Ves al contingut principal

[-250] "Operación Palace": la mirada de l'historiador (#23F)

Diari de Setge del 3 de març de 1714 (dia 222).

Castell de Cardona
Amb les ulleres d'historiador el documental fals d'en Jordi Évole em va semblar un error greu. Només calia sentir al dia següent el seu principal protagonista dins el gremi, el professor Andreu Mayayo, disculpant-se per activa i per passiva a les tertúlies. A aquestes alçades, atesos els reconeixements rebuts, cal suposar que Salvados té gràcia, ofici i mitjans, uns quants mitjans, al seu abast. Francament, com a ciutadà i com a historiador hauria preferit que els hagués dedicat a investigar seriosament sobre el que de veritat va succeir aquell 23 de febrer de 1981. Els interrogants continuen essent considerables i molts dels qui van ser entrevistats en la juguesca del fals documental són els primers que no han explicat tota la veritat de la qual són co-partíceps. L'Évole podia haver posat tota la seva capacitat en l'objectiu d'aportar alguna revelació interessant. No va ser així. Alguns han expressat amb brillantor a les xarxes socials la "gràcia" que els havia fet la frivolització d'un fet que els va portar a ells o als seus familiars a fer les maletes a correcuita i a témer per la seva pròpia vida.

Però no, en Jordi Èvole va decidir no repassar exhaustivament els nombrosos interrogants que queden oberts i plantejar-los obertament, descarnadament, amb el seu gracejo habitual, als protagonistes; va renunciar a analitzar la nova informació que la documentació desclassificada a altres països comença a oferir-nos des de fa alguns anys. No, va decidir frivolitzar el tema amb la broma fàcil de follonero. Banalitzar la interpretació crítica d'un dels fets més greus de la història d'Espanya dels darrers trenta anys. Connotar en el futur cada nova hipòtesi sobre els mòbils i els objectius de cadascú aquell dia amb un tel llefiscós de broma. Es vulgui o no, la tria de Salvados (permeteu-me l'acudit fàcil) va ser un autèntic salvavides per a la versió oficial dels fets, la de l'establishment que ha utilitzat (si no creat) durant trenta anys el 23 de febrer de 1981 per consolidar i reforçar la monarquia imposada per Francisco Franco. A mi, que voleu que us digui, des d'aquest punt de vista, no em va fer cap mena de gràcia.

Comentaris

  1. A veure si ens entenem, el documental de l'Evole no te res a veure amb el 23F, el documental es sobre la manipulacio de la historia i de la informacio. El 23F nomes era un pretext, com podia haver emprat l'enfosament del Titanic o el concurs de gossos d'atura de Castellar de n'Hug. Si tu (o molta altra gent, pel que he vist) voleu un reportatge serios sobre el 23F, intenteu convencer l'Evole o la Isona Passola perque el faci, pero repeteixo, aquest no era l'objectiu del programa de l'Evole.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs per no tenir-ne la intenció de fer-ne burla, vaja amb la coincidència amb el dia d'emissió!!

      Elimina
  2. Resums exactament el que volia dir: 1) els experiments caldria fer-los amb altres afers menys maltractats fins ara; 2) crec que l'Èvole té la capacitat i els mitjans per fer-ne un reportatge seriós sobre el tema, no això

    ResponElimina
  3. Trobo que has fet molt bé de deixar passar uns dies per poder-lo tractar amb més sang freda i serenitat.
    A la meva família se'ns va glaçar la sang. Tot va ser connectar amb la BBC, trucar i trucar els parents, etc. El meu pare va ser dels represaliats per tota la vida i, per tant, sé molt bé el patiment que va viure.
    Si l'Evole en volia fer una d'OVNIs no li va sortir bé. Diu que volia denunciar la gran quantitat de mentides que s'hi aboquen cada dia als mitjans d'informació. El què li va sortir va ser un xurro, pel què he sentit. Veig que sempre he fet bé de no escoltar cap canal de TV d'Espanya. Almenys a can TV3 els documentals són fiables, creïbles a ulls clucs, sense haver de cercar missatges amagats o encriptats. O burles, com ara.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…