[-248] Referèndum sí o sí, la millor de les opcions (si és majoritària) (#9n2014)

Diari de Setge del 5 de març de 1714 (dia 224).

Montblanc
Repeteixo arguments, a l'escalfor del manifest fet públic en les darreres hores. A Arenys de Munt, en 2009, va començar un corrent potentíssim que ho ha arrossegat absolutament tot. Les dinàmiques de partit es resisteixen a morir, però la profunda revolució sembla impossible d'aturar. Ara toca continuar el procés. D'aquí al 9 de novembre mantenint el pols amb la guerra bruta de l'Estat: aquell dia, portant-lo fins a les darreres conseqüències. Assolir l'Estat propi, l'objectiu final de tot plegat, significa trencar en algun moment la legalitat del Regne d'Espanya hereu del franquisme. Estic d'acord amb els qui plantegen que el millor moment per fer-ho és a través de l'exercici pur de la democràcia. Per què? Doncs perquè enlloc podem ser tants i tan forts. Hi ha, però, una condició necessària: que aquesta sigui l'opció majoritària dins els bloc sobiranista. I avanço que si CiU i ERC es decanten per fer plebiscitàries, en el cas que Espanya s'oposi a la Consulta amb les eines del Tribunal Constitucional i el poder judicial, aleshores caldrà donar-los suport absolut (cosa que molts dels signants del manifest semblen, erròniament, no estar disposats a fer). Tinc la impressió que el Gran Timoner manté al respecte una ambigüitat calculada: parla de fer una Consulta legal, però pot ser, a darrera hora, d'acord amb la legalitat d'una Catalunya que el Parlament va declarar el passat 23 de gener de 2013 com a sobirana? Legal d'acord amb la legalitat internacional?

Crec que Artur Mas vol mantenir-se totes les portes obertes fins al darrer moment. Per això la Llei de Consultes s'aprovarà al setembre, cinc minuts abans de la convocatòria. Només aleshores decidirà si continua endavant amb la Consulta o passa pantalla. Crec que Junqueras es mou en la mateixa ambiguïtat. Si continuen endavant tant sí com no, el repte logístic serà important però abastable. Atès que, de Lucena a Girauta, ja ens han ofert prou indicis que l'estratègia del bloc dependentista serà la del boicot, la veritable dificultat de la Consulta sí o sí raurà en l'assoliment d'un 50% de participació sobre el cens. El 25-M de 2012 les llistes que defensaven la Consulta (sense comptar el PSc) van sumar un 39,8% del total de vots possibles. Això vol dir que caldrà mobilitzar aproximadament mig milió de catalans més que aleshores per aconseguir una participació que pugui gaudir de ple reconeixement internacional. Un objectiu molt exigent. I aquesta serà la clau: portar prop de tres milions de catalans a les urnes. Si ho aconseguim, haurem guanyat la guerra. Perquè el mandat democràtic serà indiscutible de cara al món. I tenim un element a favor: ni a Artur Mas ni a Oriol Junqueras els interessen a hores d'ara unes eleccions autonòmiques, siguin o no plebiscitàries.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas