Ves al contingut principal

[-241] Quatre anys meravellosos i una nova etapa (#PBP)

Diari de Setge del 12 de març de 1714 (dia 231).

11 de Setembre de 2011
Avui aquest bloc compleix quatre anys de vida. Han estat gairebé mil cinc-cents apunts sense faltar ni un sol dia a la cita. Al principi, a raig, darrerament, potser, ha estat una mica més difícil: la publicació, també jornada a jornada, del Diari de Setge, la meva contribució personal i intransferible al Tricentenari, ha posat a prova la capacitat d'un servidor. Al llarg d'aquest temps, PBP ha passat de ser un bloc amb més contingut personal a dedicar un espai molt preponderant a l'anàlisi del procés sobiranista. El seu naixement el març de 2010 no podia ser més encertat cronològicament: després de l'onada principal de mig miler de Consultes populars iniciades l'any anterior a Arenys de Munt, mentre es cuinaven els darrers plats de la sentència del Constitucional sobre l'Estatutet de la Moncloa, en els darrers temps d'enfosament del Tripartit, alhora que el món sobiranista vivia temps de convulsa mudança. Quatre anys en els quals ha gaudit de més de 350.000 visualitzacions de pàgina, a hores d'ara, al voltant de les deu mil visites mensuals. N'estic orgullós. Moltíssimes gràcies a tots els qui us deixeu caure per aquí.

Però avui us vull parlar d'una novetat important, si és que sou lectors habituals d'aquest espai. Encara no us puc avançar tots els detalls, però aquest aniversari coincidirà, per atzar, amb un canvi profund en aquest bloc. Si no hi ha sorpreses inesperades de darrera hora, el proper dissabte començaré una col·laboració regular amb un diari digital. Hem acordat que em faré càrrec d'una crònica guerrera setmanal de la marxa del procés sobiranista, que portarà per títol Bestiari del procés. L'actualitat vista a través del personatges clau de la setmana, en aquest compte enrere que fem tots plegats com a país envers el 9 de novembre. Aquesta novetat provocarà dos canvis: en primer lloc, la periodicitat diària del PBP es veurà, potser, necessàriament afectada; de l'altra, una selecció dels seus apunts formarà part també de l'àrea de blocs propis del diari digital que m'acollirà, reforçant la incorporació de lectors entre el vell i el nou espai de publicació. Es tracta d'un canvi notable. Mai he fet d'opinador professional. Comença, doncs, una nova etapa. Un repte segurament imprudent. Confiem que serà per a bé. Ens llegim allà on vulgueu.

Comentaris

  1. Enhorabona. Mai em perdo un article teu. Espero que això ajudi a que arribin a més gent.

    ResponElimina
  2. Felicitats!
    Sempre he pensat quina llàstima que les teves reflexions no arribin a molta gent.
    Optimista, realista i profund. Gràcies per compartir el resultat del teu esforç.

    ResponElimina
  3. Enhorabona per l'aniversari; la bona feina feta i la futura!

    ResponElimina
  4. Celebro que les excel·lents anàlisis d'en Granollacs tinguin més difusió. Serà un veritable plaer.

    ResponElimina
  5. Enhorabona de part d'un atent lector.

    ResponElimina
  6. Felicitats! Et llegeixo cada dia, i mai no tinc temps de fer comentaris, però tinc la teva pàgina als meus favorits i no me'n perdo ni una. Enhorabona!

    ResponElimina
  7. Enhorabona Granollacs per l´aniversari i per la feina feta. Pel que fa al futur, espero que sigui a fi de bé, que no per voler abastar més perdem bous i esquelles, em refereixo als que som lectors habituals.

    ResponElimina
  8. Esperem amb candeletes el dissabte, jo no em perdo cap dia aquest bloc i alguna vegada m'hi atrevit a fer algun comentari i tot, bona sort... i aviat en primera plana del WPst?.

    ResponElimina
  9. GUAU!!!!! He trigat a decidir què escriure-hi, però, vaja, m'hi llenço i endavant!!
    Ostres, ja han passat 4 anys... Quina bestiesa! M'hi sento molt lligat perquè vaig decidir llegir-te per l'admiració que et sento, sobretot per la lògica i senzillesa d'expressió. Home, de tant en tant no t'entenc....(Brrrrr....!!) però són les meves limitacions personals, je, je!!!
    Ho sigui que dissabte vinent farem petar algun servidor picant "Bestiari del procés"! A veure en quin diari....??

    ResponElimina
  10. Sr. Granollacs..moltes felicitats per la gran tasca que fa i me n'alegro que a partir d'ara el seu treball tindrà molta més difusió. Seguríssim que serà una etapa molt fructifiera per a tots. FELICITATS

    ResponElimina
  11. Moltes felicitats de part de un lector fidel als teus articles tant encertats.

    ResponElimina
  12. Estimat Granollacs, endavant i felicitats, però sobretot gràcies per l'impagable feina que fas

    Eliseu

    ResponElimina
  13. Als que conec personalment i als que no, moltes gràcies a tots els qui heu volgut deixar aquí un missatge d'encoratjament. És un plaer compartir amb tots vosaltres el camí cap a la llibertat del nostre país!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…