Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2014

[-192] Bestiari del procés (27): J. Fernández Díaz, X. García Albiol i J. Guardiola

Diari de Setge del 30 d'abril de 1714 (dia 280).

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Clavagueram infecte.
Si el joc brut d’Estat tingués rostre la semblança amb aquest polític del Partit Popular seria extremadament pronunciada. És difícil acumular motius de major gravetat que justifiquin una dimissió en tants pocs mesos. Un veritable rècord de la nàusea. El darrer, la confirmació d’una sospita molt seriosa, a partir de la declaració dels policies implicats: que van rebre ordres dels seus superiors per investigar ciutadans (els famosos 33 jutges, encapçalats per Santiago Vidal, del manifest a favor d’una Consulta), simplement, pel fet que havien fet manifestació pública de les seves idees polítiques. Tot sigui dit, per cert, de la mateixa manera que fa mesos que s’està inspeccionant fiscalment ciutadans també com a repressàlia pel seu posicionament ideològic o la vinculació familiar amb els qui van al davant del procés.

García Albiol, Xavier (alcalde de Badalona)…

[-193]: Bestiari del procés (26): J. Cabré, J. Coll i C. Corbacho

Diari de Setge del 29 d'abril de 1714 (dia 279).

Cabré, Jaume (escriptor).
Elogi des de l’excel·lència.
El vespre de Sant Jordi un dels millors escriptors de la literatura catalana actual aprofitava el discurs en representació de les 27 persones i les 15 entitats guardonades asquest any simbòlic amb la Creu de Sant Jordi per expressar al Gran Timoner unes paraules de recolzament sincer que val la pena reproduir aquí: “no us arronseu president Mas, hi ha molta gent al costat vostre o vós esteu al costat de molta gent, no esteu sol, no estem sols, som molts i cada vegada més, som més i més il·lusionats”. Quan un suport tan decidit ve de l’excel·lència intel·lectual és molt més dolç. Un senyal clar que, mentre Albert Rivera es fotografia amb Belén Esteban per guanyar vots entre els espectadors de Telecinco, el millor del país està amb el procés.

Coll, Joaquim (historiador i tècnic de la Diputació de Barcelona).
Les amistats perilloses.
Representant de l’esquerra espanyolista als mitjans,…

[-194] Dos móns separats (#procés)

Diari de Setge del 28 d'abril de 1714 (dia 278).












Els agrada dir-nos separatistes, però, en realitat, crec que haurien de dir-nos, simplement, constatistes. És difícil fer una altra cosa que constatar, dia a dia, l'enorme distància mental que ens separa. Aquí hi ha una societat civil (la de veritat, no aquesta nova del dependentisme, que descobrim trufada dels feixistes de sempre) absolutament plural. Aquí els mitjans recullen opinions de tota mena i la gent s'organitza des de visions enormement plurals. Quatre grups àmpliament majoritaris al Parlament pacten data i pregunta per a una Consulta i tres, minoritaris, s'hi oposen aferrissadament. Però, a més de plural dins una societat plural, el moviment sobiranista, com tots sabeu, arrenca des de baix. De les Consultes, d'Arenys de Munt. I eclosiona amb la famosa sentència de l'Estatutet. Doncs bé, ells insisteixen a no enterar-se de res. Continuen amb la cançoneta que tot és una follia del Gran Timoner. I s'i…

[-195] Bestiari del procés (25): J.F. Ballesteros, S. Beltrán García i E. Berraondo

Diari de Setge del 27 d'abril de 1714 (dia 277).

Ballesteros, José Félix (alcalde de Tarragona).
Submissió en vena.
Figura emergent del seu partit, s’aferma en la primera línia a la successió de Pere Navarro: tot i que avui encara no se’n parli, no sembla clar que el terrassenc pugui sobreviure a la castanya estratosfèrica que significarà perdrem la meitat dels vots a les eleccions europees del proper 25 de maig. Dissabte, Ballesteros oferia una de les seves habituals lliçons de dependentisme amb guant de seda: manifestació d’ignorància supina sobre el paper de la Tàrraco romana fa més de dos mil anys, ple suport a la manifestació organitzada a la seva ciutat pel dependentisme el proper Onze de Setembre, crida a convertir-la en un enclavament fort de l’espanyolisme resistent aprofitant els Jocs del Mediterrani i ple suport a la maniobra de distracció federal. Esperem que les properes eleccions municipals el posin a lloc.

Beltran García, Susana (vicepresidenta de Societat Civil Catala…

[-196] Com és que Ciudadanos participa als debats electorals? (#EP2014)

Diari de Setge del 26 d'abril de 1714 (dia 276).













El debat entre legalitat i legitimitat és medul·lar arreu del món. També a casa nostra, sobretot, en els temps de mudança que vivim intensament, on no coincideixen precisament. En les nostres circumstàncies cal, doncs, abordar-lo amb una bona combinació de rigor i de sentit comú. El que no val és defensar la legalitat freda i inflexible quan convé i la legitimitat democràtica quan no queden ben parats els interessos propis. Ells que són tant de la sacrosanta legalitat haurien de donar exemple al respecte. No faig esment a la seva actual crítica a l'aforament dels polítics quan justament la diputada Carina Mejías, no fa gaire, es vantava a les xarxes socials de ser aforada. No, avui em refereixo a la normativa electoral i a la pràctica comuna aplicada fins ara. L'article 66 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, reformada en profunditat el 2011, estableix en el seu apartat primer "el resp…

[-197] Bestiari del procés (24): D. Sirera, X. Vidal-Folch i C. Viver i Pi-Sunyer

Diari de Setge del 25 d'abril de 1714 (dia 275).

Sirera, Daniel (exlíder del Partido Popular a Catalunya).
Aigua que se’ls escola.
Des de l’ens que hauria de vetllar sobretot per l’existència al nostres país d’uns bons mitjans, des de criteris professionals i de pluralitat, l’anomenat Consell de l’Audiovisual de Catalunya, però que els partits han convertit en un cementiri d’elefants amb personatges com l’exconsellera socialista Carme Figueras, el dependentisme ha llançat aquesta setmana la seva croada contra la nova televisió del grup El Punt Avui, un projecte nacionalment compromès llargament cobejat per Nicola Pedrazzoli: es veu que la caverna madrilenya i l’establishment català poden acaparar anys i anys llicències amb canals d’anuncis 24 hores sense haver de retre comptes ni complir sentències judicials de tancament, però que és un escàndol que milers i milers de catalans puguin tenir finalment un referent televisiu que respongui als seus anhels d’un nou Estat per a Catalunya. …

[-198] Tinc la solució! Referumdàries el 9n2014

Diari de Setge del 24 d'abril de 1714 (dia 274).

Amics i amigues, estic feliç. He trobat la fórmula. Fa molts dies que li dono voltes. Que si el president vol una Consulta legal i que si no ho fos no seria seriosa i per tant reconeguda. Que si ICV-EUiA i la CUP no volen plebiscitàries de cap de les maneres. És la gran disjuntiva que es dibuixa a l'horitzó quan, aprovada la Llei de Consultes i feta la convocatòria pel Gran Timoner, el Tribunal Constitucional la deixi en suspens i Mas cridi a capítol totes les forces polítiques catalanes compromeses amb el dret a decidir. Aquí us deixo el que crec l'única sortida possible per conciliar aquestes postures aparentment irreconciliables: anunciar la convocatòria, per al mateix 9 de novembre de 2014, d'unes eleccions al Parlament de Catalunya amb una sola llista dels quatre grups a favor de la Consulta. Una llista que es digui SÍ. Potser en Duran i algú d'ICV-EUiA se'n despenjarà, però serà a títol personal, perquè els…

[-199] Bestiari del procés (23): S. Sáenz de Santamaría, M. Sánchez-Schmid i S. Sierra

Diari de Setge del 23 d'abril de 1714 (dia 273).

Sáez de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del govern espanyol).
Morro descomunal.
De la mà de l’hipòcrita major del regne, José Manuel Lara, aquell que predica tot el dia dialeg i moderació mentre paga la nòmina i propaga els insults de Carlos Herrera i Francisco Marhuenda, diu que la vicepresidenta del govern espanyol està preparant una sorpresa per al Dia de Sant Jordi. Sembla que l’editor tocarà la campaneta per convocar a una foto simpàtica els editors catalans envoltant la vicepresidenta, una image que manifesti el suport del Regne d’Espanya a la nostra cultura. Im-pre-ssi-o-nant. Els mateixos que neguen l’ús del català a Europa, el seu mateix nom a l’Aragó, l’ensenyament de la llengua a milers i milers de xiquets valencians considerats de segona i que l’eliminen a cop d’expedients contra la comunitat educativa a les Illes Balears. Cal ser molt miserable per proposar-ho i per prestar-s’hi.

