[-236] Bestiari del procés (2): M. Cruz, D. Fernández, J. Fernández Díaz

Diari de Setge del 17 de març de 1714 (dia 236).

Girona
Cruz, Manuel (catedràtic de filosofia contemporània a la UB). Unanimisme federal.
Llegeixo en un digital sobiranista un article sobre la presentació mediàtica del darrer assaig polític del president de Federalistes d’Esquerra. Sense prescindir per coherència del seu espai setmanal a una tertúlia a la ràdio nacional de Catalunya, el filòsof predica amb convenciment contra el nou unanimisme independentista que impregna el país (i també El País, però en sentit contrari). L’entitat que encapçala, de dimensió desconeguda, gaudeix d’espai creixent als mitjans. M’he posat en contacte amb ells per preguntar si, com a federalista d’esquerres que em considero, puc defensar una Catalunya estat dins un projecte federal europeu: no em contesten. Dedueixo que el seu federalisme és unànimement espanyolista.

Fernández, David (diputat de la CUP). Qüestió de prioritats.
Diumenge m’esborrona una decisió que em temia de fa setmanes: la CUP ha decidit no presentar-se a les eleccions al Parlament europeu del proper 25 de maig. Tot i que és evident que el món comptarà quants vots reben les candidatures que defensen la Consulta a Catalunya, els independentistes més coherents diuen que la seva prioritat és “el treball polític basat en l'impuls d'iniciatives populars àmplies orientades a reforçar el projecte de la unitat popular”. Palesar davant del món que volem votar no es prioritari per a l’Esquerra Independentista. Molt, però molt incomprensible per a talents mitjanets com el meu.

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol d’Interior). Un morro apostoflant.
Hem vist créixer l’escàndol arran de les fotografies de DNI publicades fa pocs dies a La Razón, mitjançant les qual es podien identificar els trenta-tres jutges que han donat suport a l’evident constitucionalitat de la Consulta catalana. Amb la seva immoralitat habitual i un nivell de barra descomunal, el ministre ha optat per assenyalar que la filtració procedeix d’altres cossos policials. Des de la seva (com a mínim) col·laboració necessària en la intoxicació de les darreres eleccions catalanes, orquestrada des del govern espanyol, a la mort de quinze immigrants després de ser agredits per la Guàrdia Civil, pocs ministres han acumulat arguments més sòlids per justificar la seva sortida del poder. Però no patiu que no passarà. Hi ha massa guerra bruta a fer-nos encara des de les cuines de l’estat.

Comentaris

  1. Escullo l'apartat d'en F. Diaz perquè el trobo com un símbol de l'escàs nivell intel·lectual de tot aquest Gobierno. Aquesta impostació engolada que fa amb la seva veu és de comedieta ramplona, ridícula. Vol ser imperativa a lo Putin, exhibicionista. Quina misèria cerebral que llueix aquesta dreta espanyola!

    Ara, tots aquests problemes que els esclaten un rere l'altra a les costes africanes, encara residus imperialistes, si els espanyols tinguessin el valor de ser honestos i retornar-ho al seu legítim propietari, se'ls acabaria tots els seus drames africans d'una vegada. Però, com que no són capaços de posar ordre ni a casa seva, com seran capaços de reconèixer que les seves oficines estan al servei del sabotatge nacional contra Catalunya?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)