Ves al contingut principal

[-249] Per una CUP responsable a Europa (#EP2014)

Diari de Setge del 4 de març de 1714 (dia 223).

Casa Milans (Arenys de Mar)










Segueixo de fa dies a les xarxes socials, més aviat d'esquitllentes, el debat a la CUP i el seu entorn sobre la participació o no a les eleccions europees del proper 25 de maig. És una mena de repetició dels arguments en el debat previ als darrers comicis autonòmics. Aquí va la meva opinió: naturalment, no sóc ningú per donar-la, especialment, a una gent que no és precisament amant de deixar-se aconsellar. Ras i curt, crec que participar en aquestes eleccions al Parlament europeu és una obligació ineludible des del punt de vista social i nacional. Cal que l'esquerra anticapitalista comparegui davant els ciutadans i ofereixi, amb tots els ets i uts, la seva alternativa. Després ja decidirem, naturalment, si ens acontenta o no. Convé que la presenti amb credibilitat, a més, per oposició a una altra candidatura des de l'esquerra catalana de tradició dogmàtica que apareix com la gran crítica de la troika, sempre, això sí, que no l'agafi governant la Generalitat, on va donar suport a l'inici de les retallades, o als Ajuntaments que controla, on les ha aplicat com el que més.

Presentar candidatura a aquestes europees és també una obligació, no sé si en primer o en segon terme, de totes les forces sobiranistes. El món comptarà els resultats de les llistes que han donat suport a la Consulta del 9 de novembre i seria fantàstic que la suma s'apropés el màxim possible al 60/65% dels vots. Fer votar tots els de la Via Catalana fora essencial. Per aconseguir-ho, la capacitat de mobilització de la CUP pot jugar un paper notable. L'esquerra independentista ja va decidir participar a les eleccions europees de 2004, així que no seria pas la primera vegada. Ara, en canvi, renunciar a presentar-se suposaria deixar orfes els seus votants de les darreres autonòmiques. Finalment, a més, la decisió d'ERC de no concórrer en coalició amb Bildu ha ofert en safata aquesta possibilitat als anticapitalistes dels Països Catalans. Així, que presentar-se no només seria un acte de coherència amb la lluita contra les polítiques d'austeritat impulsades des de la Unió Europea i amb el procés del nostre país cap a la llibertat plena, sinó que a més tindria probablement la recompensa d'un diputat, encara que fos compartit. Però que més voleu?

Comentaris

  1. Animar els CUP està bé, més quan comencen i els cal persones que els encoratgin. Però, a veure, crec que tots els que van anar a la Via Catalana ja estan motivats de per vida amb això de votar. Tots ho tenen ben clar a qui votar. No dubto que també hi haurà CUPs. Per tant, que tothom faci el que pugui i que no ens deixin penjats els CUPs per res del món.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…