[-252] Eixamplar l'esquerra en el camí a la nova República (#Junqueras)

Sabadell














Diari de Setge del 1 de març de 1714 (dia 220).

Crec que fou en la breu precampanya de les darreres eleccions autonòmiques quan em vaig animar a assistir a una conferència de l'Oriol Junqueras, en companyia d'un vell militant d'Esquerra. El meu amic és dels qui va entrar al partit a finals dels vuitanta, quan els independentistes van prendre el comandament dins el vell partit republicà. Potser com en el cas del mateix Oriol Junqueras (si més no a primer cop d'ull), en el seu background polític no predomina l'element ideològic, sinó el nacional. Aquella dicotomia que ha donat tants moments de pugna al sobiranisme dels darrers anys. A la sortida de la xerrada el vaig descobrir un punt indignat. Que si no fos pels anys que feia que coneixia en Junqueras hauria demanat la baixa, em va dir. I és que la conferència del líder republicà havia estat un cant a la pluralitat d'herències d'Esquerra Republicana, des de l'anarquisme al socialisme d'arrel cristiana, i a l'acció transformadora de l'esquerra dels partits clàssics a la Catalunya de la Transició i els primers anys de la democràcia. Vist en perspectiva, em fa l'efecte que Junqueras tenia clar des del primer dia quin era el seu objectiu polític.

En Junqueras fou el bomber d'urgència cridat a redreçar un partit devastat per les pugnes internes. Al darrer cicle electoral, ERC (com ara el socialista) era un partit que comptava amb més exvotants que votants. Després de la seva importantíssima aportació a la normalització de l'independentisme, Carod-Rovira primer i Joan Ridao després, havien accentuat públicament, en el context de sagnia i divisió provocat per la participació als Tripartits, el missatge d'esquerres del partit. En confirmar-se l'ensulsiada successiva d'aquells, Junqueras apareixia com el candidat que refermaria l'eix nacional del partit. I, en canvi, afavorit pel descabdellament del procés, ironies del destí, és precisament Junqueras qui està gestionant la reconversió d'Esquerra en el partit gran del centre-esquerra al nostre país. Ara, els moviments referents a la confecció de les llistes europees ratifiquen aquesta voluntat. No hi veig estrictament una voluntat partidista, sinó l'objectiu de fer créixer el sobiranisme en l'àmbit ideològic que una clara majoria dels catalans consideren propi, tot allunyant-se de l'estèril combat habitual amb CiU per un mateix terreny.

Comentaris

  1. Doncs jo m'hi adhereixo més amb en Junqueras. Pel resum de l'ideari que acabes de fer d'en Junueras, m'hi sento més motivat encara. Les doctrines sempre m'han fet urticària. Cal potenciar les identitats majoritàries, i millor si són esquerranes. A Catalunya en sabem un tou amb això de les esquerres. També d'independència, per igual o més. Ara, que em trobi un nebot meu que ignorava qui va ser Jesús perquè a la seva escola no van voler saber-ne res de l'herència de segles i segles, doncs, home, ho trobo d'una actitud aberrant com a mínim.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas