Ves al contingut principal

[-198] Tinc la solució! Referumdàries el 9n2014

Diari de Setge del 24 d'abril de 1714 (dia 274).

Amics i amigues, estic feliç. He trobat la fórmula. Fa molts dies que li dono voltes. Que si el president vol una Consulta legal i que si no ho fos no seria seriosa i per tant reconeguda. Que si ICV-EUiA i la CUP no volen plebiscitàries de cap de les maneres. És la gran disjuntiva que es dibuixa a l'horitzó quan, aprovada la Llei de Consultes i feta la convocatòria pel Gran Timoner, el Tribunal Constitucional la deixi en suspens i Mas cridi a capítol totes les forces polítiques catalanes compromeses amb el dret a decidir. Aquí us deixo el que crec l'única sortida possible per conciliar aquestes postures aparentment irreconciliables: anunciar la convocatòria, per al mateix 9 de novembre de 2014, d'unes eleccions al Parlament de Catalunya amb una sola llista dels quatre grups a favor de la Consulta. Una llista que es digui SÍ. Potser en Duran i algú d'ICV-EUiA se'n despenjarà, però serà a títol personal, perquè els partits no concorreran com a tals a aquestes eleccions. L'acord per fer-la hauria de prendre com a condició expressa que es tracta només d'un substitutiu de la Consulta il·legalitzada i que servirà només per expressar el mandat del poble a favor o en contra de la independència.

Partirà, doncs, d'un compromís previ explícit i segellat per tothom de, en cas de victòria independentista, tornar a convocar eleccions convencionals al Parlament de Catalunya immediatament després, a fi que tinguin caràcter constituent i cadascú defensi en la construcció del nou Estat el seu propi projecte ideològic sense condicionants. Amb la força que les urnes li hagin donat. En aquesta proposta tots són beneficis: la prima que la Llei d'Hondt suposaria a la presentació d'una sola llista coral a favor del SÍ obligaria a més els del NO, immediatament, a concentrar-se també (si és que no volen ser escombrats com a resultat del seu fraccionament) en una sola llista, amb la qual cosa tindrem el més semblant possible a una Consulta, però inatacable des del punt de vista legal. Fins i tot si es procedís a la il·legalització dels partits pro-Consulta una marca blanca o entitat a banda podria representar els quatre grups polítics que donen suport al procés. Ho he batejat com les referumdàries. Crec que serien un cop genial per superar el següent punt feble en el camí cap a la recuperació de la plena sobirania.

Comentaris

  1. Fatalment havia de passar: T'han saltat els cargols!!!
    És la gent a les que els salten els cargols les que valen la pena llegir-los. Els altres estan morts o no acaben de nàixer.
    És molt bona proposta. sí, senyor. Tot d'una, també veig la sortida de l'atzucac on estàvem. Està molt bé la iniciativa de divulgar tota la problemàtica arreu del món. Està molt bé. Però ens faltava aquest punt d'acció que engega el motor. Ara, serà qüestió de que ho llegeixin bé i ho vulguin assumir. No partint d'una idea pròpia de cap protagonista polític (amb tots els respectes!) aquesta idea pot caure en el sac dels records, dels oblits. Per tant, proposo que ho feu arribar com abans millor als qui vulguin fer-ne cas, amb totes les variants que es vulguin, però fer-ho llegir.
    Felicitats.
    Bon Sant Jordi a tots, encara que sigui amb retard...

    ResponElimina
  2. Granollacs,
    Encertat com sempre, igual que quan vas suggerir anar a votar a les Europees amb la samarreta groga de l ´ANC, però vaja com sempre, ara vindran els politics, la majoria amb menys cervell que un mosquit, ho potinejarant, i tot quedarà en no rès.

    ResponElimina
  3. De l'Agustí Bordas, d'ara fa quasi bé 6 anys http://www.elsingular.cat/cat/notices/sent_ncia_del_constitucional_63_votem_pel_s_i_30018.php

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim, te´ns raó , en un altre context en Bordas va fer una proposta semblant, i ningú ni va fer cas.

      Elimina
  4. El Gran Timoner et llegeix o algú del seu cercle més proper.
    Noi, l'has clavat!
    II*II

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…