar que la filtració procedeix d’altres cossos policials. Des de la seva (com a mínim) col·laboració necessària en la intoxicació de les darreres eleccions catalanes, orquestrada des del govern espanyol, a la mort de quinze immigrants després de ser agredits per la Guàrdia Civil, pocs ministres han acumulat arguments més sòlids per justificar la seva sortida del poder. Però no patiu que no passarà. Hi ha massa guerra bruta a fer-nos encara des de les cuines de l’estat.

Comentaris

  1. Escullo l'apartat d'en F. Diaz perquè el trobo com un símbol de l'escàs nivell intel·lectual de tot aquest Gobierno. Aquesta impostació engolada que fa amb la seva veu és de comedieta ramplona, ridícula. Vol ser imperativa a lo Putin, exhibicionista. Quina misèria cerebral que llueix aquesta dreta espanyola!

    Ara, tots aquests problemes que els esclaten un rere l'altra a les costes africanes, encara residus imperialistes, si els espanyols tinguessin el valor de ser honestos i retornar-ho al seu legítim propietari, se'ls acabaria tots els seus drames africans d'una vegada. Però, com que no són capaços de posar ordre ni a casa seva, com seran capaços de reconèixer que les seves oficines estan al servei del sabotatge nacional contra Catalunya?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…