Ves al contingut principal

[-198] Tinc la solució! Referumdàries el 9n2014

Diari de Setge del 24 d'abril de 1714 (dia 274).

Amics i amigues, estic feliç. He trobat la fórmula. Fa molts dies que li dono voltes. Que si el president vol una Consulta legal i que si no ho fos no seria seriosa i per tant reconeguda. Que si ICV-EUiA i la CUP no volen plebiscitàries de cap de les maneres. És la gran disjuntiva que es dibuixa a l'horitzó quan, aprovada la Llei de Consultes i feta la convocatòria pel Gran Timoner, el Tribunal Constitucional la deixi en suspens i Mas cridi a capítol totes les forces polítiques catalanes compromeses amb el dret a decidir. Aquí us deixo el que crec l'única sortida possible per conciliar aquestes postures aparentment irreconciliables: anunciar la convocatòria, per al mateix 9 de novembre de 2014, d'unes eleccions al Parlament de Catalunya amb una sola llista dels quatre grups a favor de la Consulta. Una llista que es digui SÍ. Potser en Duran i algú d'ICV-EUiA se'n despenjarà, però serà a títol personal, perquè els partits no concorreran com a tals a aquestes eleccions. L'acord per fer-la hauria de prendre com a condició expressa que es tracta només d'un substitutiu de la Consulta il·legalitzada i que servirà només per expressar el mandat del poble a favor o en contra de la independència.

Partirà, doncs, d'un compromís previ explícit i segellat per tothom de, en cas de victòria independentista, tornar a convocar eleccions convencionals al Parlament de Catalunya immediatament després, a fi que tinguin caràcter constituent i cadascú defensi en la construcció del nou Estat el seu propi projecte ideològic sense condicionants. Amb la força que les urnes li hagin donat. En aquesta proposta tots són beneficis: la prima que la Llei d'Hondt suposaria a la presentació d'una sola llista coral a favor del SÍ obligaria a més els del NO, immediatament, a concentrar-se també (si és que no volen ser escombrats com a resultat del seu fraccionament) en una sola llista, amb la qual cosa tindrem el més semblant possible a una Consulta, però inatacable des del punt de vista legal. Fins i tot si es procedís a la il·legalització dels partits pro-Consulta una marca blanca o entitat a banda podria representar els quatre grups polítics que donen suport al procés. Ho he batejat com les referumdàries. Crec que serien un cop genial per superar el següent punt feble en el camí cap a la recuperació de la plena sobirania.

Comentaris

  1. Fatalment havia de passar: T'han saltat els cargols!!!
    És la gent a les que els salten els cargols les que valen la pena llegir-los. Els altres estan morts o no acaben de nàixer.
    És molt bona proposta. sí, senyor. Tot d'una, també veig la sortida de l'atzucac on estàvem. Està molt bé la iniciativa de divulgar tota la problemàtica arreu del món. Està molt bé. Però ens faltava aquest punt d'acció que engega el motor. Ara, serà qüestió de que ho llegeixin bé i ho vulguin assumir. No partint d'una idea pròpia de cap protagonista polític (amb tots els respectes!) aquesta idea pot caure en el sac dels records, dels oblits. Per tant, proposo que ho feu arribar com abans millor als qui vulguin fer-ne cas, amb totes les variants que es vulguin, però fer-ho llegir.
    Felicitats.
    Bon Sant Jordi a tots, encara que sigui amb retard...

    ResponElimina
  2. Granollacs,
    Encertat com sempre, igual que quan vas suggerir anar a votar a les Europees amb la samarreta groga de l ´ANC, però vaja com sempre, ara vindran els politics, la majoria amb menys cervell que un mosquit, ho potinejarant, i tot quedarà en no rès.

    ResponElimina
  3. De l'Agustí Bordas, d'ara fa quasi bé 6 anys http://www.elsingular.cat/cat/notices/sent_ncia_del_constitucional_63_votem_pel_s_i_30018.php

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim, te´ns raó , en un altre context en Bordas va fer una proposta semblant, i ningú ni va fer cas.

      Elimina
  4. El Gran Timoner et llegeix o algú del seu cercle més proper.
    Noi, l'has clavat!
    II*II

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.