Ves al contingut principal

[-248] Referèndum sí o sí, la millor de les opcions (si és majoritària) (#9n2014)

Diari de Setge del 5 de març de 1714 (dia 224).

Montblanc
Repeteixo arguments, a l'escalfor del manifest fet públic en les darreres hores. A Arenys de Munt, en 2009, va començar un corrent potentíssim que ho ha arrossegat absolutament tot. Les dinàmiques de partit es resisteixen a morir, però la profunda revolució sembla impossible d'aturar. Ara toca continuar el procés. D'aquí al 9 de novembre mantenint el pols amb la guerra bruta de l'Estat: aquell dia, portant-lo fins a les darreres conseqüències. Assolir l'Estat propi, l'objectiu final de tot plegat, significa trencar en algun moment la legalitat del Regne d'Espanya hereu del franquisme. Estic d'acord amb els qui plantegen que el millor moment per fer-ho és a través de l'exercici pur de la democràcia. Per què? Doncs perquè enlloc podem ser tants i tan forts. Hi ha, però, una condició necessària: que aquesta sigui l'opció majoritària dins els bloc sobiranista. I avanço que si CiU i ERC es decanten per fer plebiscitàries, en el cas que Espanya s'oposi a la Consulta amb les eines del Tribunal Constitucional i el poder judicial, aleshores caldrà donar-los suport absolut (cosa que molts dels signants del manifest semblen, erròniament, no estar disposats a fer). Tinc la impressió que el Gran Timoner manté al respecte una ambigüitat calculada: parla de fer una Consulta legal, però pot ser, a darrera hora, d'acord amb la legalitat d'una Catalunya que el Parlament va declarar el passat 23 de gener de 2013 com a sobirana? Legal d'acord amb la legalitat internacional?

Crec que Artur Mas vol mantenir-se totes les portes obertes fins al darrer moment. Per això la Llei de Consultes s'aprovarà al setembre, cinc minuts abans de la convocatòria. Només aleshores decidirà si continua endavant amb la Consulta o passa pantalla. Crec que Junqueras es mou en la mateixa ambiguïtat. Si continuen endavant tant sí com no, el repte logístic serà important però abastable. Atès que, de Lucena a Girauta, ja ens han ofert prou indicis que l'estratègia del bloc dependentista serà la del boicot, la veritable dificultat de la Consulta sí o sí raurà en l'assoliment d'un 50% de participació sobre el cens. El 25-M de 2012 les llistes que defensaven la Consulta (sense comptar el PSc) van sumar un 39,8% del total de vots possibles. Això vol dir que caldrà mobilitzar aproximadament mig milió de catalans més que aleshores per aconseguir una participació que pugui gaudir de ple reconeixement internacional. Un objectiu molt exigent. I aquesta serà la clau: portar prop de tres milions de catalans a les urnes. Si ho aconseguim, haurem guanyat la guerra. Perquè el mandat democràtic serà indiscutible de cara al món. I tenim un element a favor: ni a Artur Mas ni a Oriol Junqueras els interessen a hores d'ara unes eleccions autonòmiques, siguin o no plebiscitàries.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.