[-193]: Bestiari del procés (26): J. Cabré, J. Coll i C. Corbacho

Llotja de Mar (València)












Diari de Setge del 29 d'abril de 1714 (dia 279).

Cabré, Jaume (escriptor).
Elogi des de l’excel·lència.
El vespre de Sant Jordi un dels millors escriptors de la literatura catalana actual aprofitava el discurs en representació de les 27 persones i les 15 entitats guardonades asquest any simbòlic amb la Creu de Sant Jordi per expressar al Gran Timoner unes paraules de recolzament sincer que val la pena reproduir aquí: “no us arronseu president Mas, hi ha molta gent al costat vostre o vós esteu al costat de molta gent, no esteu sol, no estem sols, som molts i cada vegada més, som més i més il·lusionats”. Quan un suport tan decidit ve de l’excel·lència intel·lectual és molt més dolç. Un senyal clar que, mentre Albert Rivera es fotografia amb Belén Esteban per guanyar vots entre els espectadors de Telecinco, el millor del país està amb el procés.

Coll, Joaquim (historiador i tècnic de la Diputació de Barcelona).
Les amistats perilloses.
Representant de l’esquerra espanyolista als mitjans, no ha dubtat mai a criticar els correligionaris ideològics que tinguin com a prioritat aquest país. Ara, des de Societat Civil Catalana, sembla no tenir en compte aquesta contradicció. De fet, però, és molt pitjor: no l’importa alinear-se amb el feixisme. A mitja setmana comprovo quins comptes de twitter segueix l’oficial de la nova plataforma transversal espanyolista: són 702, entre els quals, molts de Plataforma per Catalunya (l’oficial i els de Barcelona, Igualada, Mataró, Reus, Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet), els de Catalunya, internacional i Espanya del Movimiento Social Republicano, el d’Alianza Nacional, el de Democracia Nacional (els assaltants de Blanquerna) i les seves joventuts, el general de Falange (FE) (amb els de Barcelona i Tarragona) i el de Falange Española de las JONS. Espectaculars referents.

Corbacho, Celestino (diputat del PSc).
Exclusivisme identitari.
Encara en Setmana Santa, l’exalcalde i exministre més ben arrapat a la cadira oferia a les xarxes socials una mostra lamentable del pitjor dels socialistes catalans en piular el següent: “Oriol Junqueras presidiendo una procesión y diciendo que con sus amigos habla en castellano. Vete con cuidado que te echaran de ERC”. La resposta del líder republicà, un zasca memorable, recordava que el PSc és l’unic partit que vol créixer a base d’expulsar-ne militants. L’expressió de Corbacho respon a l’ADN, interioritzat durant cinquanta anys, segons el qual el socialisme sucursalista del PSOE ostenta aquí, en exclusiva, la condició de guardià de les essències de la immigració; només ells són els grans intermediaris, els únics habilitats per repartir carnets de xarneguisme; els pastors que guien el ramat. Un xollo que se’ls acaba, amb gent com Súmate trencant-los el monopoli.

Comentaris

  1. Crec que amb el comentari d'en Jaume Cabré hi poses el dit sobre la llaga dels problemes de Catalunya amb Espanya. Que quins són? Està ben clar: El sostre o l'atalaia de la mirada de cadascú. Mentre els espanyols en general miren en curt, els catalans, també en general, i sobretot amb aquest encreuament actual Mas-Junqueras, mirem -o ho intentem- més enllà.
    Per exemple, i tornant a la meva conversa de dies passats amb uns convidats d'on estàvem convidats, no els acabo d'entendre encara. Com és possible que, essent persones cultes, no haguessin tingut el mínim d'interès d'assabentar-se de si els estaven aixecant la camisa o no, sobretot vivint a la Catalunya mateixa! Hi ha massa gent a la que els encanta les xafarderies i en canvi no tenen els mínims d'inquietuds per esbrinar les veritats, contrastar-les almenys.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)