Ves al contingut principal

[-249] Per una CUP responsable a Europa (#EP2014)

Diari de Setge del 4 de març de 1714 (dia 223).

Casa Milans (Arenys de Mar)










Segueixo de fa dies a les xarxes socials, més aviat d'esquitllentes, el debat a la CUP i el seu entorn sobre la participació o no a les eleccions europees del proper 25 de maig. És una mena de repetició dels arguments en el debat previ als darrers comicis autonòmics. Aquí va la meva opinió: naturalment, no sóc ningú per donar-la, especialment, a una gent que no és precisament amant de deixar-se aconsellar. Ras i curt, crec que participar en aquestes eleccions al Parlament europeu és una obligació ineludible des del punt de vista social i nacional. Cal que l'esquerra anticapitalista comparegui davant els ciutadans i ofereixi, amb tots els ets i uts, la seva alternativa. Després ja decidirem, naturalment, si ens acontenta o no. Convé que la presenti amb credibilitat, a més, per oposició a una altra candidatura des de l'esquerra catalana de tradició dogmàtica que apareix com la gran crítica de la troika, sempre, això sí, que no l'agafi governant la Generalitat, on va donar suport a l'inici de les retallades, o als Ajuntaments que controla, on les ha aplicat com el que més.

Presentar candidatura a aquestes europees és també una obligació, no sé si en primer o en segon terme, de totes les forces sobiranistes. El món comptarà els resultats de les llistes que han donat suport a la Consulta del 9 de novembre i seria fantàstic que la suma s'apropés el màxim possible al 60/65% dels vots. Fer votar tots els de la Via Catalana fora essencial. Per aconseguir-ho, la capacitat de mobilització de la CUP pot jugar un paper notable. L'esquerra independentista ja va decidir participar a les eleccions europees de 2004, així que no seria pas la primera vegada. Ara, en canvi, renunciar a presentar-se suposaria deixar orfes els seus votants de les darreres autonòmiques. Finalment, a més, la decisió d'ERC de no concórrer en coalició amb Bildu ha ofert en safata aquesta possibilitat als anticapitalistes dels Països Catalans. Així, que presentar-se no només seria un acte de coherència amb la lluita contra les polítiques d'austeritat impulsades des de la Unió Europea i amb el procés del nostre país cap a la llibertat plena, sinó que a més tindria probablement la recompensa d'un diputat, encara que fos compartit. Però que més voleu?

Comentaris

  1. Animar els CUP està bé, més quan comencen i els cal persones que els encoratgin. Però, a veure, crec que tots els que van anar a la Via Catalana ja estan motivats de per vida amb això de votar. Tots ho tenen ben clar a qui votar. No dubto que també hi haurà CUPs. Per tant, que tothom faci el que pugui i que no ens deixin penjats els CUPs per res del món.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…