Sanchez-Schmid, Maïthé (diputada nordcat…

[-200] Bestiari del procés (22): M. Lucena, P. Navarro i F. Requejo

Diari de Setge del 22 d'abril de 1714 (dia 272).

Lucena, Maurici (portaveu del PSc al Parlament de Catalunya).
Infantilisme polític.
Amb la seva veu en falset permanent (no només sonor), la jove “estrella” del dependentisme socialista català (fet un home, com abans, al Ministeri de Defensa, encara que ell no a la mili, sinó a la cúpula para-empresarial) no cessa d’oferir-nos estampes esperpèntiques. La darrera, la seva defensa tancada de la reforma Constitucional que el Partido Popular, per tercera vegada, va avortar en només 24 hores. Quan, amb bon criteri, li van qüestionar com és que els seus havien votat al Congrés en contra de la Consulta acordada amb l’argument que no existia un pacte previ entre governs i que ara proposaven una reforma constitucional a la qual el PP amb majoria absoluta ha dit que no reiteradament, va dir que no era el mateix, que el PSOE tenia més diputats que els partits sobiranistes. Senzillament espectacular.

Navarro, Pere (primer secretari del PSc).
Mentide…

[-201] 1714, quan va néixer l'Espanya que volen i va morir l'única que podríem haver acceptat (#memòriahistòrica)

Diari de Setge del 21 d'abril de 1714 (dia 271).

Disculpeu-me el títol, potser el més llarg de la història d'aquest bloc. Llegeixo que Societat Civil Catalana, la nova plataforma del dependentisme, ha anunciat entre els seus actes per als propers mesos un a Tarragona per al proper Onze de Setembre. He de dir que em sembla molt, però, molt coherent. Només discrepo de l'hora escollida, les 18:08: els pertocaria de ple dret fer-ho a les 17:14 hores, si fos possible, davant una efígie del duc de Berwick. Per què, us preguntareu, si aquesta és la data que commemorem els catalans que tenim com a referència primera el nostre país? Molt senzill: perquè el 1714 va néixer l'Espanya en la que ells creuen avui i va morir (després de segles de pressió envers la centralització) la de constitució composta que nosaltres podríem acceptar. La sort de la Guerra de Successió va marcar profundament la història de l'espai polític peninsular. De l'anterior dispersió de la sobirania, …

[-202] Bestiari del procés (21): J.R. Bosch, M. Calçada i J.J. López Burniol

Diari de Setge del 20 d'abril de 1714 (dia 270).

Bosch, Josep Ramon (empresari i promotor de Societat Civil Catalana).
Els hereus de Berwick.
Amb una espectacular cobertura mediàtica, l’associació que pel seu nom parla en representació de tothom (els indepes no som societat civil), promoguda per una seixantena de dependentistes connectats (sovint, literalment) al PSc, PP, Ciudadanos i altres grups ultraespanyolistes, que vol esdevenir una mena de cantó fosc de la força, el revers de l’ANC, ha llançat el seu manifest. Diu que vol ajudar els anti-independentistes ha sortir de l’armari; costa de creure perquè no se’ls ha vist mai amagats d’ençà del 1936. Entre les convocatòries que anuncia, embrutar el dia de Sant Jordi i revaloritzar l’alçament antifrancès del 1808, que va unir catalans i espanyols en un objectiu comú. Crec que s’equivoquen: van guanyar el 1714 i hauríen de celebrar amb eufòria el Tricentenari; a ells la història també els convoca, però a consolidar el supremacisme.

Cal…

[-203] La farsa d'esperar al 2016 (#procés)

Diari de Setge del 19 d'abril de 1714 (dia 269).

