Ves al contingut principal

[-197] Bestiari del procés (24): D. Sirera, X. Vidal-Folch i C. Viver i Pi-Sunyer

Diari de Setge del 25 d'abril de 1714 (dia 275).

Sirera, Daniel (exlíder del Partido Popular a Catalunya).
Aigua que se’ls escola.
Des de l’ens que hauria de vetllar sobretot per l’existència al nostres país d’uns bons mitjans, des de criteris professionals i de pluralitat, l’anomenat Consell de l’Audiovisual de Catalunya, però que els partits han convertit en un cementiri d’elefants amb personatges com l’exconsellera socialista Carme Figueras, el dependentisme ha llançat aquesta setmana la seva croada contra la nova televisió del grup El Punt Avui, un projecte nacionalment compromès llargament cobejat per Nicola Pedrazzoli: es veu que la caverna madrilenya i l’establishment català poden acaparar anys i anys llicències amb canals d’anuncis 24 hores sense haver de retre comptes ni complir sentències judicials de tancament, però que és un escàndol que milers i milers de catalans puguin tenir finalment un referent televisiu que respongui als seus anhels d’un nou Estat per a Catalunya. De pena.

Vidal-Folch, Xavier (periodista).
Especialitat en plats precuinats.
L’article de la setmana ha estat, sense dubte, aquest de l’exdirector adjunt del diari de capçalera de l’esquerra espanyola (i espanyolista). Després del darrer no del Congrés hi ha signes d’autèntica desesperació a la bancada socialista: abans d’haver de fer-ne boicot pràctic, cal aturar al cost que sigui la Consulta del proper 9 de novembre. Es tracta de repetir l’operació Transició espanyola: ordir la Gran Ensarronada II. Vidal-Folch ofereix un ampli ventall de camins que van de la reforma agreujada a la inclusió d’una addicional a la Constitució, guarnides amb mencions helvètica i l’alemanya. Totes elles tenen una cosa en comú: el despatxisme. Les podrem votar només quan les elits que ens han deixat on som les hagin emplatat i amanit. Quan l’esquerra fa propostes així, d’aquest menyspreu pregon a la voluntat popular, s’entén perfectament el perquè del seu actual descrèdit.

Viver i Pi-Sunyer, Carles (president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, CATN).
Principis europeus.
Dóna gust comprovar l’honestedat dels uns i comparar-la amb les permanents trampes dels altres. És bo saber que estàs del cantó no només dels teus, sinó també dels qui juguen nét. És tan senzill com comprovar com es presenta la informació. Dilluns el CATN feia públic el seu sisè informe sobre el procés, en aquest cas, sobre l’encaix del nou estat català a la Unió Europea. D’entrada, plantejava els quatre escenaris possibles i la solució considerada més raonable, basada en la prevalença d’una solució política que preservi sobretot els interessos econòmics de tots els actors en joc. Davant d’aquesta pluralitat raonable, el dependentisme, una vegada i una altra, sempre ofereix un sol escenari: l’hecatombe absoluta. És així com la credibilitat d’uns i altres és on és.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…