[-199] Bestiari del procés (23): S. Sáenz de Santamaría, M. Sánchez-Schmid i S. Sierra

Diari de Setge del 23 d'abril de 1714 (dia 273).

Sáez de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del govern espanyol).
Morro descomunal.
De la mà de l’hipòcrita major del regne, José Manuel Lara, aquell que predica tot el dia dialeg i moderació mentre paga la nòmina i propaga els insults de Carlos Herrera i Francisco Marhuenda, diu que la vicepresidenta del govern espanyol està preparant una sorpresa per al Dia de Sant Jordi. Sembla que l’editor tocarà la campaneta per convocar a una foto simpàtica els editors catalans envoltant la vicepresidenta, una image que manifesti el suport del Regne d’Espanya a la nostra cultura. Im-pre-ssi-o-nant. Els mateixos que neguen l’ús del català a Europa, el seu mateix nom a l’Aragó, l’ensenyament de la llengua a milers i milers de xiquets valencians considerats de segona i que l’eliminen a cop d’expedients contra la comunitat educativa a les Illes Balears. Cal ser molt miserable per proposar-ho i per prestar-s’hi.

Sanchez-Schmid, Maïthé (diputada nordcatalana al Parlament Europeu).
Desmuntant mentides.
El temps posa la propaganda de l’Estat espanyol i el dependentisme català al seu lloc. Cada setmana que passa, a mesura que l’espanyolisme s’encastella més i més en el no a tot, més veus a Europa ens desemboiren el camí. El paper de la premsa és fonamental, però també comencen a escoltar-se veus de l’àmbit polític: és el cas d’aquesta diputada perpinyanenca, escollida parlamentària de l’any 2014. Ras i curt: considera que el d’Escòcia i Catalunya, si continua endavant el procés de secessió, constitueixen un cas no previst als Tractats, que es resoldrà a través d’una sortida política negociada, d’acord amb el respecte al principi democràtic. N’estàvem convençuts, però va molt bé que ens ho recordin fins i tot des del país dels jacobins.

Sierra, Sonia (doctora en Literatura Espanyola).
Acivisme de l’odi.
Disculpeu avui una referència personal, de blogaire. Si alguna cosa caracteritza el dependentisme és la dificultat, per manca de nivell intel·lectual, per omplir els espais que els mitjans de l’establishment els ofereixen a cabassos. Per això els mateixos personatges es multipliquen arreu, matí, tarda i nit. Aquesta setmana he comès l’error d’intercanviar impressions a twitter amb aquesta hooligan de Ciudadanos, autora de contribucions tan notables al pensament polític com la distinció entre autodeterminació interna i externa. He confirmat les pitjors expectatives. La nostra breu conversa (que no es repetirà) va acabar amb aquestes dues piulades de la senyora Sierra: “Espanya no ha de seduir a ningú, qui vulgui marxar, que marxi. Cada dia surten avions” i “doncs ja ho saps, cap al Prat!!! #aire”. Imagineu-vos que expessions com aquestes haguessin viatjat en direcció contrària. Autèntica misèria moral.

Comentaris

  1. Crasso error, amigo! No es pot parlar amb gent tan obtusa com aquesta!! És com l'exaltació de Los Llanos de la Luna. Es diu, molt correctament que es diu del lloc on ha d'estar... La llàstima és que va sortir d'òrbita i s'ha estrellat a Catalunya.
    Ara, de la Niña de España, juntament amb en Lara, aquest parell ja són figues d'un altre paner. La mala baba els destil·la pels llavis i els rellisca fins terra.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)