Ves al contingut principal

[-247] Transvasar-nos la dignitat (#loriuésvida)

Diari de Setge del 6 de març de 1714 (dia 225).

Canal de la Dreta (Aldover)










Arribo al poble a les poques hores que el Consell de Ministres espanyol hagi aprovat el pla de conques que posa en perill novament, una dècada més tard del primer assalt fracassat, la supervivència no només de l'ecosistema, sinó del mateix Delta de l'Ebre. Al matí següent contemplo de passeig com s'omple d'aigua a poc a poc el Canal de la Dreta, després de l'aturada hivernal del seu funcionament, aprofitada com sempre per netejar-lo i fer-ne el manteniment necessari. En tornar a casa hi trobo un veí qui, com sempre, em pregunta pel procés. No sembla gaire afectat per la notícia sobre els plans del govern espanyol: vols dir que hi guanyaríem alguna cosa, em pregunta retòricament, per passar després a relatar tots els patiments que la Guerra Civil i la repressió posterior va provocar en la seva família. La mà dura contra els seus, l'atac constant que encara es perpetua, entre altres tantes coses, en la política sobre el riu, ha generat en alguns un capteniment mesell.

De vassall. D'esclau. Justament aquests dies em venia al cap, en comprovar les reaccions d'alguns en contra del nostre procés de dignitat. Em recorda l'actitud d'aquells esclaus que tenen por a la llibertat, perquè el seu amo els garanteix un miserable plat a taula calent cada dia, roba i calçat, encara que a canvi rebin unes quantes fuetades del capatàs de la plantació, els sagni l'esquena a les nits i li diguin a tot sí bwana. Què farien ells, havent-se de fer el dinar tot sols, afrontant la complexa llibertat! Em fa venir immediatament també al cap aquella mítica pel·lícula de ficció carcerària en la qual un vell condemnat a cadena perpètua és alliberat després de dècades empresonat. Ancià com és, els pocs dies de llibertat que li queden acaben en suïcidi, incapaç de gaudir de la seva nova i ja tan desconeguda condició. Amics i amigues, sobretot no ens deixem transvasar ni el riu ni la dignitat.

Comentaris

  1. Molt real i molt poètic alhora.
    Jo mateix de vegades penso en com m'ho faria ara si tingués vint anys. No sé. Muntaria una empresa? Voldria ser assalariat? Potser autònom i anar per lliure? No sé.
    Doncs, penso que molta d'aquesta gent, que ara els poses d'exemple del Delta, pateixen aquest síndrome d'Estocolm. L'exemple del pobre presidiari que el deixen en llibertat als setanta o vuitanta anys i que vol tornar a la presó perquè, com va dir un de real, "això és casa meva". Són els fruits de la injustícia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…