Ves al contingut principal

[-248] Referèndum sí o sí, la millor de les opcions (si és majoritària) (#9n2014)

Diari de Setge del 5 de març de 1714 (dia 224).

Montblanc
Repeteixo arguments, a l'escalfor del manifest fet públic en les darreres hores. A Arenys de Munt, en 2009, va començar un corrent potentíssim que ho ha arrossegat absolutament tot. Les dinàmiques de partit es resisteixen a morir, però la profunda revolució sembla impossible d'aturar. Ara toca continuar el procés. D'aquí al 9 de novembre mantenint el pols amb la guerra bruta de l'Estat: aquell dia, portant-lo fins a les darreres conseqüències. Assolir l'Estat propi, l'objectiu final de tot plegat, significa trencar en algun moment la legalitat del Regne d'Espanya hereu del franquisme. Estic d'acord amb els qui plantegen que el millor moment per fer-ho és a través de l'exercici pur de la democràcia. Per què? Doncs perquè enlloc podem ser tants i tan forts. Hi ha, però, una condició necessària: que aquesta sigui l'opció majoritària dins els bloc sobiranista. I avanço que si CiU i ERC es decanten per fer plebiscitàries, en el cas que Espanya s'oposi a la Consulta amb les eines del Tribunal Constitucional i el poder judicial, aleshores caldrà donar-los suport absolut (cosa que molts dels signants del manifest semblen, erròniament, no estar disposats a fer). Tinc la impressió que el Gran Timoner manté al respecte una ambigüitat calculada: parla de fer una Consulta legal, però pot ser, a darrera hora, d'acord amb la legalitat d'una Catalunya que el Parlament va declarar el passat 23 de gener de 2013 com a sobirana? Legal d'acord amb la legalitat internacional?

Crec que Artur Mas vol mantenir-se totes les portes obertes fins al darrer moment. Per això la Llei de Consultes s'aprovarà al setembre, cinc minuts abans de la convocatòria. Només aleshores decidirà si continua endavant amb la Consulta o passa pantalla. Crec que Junqueras es mou en la mateixa ambiguïtat. Si continuen endavant tant sí com no, el repte logístic serà important però abastable. Atès que, de Lucena a Girauta, ja ens han ofert prou indicis que l'estratègia del bloc dependentista serà la del boicot, la veritable dificultat de la Consulta sí o sí raurà en l'assoliment d'un 50% de participació sobre el cens. El 25-M de 2012 les llistes que defensaven la Consulta (sense comptar el PSc) van sumar un 39,8% del total de vots possibles. Això vol dir que caldrà mobilitzar aproximadament mig milió de catalans més que aleshores per aconseguir una participació que pugui gaudir de ple reconeixement internacional. Un objectiu molt exigent. I aquesta serà la clau: portar prop de tres milions de catalans a les urnes. Si ho aconseguim, haurem guanyat la guerra. Perquè el mandat democràtic serà indiscutible de cara al món. I tenim un element a favor: ni a Artur Mas ni a Oriol Junqueras els interessen a hores d'ara unes eleccions autonòmiques, siguin o no plebiscitàries.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…