Ves al contingut principal

[-242] Catalans i espanyols desorientats (#procés)

Diari de Setge del 11 de març de 1714 (dia 230).

Costa Brava
Pobrets, se'ls veu confosos. Els han fallat profundament les percepcions, la capacitat d'anàlisi del seu entorn. Súmate és la demostració perfecta. Opinadors com l'Antoni Puigverd portaven anys i panys afirmant que una majoria independentista era impossible en aquest país perquè a les enquestes l'opció dels qui es consideren catalans i espanyols sempre ha estat majoritària. I, de fet, encara que per cada vegada menys distància amb els qui es consideren només catalans, continua essent així a dia d'avui. Tal afirmació però, ve mancada greument de pragmatisme. La gent no és estúpida i sap distingir perfectament entre la seva identitat i l'Estat que desitja que gestioni els seus interessos. Més encara quan, com tothom sap, les teves identitats plurals, arreu del món, es poden traduir en una diversitat de nacionalitats administratives. Hi ha individus al món que tenen dos, tres, quatre i cinc passaports diferents. Per això des del nen de la Carme Chacón, al senyor Josep Lluís Bonet, president de Freixenet, resulta tan sorprenent escoltar que es manté la cantarella que hi ha tanta gent amb doble identitat catalana i espanyola i que no se la pot obligar a triar-ne una.

Sorprenent, perquè, de moment, que se sàpiga, des de Catalunya no només no es proposa això, sinó que ja hi ha hagut líders polítics que s'han pronunciat a favor de que la República Catalana contempli l'existència de la doble nacionalitat per a tots aquells que la desitgin, mitjançant un acord bilateral amb tercers països. Tots els catalans que ara ho són administrativament (encara que no se'n sentin) tindran l'oportunitat d'accedir a la nova nacionalitat catalana: que puguin mantenir si ho desitgen, a més a més, l'espanyola és una decisió que haurà de prendre el Regne d'Espanya (que per cert, haurà de reformar la seva Constitució per privar-nos de la ciutadania espanyola). Així, doncs, dit amb tot el carinyo, na Chacón i en Bonet s'han d'adreçar al govern espanyol en la seva reclamació per mantenir la doble nacionalitat quan Catalunya hagi acabat el seu camí cap a la plena sobirania. Aleshores, quan la República Catalana formi part de la comunitat internacional d'estats, molts ciutadans com ells continuaran mantenint una doble o triple identitat. I què tindrà a veure això amb el nostre procés cap a la independència?

Comentaris

  1. Paradoxes de la política!! La lògica no té res a veure amb les lleis. Per tant, i com que les lleis les fa la societat, cal acceptar que tot és movible, fins i tot les identitats pròpies...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…