Ves al contingut principal

[-246] "Keep Calm", que això de Crimea serà bo per a nosaltres (#Europa)

Diari de Setge del 7 de març de 1714 (dia 226).

Collserola
Seré molt breu avui, però no vull deixar escapar l'oportunitat de comentar el gran tema de la política internacional i europea del moment, amb impacte indubtable en el nostre procés. Digueu-me optimista compulsiu, però n'estic convençut. La qüestió de Crimea que enverina la política mundial en aquest inici de 2014, tard o d'hora se'ns girarà a favor. Espanya, tal i com l'editorial de Vilaweb posava de relleu abans ahir, també en aquest cas, no ha perdut l'oportunitat de fer el ridícul. Si el cas de Kosovo va alinear-la amb Xipre, Grècia, Romania i Eslovàquia com a únics països de la Unió Europea que es neguen al seu reconeixement, ara ha vist com la seva tradicional aliança amb Rússia, a la qual creia sobretot interessada a no posar en risc la seva pròpia integritat territorial, s'ha convertit, de la nit al dia, després de la declaració unilateral de reintegració de Crimea, amb convocatòria de referèndum inclosa, en un perillós precedent d'exercici d'autodeterminació.

La televisió oficial russa (d'un país que forma part del Consell de Seguretat de Nacions Unides, del qual Espanya en vol formar part els propers anys) ha passat ara, a correcuita, a dedicar espais informatius al cas català, considerat de sobte com un precedent interessant per refermar el control de la península, de majoria russòfona. Evidentment, els casos de Catalunya i Crimea no se semblen en res (començant per la intolerable pressió militar que exerceix Putin sobre el terreny), però l'esclat de l'afer servirà bàsicament per dues coses: perquè Espanya faci novament el ridícul mostrant la seva obsessió per impedir el dret a decidir de Catalunya, assimilant-ne automàticament i ridículament qualsevol altre cas al nostre; i perquè, tard o d'hora, tot i l'oposició inicial dels Estats Units i la Unió Europea, demostrarà també empíricament que, a aquestes alçades del segle XXI, l'única sortida real i viable per evitar l'ús de la força en la resolució dels conflictes territorials de tota mena és l'exercici de la democràcia, és l'autodeterminació, és el vot de la gent. La decisió de la majoria.

Comentaris

  1. Tinc entès -no sé si és cert o no- que a l'any 1953 l'antiga Unió Soviètica va lligar Crimea a Rússia per a que aquests poguessin tenir sortida al mar, àlies marina de guerra soviètica. Quan la caiguda d'aquests comunistes, Crimea va tornar a quedar annexionada a Ucraïna, amb grans avantatges a favor de Rússia. Diuen que la gran majoria de població és d'importació russòfona, que no són natius ucraïnesos. Té parlament propi i aquest ha decidit fer un referèndum per decidir on van. Per a mi, el problema és la UE que no vol perdre espai comercial seu i col·locar-los el seu propi capital. Ja ho han fet. Ucraïna ja s'ha endeutat amb la UE. Ja no en podran sortir-se'n amb llibertat.
    Afortunadament, el nostre problema és molt més senzill i clar.

    ResponElimina
  2. En relació a Crimea i ucraïna, és del tot recomanable l'entrevista a Llibert Ferri a Vilaweb.
    Pel que fa a l'influx d'aquest conflicte sobre Catalunya, ho veig llunyà i molt de jugada de billar. Això sí, els espanyols fent el ridícul, com sempre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…