Ves al contingut principal

[-195] Bestiari del procés (25): J.F. Ballesteros, S. Beltrán García i E. Berraondo

Lleida









Diari de Setge del 27 d'abril de 1714 (dia 277).

Ballesteros, José Félix (alcalde de Tarragona).
Submissió en vena.
Figura emergent del seu partit, s’aferma en la primera línia a la successió de Pere Navarro: tot i que avui encara no se’n parli, no sembla clar que el terrassenc pugui sobreviure a la castanya estratosfèrica que significarà perdrem la meitat dels vots a les eleccions europees del proper 25 de maig. Dissabte, Ballesteros oferia una de les seves habituals lliçons de dependentisme amb guant de seda: manifestació d’ignorància supina sobre el paper de la Tàrraco romana fa més de dos mil anys, ple suport a la manifestació organitzada a la seva ciutat pel dependentisme el proper Onze de Setembre, crida a convertir-la en un enclavament fort de l’espanyolisme resistent aprofitant els Jocs del Mediterrani i ple suport a la maniobra de distracció federal. Esperem que les properes eleccions municipals el posin a lloc.

Beltran García, Susana (vicepresidenta de Societat Civil Catalana).
Només contra-sobiranisme.
Les intervencions als mitjans d’aquesta professora de dret de la UAB posen de relleu el principal punt feble de l’estratègia del prim associacionisme dependentista existent a Catalunya: més enllà de la negació, no representa cap projecte concret. Si els sobiranistes tenen una proposta acordada al 80% que caldrà modelar finalment d’acord amb la representativitat en el procés constituent de les diferents forces, en el cas del dependentisme l’únic ciment és la defensa de la submissió. No saben si estan favor de la Consulta o no. Tampoc, si volen una reforma de la Constitució i una regeneració profunda d’Espanya o no. Ni en quina direcció, federal o recentralitzadora. Convertir aquest no projecte a la contra en un element de mobilització els resultarà francament complex.

Berraondo, Eduard (presentador de l’Illa de Robinson).
Mitjans al servei del país.
El naixement aquesta setmana d’El Punt Avui Televisió coincideix exactament amb un nou lliurament de dades d’audiència de l’EGM, que demostra un excel·lent nivell de salut de la ràdio i la premsa en llengua catalana. Neix una nova televisió d’àmbit nacional que ens fa ser un país una mica més normal: s’ha acabat haver d’aguantar altres figures mediàtiques com a única alternativa als dies més avorrits de la televisió pública. Un espai on recollir-se per escoltar les opinions més selectes del sobiranisme català. L’aparició del president Mas i d’Oriol Junqueres en els dos primers dies d’emissió, ha anat seguida d’entrevistes a aquests dos líders principals del procés, immediatament després, a TV3 i 8tv. Casualitat?

Comentaris

  1. Jo diria que no és pas casualitat ni molt menys. Els de 8TV saben que perden aquella pistonada dels primers dies d'embranzida. A poc a poc se'ls ha anat veient tan el llautó com les carències. El projecte Cuní -mediàtic fins la medul·la- se'ls ha anat a n'orris, amb totes les despeses que comporten un projecte mal fet. La reacció, en canvi, de TV3 ha estat millor, a pesar de que a algú puguin cansar tots aquests mediàtics. Han modernitzat el TN fent més reportatges. És una opció, com també era una opció a can Cuní convertir un canal de TV en un safaretx permanent.
    Jo estic molt content de que el PuntAvui hagi sabut aprofitar oportunitats, bones oportunitats, per promocionar-se d'una manera tan neta i clara. Respecte de l'Eduard Berraondo m'en congratulo molt per l'esforç d'haver aconseguit sortir-se'n d'aquest naufragi tan freqüent entre professionals dels mitjans televisius i radiofònics. Fa una eternitat (!) jo havia estat mig company d'ell...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…