[-240] Reflexos atàvics per anar al desastre (#procés)

Diari de Setge del 13 de març de 1714 (dia 232).

Catedral de València
En el fons, en el fons, en el fons de l'actitud del govern espanyol, més enllà del convincement de Rajoy que desistirem (producte d'haver-se cregut la pròpia propaganda sobre l'orígen i la inciativa del procés), em penso que hi ha un reflex atàvic. Un que forma part de l'ADN de la espanyolitat que ha conformat històricament Castella. Es perd en la nit dels seus temps. És l'esperit de conquesta. La voluntat patològica d'imposició. En quin cap d'un pais desenvolupat de principis del segle XXI hi cap la possibilitat que un territori (tingui la característica nacional que es vulgui) sigui obligat a roamandre dins un altre contra la seva pròpia voluntat? Com es pot concebre que no cal seure a negociar, que no hi cap mena de concessió a fer? Ben al contrari, que cal pitjar l'accelerador de l'humiliació i l'atac a cada oportunitat, sigui la llengua a l'escola o la continuïtat del Delta de l'Ebre. Quins són els efectes que pot provocar que una àmplia minoria dels catalans acabin imposant, per exemple, que la voluntat dels pares d'un nen castellanoparlant determini el model lingüístic que s'aplica a la resta dels seus companys d'aula?

La seva pulsió atàvica els porta a actuar com si poguessin imposar-nos per la força la dependència. La història els assisteix: sempre que una majoria sòlida dels catalans ha arribat a la conclusió de què per mantenir el seu model polític i els seus interessos materials, calia enfrontar-se al poder dominant a Castella, Espanya ha adoptat la força fins a eliminar físicament els catalans que se li oposaven. Així ho varen viure i patir, amb totes les connotacions socials i conflictes ideològics interporsats que vulgueu, els catalans de 1640, 1714 i 1939. Aquesta follia d'ara, però, el descontrol d'aquest reflex atàvic, resulta particularment increïble en aquest moment: no només perquè som a l'Europa democràtica i dins l'OTAN, sinó perquè el Regne d'Espanya és un país endeutat de manera insostenible i, com tots els països en fallida i intervinguts, no podrà exercir plenament la seva sobirania quan decideixi aplicar-nos les mesures de força. Per això, contemplar el capteniment de l'actual govern espanyol resulta tan grotesc: els veig avançar amb els ulls tancats i pas marcial, directes cap al penyassegat.

Comentaris

  1. Aquesta bestiesa d'en Garcia-Margallo de quedar-nos penjats dins de l'espai sideral pels segles dels segles, em recorda molt allò del Franco de "la unidad de destino en lo UNIVERSAL" Si són cosins germans!!
    Jo diria que ja estan acabant de reblar el clau tancant tota la reestructuració estatal creant aquesta nova llei d'unitat de mercat estatal econòmica. Crec que ja no els cal res més per començar a suprimir autonomies. Serà la culminació de la seva feina, just abans de presentar les eleccions estatals. Potser sigui qüestió de no esperar el 9-N i declarar-nos independents d'una vegada per totes. Ens estalviaríem molts disgustos que ens tenen preparats. Al cap i la fi, aquests disgustos no ens els traurà ningú.... doncs, fem via directe!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas