Ves al contingut principal

[-199] Bestiari del procés (23): S. Sáenz de Santamaría, M. Sánchez-Schmid i S. Sierra

Diari de Setge del 23 d'abril de 1714 (dia 273).

Sáez de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del govern espanyol).
Morro descomunal.
De la mà de l’hipòcrita major del regne, José Manuel Lara, aquell que predica tot el dia dialeg i moderació mentre paga la nòmina i propaga els insults de Carlos Herrera i Francisco Marhuenda, diu que la vicepresidenta del govern espanyol està preparant una sorpresa per al Dia de Sant Jordi. Sembla que l’editor tocarà la campaneta per convocar a una foto simpàtica els editors catalans envoltant la vicepresidenta, una image que manifesti el suport del Regne d’Espanya a la nostra cultura. Im-pre-ssi-o-nant. Els mateixos que neguen l’ús del català a Europa, el seu mateix nom a l’Aragó, l’ensenyament de la llengua a milers i milers de xiquets valencians considerats de segona i que l’eliminen a cop d’expedients contra la comunitat educativa a les Illes Balears. Cal ser molt miserable per proposar-ho i per prestar-s’hi.

Sanchez-Schmid, Maïthé (diputada nordcatalana al Parlament Europeu).
Desmuntant mentides.
El temps posa la propaganda de l’Estat espanyol i el dependentisme català al seu lloc. Cada setmana que passa, a mesura que l’espanyolisme s’encastella més i més en el no a tot, més veus a Europa ens desemboiren el camí. El paper de la premsa és fonamental, però també comencen a escoltar-se veus de l’àmbit polític: és el cas d’aquesta diputada perpinyanenca, escollida parlamentària de l’any 2014. Ras i curt: considera que el d’Escòcia i Catalunya, si continua endavant el procés de secessió, constitueixen un cas no previst als Tractats, que es resoldrà a través d’una sortida política negociada, d’acord amb el respecte al principi democràtic. N’estàvem convençuts, però va molt bé que ens ho recordin fins i tot des del país dels jacobins.

Sierra, Sonia (doctora en Literatura Espanyola).
Acivisme de l’odi.
Disculpeu avui una referència personal, de blogaire. Si alguna cosa caracteritza el dependentisme és la dificultat, per manca de nivell intel·lectual, per omplir els espais que els mitjans de l’establishment els ofereixen a cabassos. Per això els mateixos personatges es multipliquen arreu, matí, tarda i nit. Aquesta setmana he comès l’error d’intercanviar impressions a twitter amb aquesta hooligan de Ciudadanos, autora de contribucions tan notables al pensament polític com la distinció entre autodeterminació interna i externa. He confirmat les pitjors expectatives. La nostra breu conversa (que no es repetirà) va acabar amb aquestes dues piulades de la senyora Sierra: “Espanya no ha de seduir a ningú, qui vulgui marxar, que marxi. Cada dia surten avions” i “doncs ja ho saps, cap al Prat!!! #aire”. Imagineu-vos que expessions com aquestes haguessin viatjat en direcció contrària. Autèntica misèria moral.

Comentaris

  1. Crasso error, amigo! No es pot parlar amb gent tan obtusa com aquesta!! És com l'exaltació de Los Llanos de la Luna. Es diu, molt correctament que es diu del lloc on ha d'estar... La llàstima és que va sortir d'òrbita i s'ha estrellat a Catalunya.
    Ara, de la Niña de España, juntament amb en Lara, aquest parell ja són figues d'un altre paner. La mala baba els destil·la pels llavis i els rellisca fins terra.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…