[-194] Dos móns separats (#procés)

Diari de Setge del 28 d'abril de 1714 (dia 278).

Museu d'Història de Catalunya (Barcelona)











Els agrada dir-nos separatistes, però, en realitat, crec que haurien de dir-nos, simplement, constatistes. És difícil fer una altra cosa que constatar, dia a dia, l'enorme distància mental que ens separa. Aquí hi ha una societat civil (la de veritat, no aquesta nova del dependentisme, que descobrim trufada dels feixistes de sempre) absolutament plural. Aquí els mitjans recullen opinions de tota mena i la gent s'organitza des de visions enormement plurals. Quatre grups àmpliament majoritaris al Parlament pacten data i pregunta per a una Consulta i tres, minoritaris, s'hi oposen aferrissadament. Però, a més de plural dins una societat plural, el moviment sobiranista, com tots sabeu, arrenca des de baix. De les Consultes, d'Arenys de Munt. I eclosiona amb la famosa sentència de l'Estatutet. Doncs bé, ells insisteixen a no enterar-se de res. Continuen amb la cançoneta que tot és una follia del Gran Timoner. I s'intoxiquen incomprensiblement en la seva pròpia propaganda, absolutament incapaços d'entendre què està passant.

Per això (ho hem vist una altra vegada per Sant Jordi) el govern espanyol creu que pot solucionar alguna cosa venint molt a Catalunya a trobar-se amb les elits, amb l'establishment, sense baixar de la Diagonal. La vicepresidenta es tanca a la Delegación del Gobierno i es dedica a rebre els indígenes com a reina governadora, talment com si fos de visita a les colònies. El menysteniment de la gent és tan absolutament bèstia que no fan ni l'esforç d'explicar-se als mitjans d'aquí. Sabent que els líders informatius del país són les emissores de televisió i ràdio d'àmbit català, passen olímpicament d'anar-hi. Tal conducta, sense dubte, cal connectar-la amb l'estil de poder, el seu, el que en Barberà diu de la Casta. El seu model de govern combina les relacions de gintònic a la llotja del Bernabeu amb la comunicació amb les masses a través de teles de plasma, petant-se quan cal els diaris que fan nosa. Així que sí que sí. Que som un altre país.

Comentaris

  1. Jo diria que tot plegat és producte d'una desinformació provocada i molt orquestrada davant d'una gent una mica assabentada dels seus propis problemes. Com que aquests problemes els rebem a casa nostra mateixa, ho sabem perfectament quin és el nostre problema: La permanent inquisició espanyola. Com que l'Estat desinforma els seus ciutadans, doncs aquests desvariegen i no l'encerten. L'Estat gasta els mateixos arguments que els funcionaven en èpoques pretèrites. Ara, però, aquests xoquen amb una paret en la que no hi comptaven: la del moment actual del S.XXI, on la informació és present en cada racó del país i en cada segon. Ells, no.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)