Ves al contingut principal

[-242] Catalans i espanyols desorientats (#procés)

Diari de Setge del 11 de març de 1714 (dia 230).

Costa Brava
Pobrets, se'ls veu confosos. Els han fallat profundament les percepcions, la capacitat d'anàlisi del seu entorn. Súmate és la demostració perfecta. Opinadors com l'Antoni Puigverd portaven anys i panys afirmant que una majoria independentista era impossible en aquest país perquè a les enquestes l'opció dels qui es consideren catalans i espanyols sempre ha estat majoritària. I, de fet, encara que per cada vegada menys distància amb els qui es consideren només catalans, continua essent així a dia d'avui. Tal afirmació però, ve mancada greument de pragmatisme. La gent no és estúpida i sap distingir perfectament entre la seva identitat i l'Estat que desitja que gestioni els seus interessos. Més encara quan, com tothom sap, les teves identitats plurals, arreu del món, es poden traduir en una diversitat de nacionalitats administratives. Hi ha individus al món que tenen dos, tres, quatre i cinc passaports diferents. Per això des del nen de la Carme Chacón, al senyor Josep Lluís Bonet, president de Freixenet, resulta tan sorprenent escoltar que es manté la cantarella que hi ha tanta gent amb doble identitat catalana i espanyola i que no se la pot obligar a triar-ne una.

Sorprenent, perquè, de moment, que se sàpiga, des de Catalunya no només no es proposa això, sinó que ja hi ha hagut líders polítics que s'han pronunciat a favor de que la República Catalana contempli l'existència de la doble nacionalitat per a tots aquells que la desitgin, mitjançant un acord bilateral amb tercers països. Tots els catalans que ara ho són administrativament (encara que no se'n sentin) tindran l'oportunitat d'accedir a la nova nacionalitat catalana: que puguin mantenir si ho desitgen, a més a més, l'espanyola és una decisió que haurà de prendre el Regne d'Espanya (que per cert, haurà de reformar la seva Constitució per privar-nos de la ciutadania espanyola). Així, doncs, dit amb tot el carinyo, na Chacón i en Bonet s'han d'adreçar al govern espanyol en la seva reclamació per mantenir la doble nacionalitat quan Catalunya hagi acabat el seu camí cap a la plena sobirania. Aleshores, quan la República Catalana formi part de la comunitat internacional d'estats, molts ciutadans com ells continuaran mantenint una doble o triple identitat. I què tindrà a veure això amb el nostre procés cap a la independència?

Comentaris

  1. Paradoxes de la política!! La lògica no té res a veure amb les lleis. Per tant, i com que les lleis les fa la societat, cal acceptar que tot és movible, fins i tot les identitats pròpies...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…