Ves al contingut principal

[-238] Consolidació de blocs, fi del vot dual (sobre la darrera enquesta del GESOP) (#enquestes)

Diari de Setge del 15 de març de 1714 (dia 234).

Monestir de Ripoll













Subscric pràcticament al cent per cent l'anàlisi de l'amic Elies al seu bloc sobre el darrer Baròmetre electoral publicat a El Periódico. Només faria una petita acotació que em sembla rellevant, perquè remarca les profundes transformacions que s'estan operant en l'ecosistema polític català com a conseqüència de l'esclat del procés sobiranista. Les dades corresponents al resultat d'una hipotètica Consulta i de les eleccions en els diferents nivells aporten una dada comuna: la progressiva consolidació de dos blocs que se situen a l'entorn dels 2/3 de l'electorat per al bloc sobiranista i 1/3 per al dependentisme. En particular, destaca molt poderosament la progressiva homogeneïtzació de tots els resultats electorals, un fenomen de gran profunditat. Fins no fa gaire, Catalunya es caracteritzava històricament per un vot dual: les Autonòmiques acostumaven a enregistrar victòries convergents, mentre els socialistes s'imposaven sempre a les Europees i les Generals. L'enquesta publicada fa pocs dies volatilitza aquesta tradició: a les Europees el 54% a 37,4% del 2009 en contra dels partits favorables a la Consulta del 9 de novembre esdevé ara un 40,7 a 52,4, amb un espectacular ascens de 15 punts en la intenció de vot del sobiranisme.

El mateix es pot dir de les previsions sobre les Generals on, en escons, en només tres anys (2011-2014) passem d'un 25 a 22 a favor del dependentisme a una previsió de 18-19 a 27-29 en contra. En totes les eleccions, CiU i ERC esdevenen els dos primers partits (amb el segon imposant-se en intenció directa de vot a tots tres tipus de comicis), si ve a les Europees, el PSC se situa a prop de tots dos. Els dos blocs, doncs, semblen configurar-se d'una forma cada vegada més estable a totes les convocatòries electorals. A més, el bloc dependentista presenta una tendència clara a l'esmicolament: tant a les Europees com a les Generals, l'enquesta preveu l'aparició al seu sí (abans monopolitzat per socialistes i populars) de nova representació per part de Ciudadanos i UPyD. De fet, l'antic vot dual sembla restringir-se ara a l'interior del bloc dependentista: Ciutadans bascula amb molta força entre el 5,8% de les Europees i el 13,9% de les Autonòmiques, mentre el PSC, en sentit contrari, es mou també a fortes batzegades entre el 18,9% de les primeres i l'11% de les segones. Canvis, doncs, molt profunds que albiren el nou sistema de partits que seguirà al proper naixement de la República Catalana.

Comentaris

  1. De fet, potser tot aquest canvi de comportament sociopolític català sigui degut a les noves generacions, més dinàmiques i no tan cansades de franquismes. Els joves actuals se'ls veu molt dinàmics, massa pels gustos neofranquistes espanyols. D'això ha de venir el neguit d'unificar a la baixa, enorme, tot l'ensenyament. Diuen que els hem alliçonat. Pobres.
    El problema d'Espanya segueix essent el gran dèficit cultural que arrosseguen. La mateixa dona de fer feines de casa meva diu que mai ha estat al Parc Güell. Només ha vist la Sagrada Família perquè hi viu al costat. Ni el més mínim d'interès per res. I ja porten uns 45 anys residint a Barcelona... Ni cultura, ni català, ni res de res.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…