[-246] "Keep Calm", que això de Crimea serà bo per a nosaltres (#Europa)

Diari de Setge del 7 de març de 1714 (dia 226).

Collserola
Seré molt breu avui, però no vull deixar escapar l'oportunitat de comentar el gran tema de la política internacional i europea del moment, amb impacte indubtable en el nostre procés. Digueu-me optimista compulsiu, però n'estic convençut. La qüestió de Crimea que enverina la política mundial en aquest inici de 2014, tard o d'hora se'ns girarà a favor. Espanya, tal i com l'editorial de Vilaweb posava de relleu abans ahir, també en aquest cas, no ha perdut l'oportunitat de fer el ridícul. Si el cas de Kosovo va alinear-la amb Xipre, Grècia, Romania i Eslovàquia com a únics països de la Unió Europea que es neguen al seu reconeixement, ara ha vist com la seva tradicional aliança amb Rússia, a la qual creia sobretot interessada a no posar en risc la seva pròpia integritat territorial, s'ha convertit, de la nit al dia, després de la declaració unilateral de reintegració de Crimea, amb convocatòria de referèndum inclosa, en un perillós precedent d'exercici d'autodeterminació.

La televisió oficial russa (d'un país que forma part del Consell de Seguretat de Nacions Unides, del qual Espanya en vol formar part els propers anys) ha passat ara, a correcuita, a dedicar espais informatius al cas català, considerat de sobte com un precedent interessant per refermar el control de la península, de majoria russòfona. Evidentment, els casos de Catalunya i Crimea no se semblen en res (començant per la intolerable pressió militar que exerceix Putin sobre el terreny), però l'esclat de l'afer servirà bàsicament per dues coses: perquè Espanya faci novament el ridícul mostrant la seva obsessió per impedir el dret a decidir de Catalunya, assimilant-ne automàticament i ridículament qualsevol altre cas al nostre; i perquè, tard o d'hora, tot i l'oposició inicial dels Estats Units i la Unió Europea, demostrarà també empíricament que, a aquestes alçades del segle XXI, l'única sortida real i viable per evitar l'ús de la força en la resolució dels conflictes territorials de tota mena és l'exercici de la democràcia, és l'autodeterminació, és el vot de la gent. La decisió de la majoria.

Comentaris

  1. Tinc entès -no sé si és cert o no- que a l'any 1953 l'antiga Unió Soviètica va lligar Crimea a Rússia per a que aquests poguessin tenir sortida al mar, àlies marina de guerra soviètica. Quan la caiguda d'aquests comunistes, Crimea va tornar a quedar annexionada a Ucraïna, amb grans avantatges a favor de Rússia. Diuen que la gran majoria de població és d'importació russòfona, que no són natius ucraïnesos. Té parlament propi i aquest ha decidit fer un referèndum per decidir on van. Per a mi, el problema és la UE que no vol perdre espai comercial seu i col·locar-los el seu propi capital. Ja ho han fet. Ucraïna ja s'ha endeutat amb la UE. Ja no en podran sortir-se'n amb llibertat.
    Afortunadament, el nostre problema és molt més senzill i clar.

    ResponElimina
  2. En relació a Crimea i ucraïna, és del tot recomanable l'entrevista a Llibert Ferri a Vilaweb.
    Pel que fa a l'influx d'aquest conflicte sobre Catalunya, ho veig llunyà i molt de jugada de billar. Això sí, els espanyols fent el ridícul, com sempre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas