Ves al contingut principal

[-194] Dos móns separats (#procés)

Diari de Setge del 28 d'abril de 1714 (dia 278).

Museu d'Història de Catalunya (Barcelona)











Els agrada dir-nos separatistes, però, en realitat, crec que haurien de dir-nos, simplement, constatistes. És difícil fer una altra cosa que constatar, dia a dia, l'enorme distància mental que ens separa. Aquí hi ha una societat civil (la de veritat, no aquesta nova del dependentisme, que descobrim trufada dels feixistes de sempre) absolutament plural. Aquí els mitjans recullen opinions de tota mena i la gent s'organitza des de visions enormement plurals. Quatre grups àmpliament majoritaris al Parlament pacten data i pregunta per a una Consulta i tres, minoritaris, s'hi oposen aferrissadament. Però, a més de plural dins una societat plural, el moviment sobiranista, com tots sabeu, arrenca des de baix. De les Consultes, d'Arenys de Munt. I eclosiona amb la famosa sentència de l'Estatutet. Doncs bé, ells insisteixen a no enterar-se de res. Continuen amb la cançoneta que tot és una follia del Gran Timoner. I s'intoxiquen incomprensiblement en la seva pròpia propaganda, absolutament incapaços d'entendre què està passant.

Per això (ho hem vist una altra vegada per Sant Jordi) el govern espanyol creu que pot solucionar alguna cosa venint molt a Catalunya a trobar-se amb les elits, amb l'establishment, sense baixar de la Diagonal. La vicepresidenta es tanca a la Delegación del Gobierno i es dedica a rebre els indígenes com a reina governadora, talment com si fos de visita a les colònies. El menysteniment de la gent és tan absolutament bèstia que no fan ni l'esforç d'explicar-se als mitjans d'aquí. Sabent que els líders informatius del país són les emissores de televisió i ràdio d'àmbit català, passen olímpicament d'anar-hi. Tal conducta, sense dubte, cal connectar-la amb l'estil de poder, el seu, el que en Barberà diu de la Casta. El seu model de govern combina les relacions de gintònic a la llotja del Bernabeu amb la comunicació amb les masses a través de teles de plasma, petant-se quan cal els diaris que fan nosa. Així que sí que sí. Que som un altre país.

Comentaris

  1. Jo diria que tot plegat és producte d'una desinformació provocada i molt orquestrada davant d'una gent una mica assabentada dels seus propis problemes. Com que aquests problemes els rebem a casa nostra mateixa, ho sabem perfectament quin és el nostre problema: La permanent inquisició espanyola. Com que l'Estat desinforma els seus ciutadans, doncs aquests desvariegen i no l'encerten. L'Estat gasta els mateixos arguments que els funcionaven en èpoques pretèrites. Ara, però, aquests xoquen amb una paret en la que no hi comptaven: la del moment actual del S.XXI, on la informació és present en cada racó del país i en cada segon. Ells, no.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…