Ves al contingut principal

[-195] Bestiari del procés (25): J.F. Ballesteros, S. Beltrán García i E. Berraondo

Lleida









Diari de Setge del 27 d'abril de 1714 (dia 277).

Ballesteros, José Félix (alcalde de Tarragona).
Submissió en vena.
Figura emergent del seu partit, s’aferma en la primera línia a la successió de Pere Navarro: tot i que avui encara no se’n parli, no sembla clar que el terrassenc pugui sobreviure a la castanya estratosfèrica que significarà perdrem la meitat dels vots a les eleccions europees del proper 25 de maig. Dissabte, Ballesteros oferia una de les seves habituals lliçons de dependentisme amb guant de seda: manifestació d’ignorància supina sobre el paper de la Tàrraco romana fa més de dos mil anys, ple suport a la manifestació organitzada a la seva ciutat pel dependentisme el proper Onze de Setembre, crida a convertir-la en un enclavament fort de l’espanyolisme resistent aprofitant els Jocs del Mediterrani i ple suport a la maniobra de distracció federal. Esperem que les properes eleccions municipals el posin a lloc.

Beltran García, Susana (vicepresidenta de Societat Civil Catalana).
Només contra-sobiranisme.
Les intervencions als mitjans d’aquesta professora de dret de la UAB posen de relleu el principal punt feble de l’estratègia del prim associacionisme dependentista existent a Catalunya: més enllà de la negació, no representa cap projecte concret. Si els sobiranistes tenen una proposta acordada al 80% que caldrà modelar finalment d’acord amb la representativitat en el procés constituent de les diferents forces, en el cas del dependentisme l’únic ciment és la defensa de la submissió. No saben si estan favor de la Consulta o no. Tampoc, si volen una reforma de la Constitució i una regeneració profunda d’Espanya o no. Ni en quina direcció, federal o recentralitzadora. Convertir aquest no projecte a la contra en un element de mobilització els resultarà francament complex.

Berraondo, Eduard (presentador de l’Illa de Robinson).
Mitjans al servei del país.
El naixement aquesta setmana d’El Punt Avui Televisió coincideix exactament amb un nou lliurament de dades d’audiència de l’EGM, que demostra un excel·lent nivell de salut de la ràdio i la premsa en llengua catalana. Neix una nova televisió d’àmbit nacional que ens fa ser un país una mica més normal: s’ha acabat haver d’aguantar altres figures mediàtiques com a única alternativa als dies més avorrits de la televisió pública. Un espai on recollir-se per escoltar les opinions més selectes del sobiranisme català. L’aparició del president Mas i d’Oriol Junqueres en els dos primers dies d’emissió, ha anat seguida d’entrevistes a aquests dos líders principals del procés, immediatament després, a TV3 i 8tv. Casualitat?

Comentaris

  1. Jo diria que no és pas casualitat ni molt menys. Els de 8TV saben que perden aquella pistonada dels primers dies d'embranzida. A poc a poc se'ls ha anat veient tan el llautó com les carències. El projecte Cuní -mediàtic fins la medul·la- se'ls ha anat a n'orris, amb totes les despeses que comporten un projecte mal fet. La reacció, en canvi, de TV3 ha estat millor, a pesar de que a algú puguin cansar tots aquests mediàtics. Han modernitzat el TN fent més reportatges. És una opció, com també era una opció a can Cuní convertir un canal de TV en un safaretx permanent.
    Jo estic molt content de que el PuntAvui hagi sabut aprofitar oportunitats, bones oportunitats, per promocionar-se d'una manera tan neta i clara. Respecte de l'Eduard Berraondo m'en congratulo molt per l'esforç d'haver aconseguit sortir-se'n d'aquest naufragi tan freqüent entre professionals dels mitjans televisius i radiofònics. Fa una eternitat (!) jo havia estat mig company d'ell...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…