Ves al contingut principal

[-241] Quatre anys meravellosos i una nova etapa (#PBP)

Diari de Setge del 12 de març de 1714 (dia 231).

11 de Setembre de 2011
Avui aquest bloc compleix quatre anys de vida. Han estat gairebé mil cinc-cents apunts sense faltar ni un sol dia a la cita. Al principi, a raig, darrerament, potser, ha estat una mica més difícil: la publicació, també jornada a jornada, del Diari de Setge, la meva contribució personal i intransferible al Tricentenari, ha posat a prova la capacitat d'un servidor. Al llarg d'aquest temps, PBP ha passat de ser un bloc amb més contingut personal a dedicar un espai molt preponderant a l'anàlisi del procés sobiranista. El seu naixement el març de 2010 no podia ser més encertat cronològicament: després de l'onada principal de mig miler de Consultes populars iniciades l'any anterior a Arenys de Munt, mentre es cuinaven els darrers plats de la sentència del Constitucional sobre l'Estatutet de la Moncloa, en els darrers temps d'enfosament del Tripartit, alhora que el món sobiranista vivia temps de convulsa mudança. Quatre anys en els quals ha gaudit de més de 350.000 visualitzacions de pàgina, a hores d'ara, al voltant de les deu mil visites mensuals. N'estic orgullós. Moltíssimes gràcies a tots els qui us deixeu caure per aquí.

Però avui us vull parlar d'una novetat important, si és que sou lectors habituals d'aquest espai. Encara no us puc avançar tots els detalls, però aquest aniversari coincidirà, per atzar, amb un canvi profund en aquest bloc. Si no hi ha sorpreses inesperades de darrera hora, el proper dissabte començaré una col·laboració regular amb un diari digital. Hem acordat que em faré càrrec d'una crònica guerrera setmanal de la marxa del procés sobiranista, que portarà per títol Bestiari del procés. L'actualitat vista a través del personatges clau de la setmana, en aquest compte enrere que fem tots plegats com a país envers el 9 de novembre. Aquesta novetat provocarà dos canvis: en primer lloc, la periodicitat diària del PBP es veurà, potser, necessàriament afectada; de l'altra, una selecció dels seus apunts formarà part també de l'àrea de blocs propis del diari digital que m'acollirà, reforçant la incorporació de lectors entre el vell i el nou espai de publicació. Es tracta d'un canvi notable. Mai he fet d'opinador professional. Comença, doncs, una nova etapa. Un repte segurament imprudent. Confiem que serà per a bé. Ens llegim allà on vulgueu.

Comentaris

  1. Enhorabona. Mai em perdo un article teu. Espero que això ajudi a que arribin a més gent.

    ResponElimina
  2. Felicitats!
    Sempre he pensat quina llàstima que les teves reflexions no arribin a molta gent.
    Optimista, realista i profund. Gràcies per compartir el resultat del teu esforç.

    ResponElimina
  3. Enhorabona per l'aniversari; la bona feina feta i la futura!

    ResponElimina
  4. Celebro que les excel·lents anàlisis d'en Granollacs tinguin més difusió. Serà un veritable plaer.

    ResponElimina
  5. Enhorabona de part d'un atent lector.

    ResponElimina
  6. Felicitats! Et llegeixo cada dia, i mai no tinc temps de fer comentaris, però tinc la teva pàgina als meus favorits i no me'n perdo ni una. Enhorabona!

    ResponElimina
  7. Enhorabona Granollacs per l´aniversari i per la feina feta. Pel que fa al futur, espero que sigui a fi de bé, que no per voler abastar més perdem bous i esquelles, em refereixo als que som lectors habituals.

    ResponElimina
  8. Esperem amb candeletes el dissabte, jo no em perdo cap dia aquest bloc i alguna vegada m'hi atrevit a fer algun comentari i tot, bona sort... i aviat en primera plana del WPst?.

    ResponElimina
  9. GUAU!!!!! He trigat a decidir què escriure-hi, però, vaja, m'hi llenço i endavant!!
    Ostres, ja han passat 4 anys... Quina bestiesa! M'hi sento molt lligat perquè vaig decidir llegir-te per l'admiració que et sento, sobretot per la lògica i senzillesa d'expressió. Home, de tant en tant no t'entenc....(Brrrrr....!!) però són les meves limitacions personals, je, je!!!
    Ho sigui que dissabte vinent farem petar algun servidor picant "Bestiari del procés"! A veure en quin diari....??

    ResponElimina
  10. Sr. Granollacs..moltes felicitats per la gran tasca que fa i me n'alegro que a partir d'ara el seu treball tindrà molta més difusió. Seguríssim que serà una etapa molt fructifiera per a tots. FELICITATS

    ResponElimina
  11. Moltes felicitats de part de un lector fidel als teus articles tant encertats.

    ResponElimina
  12. Estimat Granollacs, endavant i felicitats, però sobretot gràcies per l'impagable feina que fas

    Eliseu

    ResponElimina
  13. Als que conec personalment i als que no, moltes gràcies a tots els qui heu volgut deixar aquí un missatge d'encoratjament. És un plaer compartir amb tots vosaltres el camí cap a la llibertat del nostre país!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…