Amb els meus amics, varem anar a la Via Catalana amb un cartellet que deia, ras i curt, 2014. Els qui necessiten guanyar temps desesperadament parlen ara d'esperar dos anys. Desgraciadament, cal reconèixer-ho, el Gran Timoner els facilita de vegades els arguments. Recolzats fins i tot en titulars decebedors del diari  Ara, diuen que el federalisme ja comença a obrir-se camí a Madrid i que al final votarem (què?), però que hem de tenir paciència. És igual que la proposta resclosida del PSOE tingui regust a rendició de Granada. Que no aporti absolutament res a solucionar les causes de fons que fan inviable una Espanya on puguem encabir-nos des del respecte. Que parlar encara de la reforma del Senat (i no d'eliminar-lo) sembli una broma. Que no garanteixi la recaptació de la totalitat dels impostos des de Catalunya. Que parlar de blindatge competencial sigui un autèntic sarcasme, que precisament per això varem fer nosaltres l&#…

[-204] Bestiari del Procés (20): E. Punset, J. Rosiñol i A. Sánchez Camacho

Diari de Setge del 18 d'abril de 1714 (dia 268).

Punset, Eduard (expolític i divulgador científic).
Intel·ligència en deconstrucció.
L’entrada de la seva filla en el número tres de les llistes de Ciudadanos a les europees, ha derivat en el suport del veterà expolític centrista a la formació estrella del dependentisme. Un recolzament acollit per l’entorn mediàtic de l’espanyolisme català (famolenc com el tenim) amb gran alegria i gatzara. No és d’estranyar: és un gran progrés, si tenim en compte que van començar amb el Yoyas. Una periodista-activista de la corda considerava el suport de Punset com una demostració que la intel·ligència és amb la submissió a Espanya. La idea només té un petit inconvenient: que absolutament totes les enquestes fetes als darrers anys demostren empíricament que com més alt és el nivell d’estudis de la mostra consderada més gran és també el percentatge d’independentistes. Llàstima.

Rosiñol, Josep (president de Societat Ciivil Catalana).
Quatre anys de retard

[-205] L'important és que et reconeguin la independència (#procés)

Diari de Setge del 17 d'abril de 1714 (dia 267).

Aquests dies, arran de la negativa del Congrés dels diputats espanyol a autoritzar l'organització d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, així com de les posteriors declaracions del Gran Timoner a diversos mitjans francesos, ha tornat a emergir amb força el debat sobre les famoses eleccions plebiscitàries. En realitat, som exactament on érem: només la consulta acordada el desembre té l'acord de tots els partits compromesos amb el procés i al líder de CiU (davant el que diuen les enquestes) no l'interessarà convocar eleccions ni podrà en cap cas aspirar a mantenir-se sense fer-hi res. Són dues raons pràctiques (més enllà de consideracions morals) que em continuen portant a pensar que el president Mas anirà fins al final i el dia 9 de novembre s'obriran els col·legis electorals. De fet, el seu compromís amb una Consulta legal és deliberadament indeterminat: d'acord amb la legalitat espanyola o amb …

[-206] Bestiari del procés (19): R. Mejide, J. Nadal i A. Pérez Rubalcaba

Diari de Setge del 16 d'abril de 1714 (dia 266).

Mejide, Risto (creatiu publicitari).
Malalt de carnetisme.
Mentre el president espanyol Mariano Rajoy tornava a repetir la seva estultícia de la sang que ens uneix, aquest histriònic presentador televisiu entrevistava, diumenge, al president d’Esquerra. Amb el seu vedetisme habitual, no va deixar al bo d’en Junqueras enllaçar (i mira que és difícil) més de dues frases seguides. Particularment delirant va ser el moment en el qual li va preguntar sis vegades que què deia el seu DNI. Antic, antic, encara que amb posat modern, Mejide no entén que el catalanisme (avui, majoritàriament sobiranista), a diferència de l’espanyolisme, no és l’ètnic de la sang, sinó el conformat a partir d’elecció lliure. Per això el nostre actual document d’identitat pot dir missa: ja és paper mullat.

Nadal, Joaquim (exconseller socialista).
S’agafa abans un mentider.
La setmana ha acabat amb una nova fumarada de l’establishment en defensa d’una hipotètica reform…

[-207] Bestiari del procés (18): L. García, J.C. Girauta i J. Marfany

Diari de Setge del 15 d'abril de 1714 (dia 265).

García, Lola (subdirectora de La Vanguardia).
Sempre pensant en Espanya.
D’aquesta veterana delegada comtal a Joan López Alegre, una part del dependentisme català s’ha obstinat els darrers dies a contraposar majories. La del Parlament de Catalunya a favor del dret a decidir és tan bèstia, que s’han agafat al fet que els diputats catalans al Congrés espanyol estan dividits entre 25 en contra de la Consulta (PSc i PP) i 22 a favor (la resta). Han decidit ignorar que el nostre Parlament es va declarar sobirà per 85 vots a 41 el 23 de gener de 2013 i que és la representació del poble de Catalunya. Però, posats a fer funambulisme comptable voldria recordar que (si incloem Vidal-Quadras) només dos eurodiputats catalans, dels sis i mig escollits el 2009, no és favorable a la Consulta.

Girauta, Juan Carlos (candidat de Ciudadanos).
Crear monstres.
Dubtós honor el seu, el de ser el primer a repetir en aquest Bestiari. Escoltar les intervencions i …

[-208] Obrim ara un registre d'emigrants (#procés)

Diari de Setge del 14 d'abril de 1714 (dia 264).











De manera insultant, el dependentisme desesperat llança tot el verí al seu abast contra la convivència pacífica i democràtica al nostre país. Falten poc més de dos-cents dies per al dia D i el final es comença a veure força clar darrera l'últim revolt del camí. Ho tenim a tocar i ells se saben perdedors. Aquesta setmana, en la televisió dels bisbes que ataca sistemàticament la caritat, Alicia Sánchez Camacho ens ha fet saber solemnement que es planteja marxar de Catalunya si acabem declarant la independència. Podríem respondre que seria una afortunada: aquí, durant moltes dècades els independentistes hem estat minoria i no teníem on anar. Andorra és massa petita. Les raons que addueix per marxar entren directament en el terreny de l'estultícia i la immoralitat. Només les proclama (sap que no tenen cap fonament) per fer mal. Però, que voleu que us digui, a mi em sembla que se li veu massa el llautó i que no seran gens eficien…

[-209]: Bestiari del procés (17): A. Bosch, J. Coscubiela i J.A. Duran i Lleida

Diari de Setge del 13 d'abril de 1714 (dia 263).

Bosch, Alfred (diputat d’ERC al Congrés espanyol).
No volem ser Divendres.
Gran intervenció doble al debat de dimarts a Madrid. Per conservar a la videoteca. Passatges rigorosament deliciosos. Expert en Daniel Defoe, contestació fulminant al paral·lelisme amb Robinson Crusoe: no volem quedar-nos com Divendres, l’esclau fidel que no podia triar ni el seu nom. Mítica resposta al nus de l’argumentari espanyolista, allò de hem de decidir entre tots perquè ens afecta a tots. Atès que sobre l’Estatutet vàrem poder votar sols, resposta imaginativa: els afecta que marxem i constituïm un estat a banda, però no que ens quedem en el seu! Fantàstic en la rèplica a la Rotenmeyer: és curiós, no som una nació, però som nacionalistes; ells, en canvi, sí són nació, però no són nacionalistes. Sentit comú a cabassos. Rigor i elegància. Un deu.

Coscubiela, Joan (diputat d’ICV-EUiA al Congrés espanyol).
El federalisme honest.
Si Alfred Bosch va estar brillant…

[-210] La primera pista del desenllaç (#procés)

Diari de Setge del 12 d'abril de 1714 (dia 262).













Digueu-me optimista, però a mi em sembla que el paper de la premsa internacional delata cada vegada de manera més evident, la solidesa creixent de la nostra posició i, en paral·lel i com a conseqüència, l'afebliment setmana a setmana del govern espanyol. Fa mesos, del Financial Times a Viviane Reding, que Europa està dient a Espanya que ha de negociar per resoldre el problema català. Aquesta setmana els mitjans de la tercera via desesperada cap al no res, proclamaven a bombo i plateret, l'oferta que Rajoy ens faria. A l'hora de la veritat, zero patatero. El Partido Popular continua considerant que és més important taponar la fuita a les seves fronteres electorals cap a l'extrema dreta que no pas fer cas de les veus que li demanen un gir en l'actitud cap a Catalunya, amb un tites-tites capaç d'esberlar la nostra posició unitària a favor de la Consulta. Estan convençuts, en aquest joc de dos cotxes en paral·lel…

[-211] La lliçó del Quebec, ui sí (#procés)

Diari de Setge del 11 d'abril de 1714 (dia 261).












Tal i com ens té acostumats el gran diari de l'esquerra nacionalista espanyola, la lliçó anti-independentista de dimarts passat venia amanida per François Richard, catedràtic de la School of Political Studies de la Universitat d'Ottawa (Canadà) i catedràtic visitant a la Universitat Pompeu Fabra. L'home ens volia alliçonar sobre el fet que, les derrotes en els referèndums al Quebec de 1980 i 1995 havien anat seguides, com a conseqüència indirecta, de molt severes retallades en la capacitat política del govern autònom de Montreal. A la vista del seu argumentari, en el cas d'aquest insigne professor podem parlar realment, amb tota propietat, de professor visitant. Ara que està de moda, de visitant amb una gran V, com a la mítica sèrie de llangardaixos intergalàctics. Perquè aquest home no és que vingui d'un altre continent, sinó que, directament, sembla procedir d'un altre planeta en el qual es mengen, sinó rat…

[-212]: Que cridin a sometent l'Onze de Setembre (#Tricentenari)

Diari de Setge del 10 d'abril de 1714 (dia 260).











El programa, després d'una gran expectació, desvetllat dissabte passat per l'Assemblea per a la propera Diada nacional em sembla molt engrescador. Serà un èxit esclatant. La combinació entre l'acte matinal als Ajuntaments i la gran concentració final a Barcelona a la tarda és excel·lent, tot i que plantejarà problemes de mobilitat importants a migdia a les entrades de la capital i catalana i la necessitat d'organitzar molt bé l'espai a les vies on es vol dur a terme la concentració, a fi que no quedi més gent als carrers adjacents que dins. Segur que durant els propers mesos l'Assemblea anirà desglossant el projecte amb precisió suïssa. Una idea, però, fa dies que em ronda el cap i volia compartir-la avui des d'aquí: és evident que tot plegat té una connexió clara amb el Tricentenari de l'ocupació de Barcelona, aquell dia farà just tres-cents anys, però crec que estaria bé (si més no, pels malalts de …

[-213]: Bestiari del procés (16): A. M. Rouco Varela, S. Sáenz de Santamaría i M. Valls

Diari de Setge del 9 d'abril de 1714 (dia 259).

Rouco Varela, Antonio María (cardenal arquebisbe de Madrid).
Actituds poc cristianes.
He assistit a les xarxes socials a interessants debats sobre si l’anticatalanisme fou o no un dels motors essencials de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. A mi em sembla que sí. Per als qui ho dubten, aquesta setmana el cardenal Rouco Varela ha pres novament protagonisme amb la seva habitual manca de caritat cristiana, fent ús de la seva funció religiosa per defensar l’ideari polític de l’espanyolisme radical. Ras i curt, ha aprofitat el funeral d’estat d’Adolfo Suárez per a advertir/amenaçar contra les actituds, així en present, que poden causar una Guerra Civil. Si fins ara ens escandalitzava amb la seva defensa de la unitat d’Espanya com un bé moral, ara ha passat a practicar l’amenaça, a compte de la violència que poden provocar els seus. Molt, però molt trist.

Sáez de Santamaría, Soraya (Vicepresidenta del govern espanyol).
Quan l’assassí t’acus…

[-214] Bestiari del procés (15): E. Millo, G. Peñarroja i I. Rigau

Diari de Setge del 8 d'abril de 1714 (dia 258).

Millo, Enric (portaveu del PP al Parlament).
Jugant a demandar.
M’entra un atac de riure quan llegeixo al diari comtal que “el PPC estudia denunciar la web ‘Nova Terra Lliure’ por enaltecimiento del terrorismo”. Naturalment, el partit parla per boca del senyor Millo un autèntic expert en estudiar demandes... i mai presentar-les. Que li ho preguntin sinó a Joan Puigcercós, que fa mesos que espera a rebre la citació arran d’haver desvetllat l’intent de l’ara popular d’anar a les llistes d’Esquerra. Es tracta, naturalment, d’enfangar el camp. D’embrutar l’independentisme tot barrejant-lo amb la violència per la via de connectar-lo a una web l’autoria de la qual (probablement, el mateix CNI) ningú no coneix. I és que, amics i amigues, necessiten desesperadament crispació i violència. Troben tant a faltar Terra Lliure que si no existeix se l’inventen! Estan fatal.

Peñarroja, Galdric (coordinador de la gigafoto de la Via Catalana).
Alegria cont…

[-215] Sobre la pressa i la ingenuïtat (#procés)

Diari de Setge del 7 d'abril de 1714 (dia 257).

No me'ls trobo mai, ni a la vida, ni a les xarxes socials, però ells insisteixen en la seva existència. Diuen que alguns dels nostres exterioritzen a la lleugera que la independència ho solucionarà tot en un plis-plas i que l'assolirem amb un clic. Sí, encara ens ho diuen, per ridiculitzar-nos, una vegada i una altra. Es tracta d'un lloc comú, naturalment, que només existeix en la ment dels qui ens critiquen. Insisteixo, encara no m'he trobat amb ningú que practiqui un simplisme com aquest, que sistemàticament ens encolomen per desacreditar-nos. Acostumen a associar-lo als qui tenim pressa, perquè voldríem que quedés una mica de país quan assolim la llibertat plena. Perquè pensem que l'autonomisme d'aquests trenta-cinc anys, impulsat per alguns, acceptat pels altres, ens ha deixat una Catalunya trinxada, amb un atur insostenible, una pobresa punyent i una dramàtica manca de futur per als joves. I hi voldríem i…

[-216]: Bestiari del procés (14): M. A. Gimeno, V. Grífols i J. M. Lara

Diari de Setge del 6 d'abril de 1714 (dia 256).

Gimeno, Miguel Àngel (president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).
Posi’m una altra de supremacisme.
Potser el nom no us sonarà gens, però el magistrat Gimeno és una de les primeres autoritats de Catalunya. Darrerament, es distingeix per presidir el braç armat de l’Espanya que està trinxant a sentències la immersió lingüística en aquells centres (pocs més de la meitat del país) on realment existia. Com a representació màxima del supremacisme lingüístic que executa, veieu sinó la ratificació ara del següent fragment de la sentència 332/2012, de 29 de maig, objecte de polèmica aquesta setmana: “...declarar de igual modo el derecho de los recurrentes a que todas las comunicaciones, circulares y cualquier otra comunicación, tanto oral como escrita, que le sean dirigidas por el centro escolar lo sea también en castellano...”. I para celebrar tan colonial actitud, el TSJC ho comunica a la Generalitat en versió monoligüe espanyol…

[-217] Bestiari del procés (13): C. Andrés, T. Bolaño i J. Collboni

Diari de Setge del 5 d'abril de 1714 (dia 255).

Andrés, Carmen (candidata a les primàries del PSc).
Més Jibarització.
Dona de partit, la seva sorprenent entrada a la segona volta de les primàries socialistes a Barcelona ha estat una gran sorpresa. Diuen que l’aparell socialista, una vegada descavalcats els crítics, podria haver fet un tomb en les seves preferències i optat per la regidora de Nou Barris. Hi ha qui ho considera un autèntic suïcidi: a la primera volta, Andrés va aconseguir guanyar només a un sol districte, que representa el 10% dels electors de Barcelona; als barris on s’agrupen un 81% dels votants no va passar del 15% i en els districtes d’un 44% dels barcelonins ni tan sols del 10%. Si en l’àmbit nacional el PSc s’adreça a un segment cada dia més petit del país, ara podria fer-ho també a Barcelona: continua el viatge a la marginalitat. Avui, la solució.

Bolaño, Toni (periodista).
Xaladura indecent.
De rumors sobre la seva conducta personal i política en circulen molts,…

[-218] Bestiari del procés (12): M. Rodríguez Sol, T, Soler i Shakira

Diari de Setge del 4 d'abril de 1714 (dia 254).

Rodríguez Sol, Martín (fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).
Donde digo Diego.
Tot passejant per les immediacions de la fiscalia del TSJC, em sembla veure un fiscal famós amb tots els dits de la mà estesa ben marcats a la cara. Diuen que l’actual fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit apagar l’incendi a corre-cuita i rectificar mitjançant una insòlita nota de premsa el pronunciament anterior de Rodríguez Sol, en el qual es considerava objecte de debat possible la constitucionalitat de la Consulta; tot plegat, abans de veure la seva trajectòria rectificada cap a la porta de sortida. La conclusió és ara, se suposa, que la Consulta no té acolliment legal possible. País de pandereta. Divisió de poders inexistent. Ara que finalment ens hi estem posant de veres, hem d’esforçar-nos molt per fer un país més presentable.

Soler, Toni (periodista i historiador).
Col·locar-los a lloc.
Del incontenib…

[-219] Els antipatricis (#establishment)

Diari de Setge del 3 d'abril de 1714 (dia 253).

Tanqueu els ulls i poseu-vos, per un moment, en situació. 19 de maig de 1714. Som davant les muralles de Barcelona. La ciutat porta gairebé 300 dies de setge. 300 dies que semblen talment 300 anys. Un termini de temps inversemblant en les expugnacions urbanes pròpies de la guerra a l'època moderna. Ningú no ha resistit mai tant. En realitat, a falta de la definitiva mobilització d'un descomunal exèrcit francès de suport que ja es troba de camí des del Llenguadoc, la durada del setge és el resultat d'una doble impotència. La dels ofensors per fer valdre la seva capacitat d'expugnació (ni tant sols han aconseguit blocar el proveïment a la Ciutat, obert encara per mar gràcies sobretot a les naus procedents de Mallorca) i la dels ofensors per sortir a combatre al pla de Barcelona amb l'objectiu de trencar el cordó de setge o per organitzar una revolta ben coordinada al rerepaís que permeti agafar l'exèrcit franco-…

[-220]: Bestiari del procés (11): C. Montoro, F. Pérez de los Cobos i E. Roca

Diari de Setge del 2 d'abril de 1714 (dia 252).













Montoro, Cristóbal (ministre espanyol d’Hisenda).
“A robar carteras”.
Increïblement, ha costat molt, massa, que no passés desapercebuda. La notícia tanca el cercle de la misèria moral que el règim polític espanyol ha perpetrat durant anys al caliu de la bombolla immobiliària. Parlo, naturalment, de la gestió de la fallida de les autopistes radials de Madrid. El mecanisme és clarament delictiu. Primer es genera un negoci irreal amb l’únic objectiu d’enriquir les constructores amigues. Per disposar del capital necessari, s’obliga els bancs intervinguts políticament a finançar-lo. Amb l’execució de l’obra cobren tots els qui han de fer-ho. Finalment, una vegada assumida la fallida de les empreses concessionàries que havien de gestionar el negoci fictici, l’Estat acaba assumint el 50% dels seus deutes amb els bancs creditors a través d’una quitança per valor d’entre 3.500 i 6.000 MEUR. Senzillament espectacular. Per cremar-ho tot. Sobretot,…

[-221] Bestiari del procés (10): G. Colomé, E. Hernández i J. Martí

Diari de Setge del 1 d'abril de 1714 (dia 251).

Colomé, Gabriel (portaveu del PSc a l’Ajuntament de Barcelona).
Vexar gratuïtament.
Famós per haver-se negat tenaçment a preguntar sobre la independència durant el seu període com a director del CEO, aquest professor de Ciència Política que exerceix de polític creu que està poc valorat. Tria, però, un camí poc afortunat per sortir de la irrellevància: el de la provocació, l’insult i la vexació a la il·lusió majoritària dels seus conciutadans. En veure’l en acció sobta sobretot que el director d’un màster en màrqueting polític demostri a la pràctica com portar una força política a la marginalitat. Diu que el 9 de novembre només se celebrarà l’aniversari del mur de Berlín (de la caiguda, se suposa, que ell no ho diu) i l’aniversari de Belén Esteban. Aquest és el nivell actual, mentre s’allarga i s’allarga la cua al passadís per baixar de l’autobús del partit de Navarro, Lucena i Balmón.

Hernández, Enric (director d’El Periódico).
Hispanocen…