Ves al contingut principal

[-196] Com és que Ciudadanos participa als debats electorals? (#EP2014)

Diari de Setge del 26 d'abril de 1714 (dia 276).

La Pedrera












El debat entre legalitat i legitimitat és medul·lar arreu del món. També a casa nostra, sobretot, en els temps de mudança que vivim intensament, on no coincideixen precisament. En les nostres circumstàncies cal, doncs, abordar-lo amb una bona combinació de rigor i de sentit comú. El que no val és defensar la legalitat freda i inflexible quan convé i la legitimitat democràtica quan no queden ben parats els interessos propis. Ells que són tant de la sacrosanta legalitat haurien de donar exemple al respecte. No faig esment a la seva actual crítica a l'aforament dels polítics quan justament la diputada Carina Mejías, no fa gaire, es vantava a les xarxes socials de ser aforada. No, avui em refereixo a la normativa electoral i a la pràctica comuna aplicada fins ara. L'article 66 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, reformada en profunditat el 2011, estableix en el seu apartat primer "el respecte al pluralisme polític i social, així com a la igualtat, proporcionalitat i la neutralitat informativa en la programació dels mitjans de comunicació de titularitat pública en període electoral" (la negreta és meva).

També, la mateixa norma, pel que fa als mitjans privats, preveu que han de respectar els principis de pluralisme i igualtat i els de "proporcionalitat i neutralitat informativa en els debats i entrevistes electorals així com en la informació relativa a la campanya" (les negretes continuen essent meves). Ho dic, no només perquè el número dos de la candidatura europea de Ciudadanos continua assistint a les tertúlies dels mitjans com si tal cosa, sinó perquè es comença a donar entrada habitualment als seus portaveus als debats organitzats amb motiu de les properes eleccions europees del 25 de maig. Al respecte, cal recordar que la candidatura de Ciudadanos-Libertas va obtenir a Catalunya en 2009 un total de 6.999 vots, el que va representar el 0,36% dels sufragis. A totes les eleccions, els debats donen veu només a les forces polítiques que van obtenir representació en els comicis anteriors, requisit que no es compleix en el cas de la formació ultraespanyolista. De fet, si ens ajustem a les normes, els Verds (0,98%), Iniciativa Internacionalista (0,85%), UPyD (0,80%) i el Partit Antitaurí (0,55%), tenen més dret que el senyor Nart a parlar-hi. La legalitat per damunt de tot.

Comentaris

  1. M'atabalo amb lleis electorals i percentatges. No hi puc fer més El meu intel·lecte funciona per la creativitat i no tant per l'anàlisi.
    Però, pel que fa a les lleis electorals -digueu-me simplista- trobo que tothom ha de tenir el mateix dret que un altre: una persona, un vot. i si els percentatges per cobrir els escons no es compleixen, se'n deixen de buits.

    Per altra banda, és cert que l'exemple que ha predicat el PP (i alguns altres amb menys proporció) amb la legalitat i la honestedat, ha fet que un Jordi Cañas i altres ho creguin correcte això d'entrar en aquest joc de si no em descobrixen el robatori, diners que em quedo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…