Ves al contingut principal

[-200] Bestiari del procés (22): M. Lucena, P. Navarro i F. Requejo

Diari de Setge del 22 d'abril de 1714 (dia 272).

Lucena, Maurici (portaveu del PSc al Parlament de Catalunya).
Infantilisme polític.
Amb la seva veu en falset permanent (no només sonor), la jove “estrella” del dependentisme socialista català (fet un home, com abans, al Ministeri de Defensa, encara que ell no a la mili, sinó a la cúpula para-empresarial) no cessa d’oferir-nos estampes esperpèntiques. La darrera, la seva defensa tancada de la reforma Constitucional que el Partido Popular, per tercera vegada, va avortar en només 24 hores. Quan, amb bon criteri, li van qüestionar com és que els seus havien votat al Congrés en contra de la Consulta acordada amb l’argument que no existia un pacte previ entre governs i que ara proposaven una reforma constitucional a la qual el PP amb majoria absoluta ha dit que no reiteradament, va dir que no era el mateix, que el PSOE tenia més diputats que els partits sobiranistes. Senzillament espectacular.

Navarro, Pere (primer secretari del PSc).
Mentides compulsives.
L’home que demana als altres partits dos dimissions per minut, alhora que en el seu aconsegueix dos baixes de militància per segon, va fortíssim. Agafeu-vos bé. Sembla un acudit, però no. És cent per cent real. Dilluns el líder dels socialistes catalans presentava el seu darrer llibre, que porta per títol, atenció, atenció: Insisteixo: la solució és federal (Edicions Els Llums) (que consti que el nom de l’editorial és rigorosament verídic). Doncs bé, després de quedar-se descansat amb l’enèssima proposta d’estafa de futur federal impossible, va dedicar-se a titllar de mentida les conclusions del darrer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional sobre les relacions entre el futur estat català i Europa. Sense dubte, el Navarro real sempre supera al del Polònia.

Requejo, Ferran (catedràtic de Ciències Polítiques a la UPF).
Comptar fins a deu.
Cal fer-ho. Caminar amb peus de plom. Qualsevol afirmació cal mesurar-la al mil·límetre, si no es vol que sigui interpretada al gust de l’establishment i del dependentisme radical. Qualsevol interpretació cal pensar-la també considerant aquest condicionant. Dit això, però, és evident ja a hores d’ara que patirem. Un sector del sobiranisme no vol continuar endavant amb una Consulta considerada il·legal per l’administració espanyola. Un altre (on m’incloc) considera que la Declaració de Sobirania anava de debò i que no necessitem de l’acord amb Espanya per dur-la a terme. Que posats a trencar la legalitat amb una DUI és preferible fer-ho amb el dret de vot. És el proper coll, la següent prova de foc a la unitat sobiranista, que s’albira a l’horitzó. I reconec que a hores d’ara ja pateixo.

Comentaris

  1. A rel de la meva conversa de fa uns dies a casa d'una d'una amiga on hi tenia uns convidats andalusos instal·lats a Barcelona de fa molts, molts anys, però no arrelats, penso que si tot plegat de les seves actituds contràries a la nostra dignitat pròpia -es pot llegir independentisme-, si tot plegat no serà degut a unes ignoràncies abassegadores, d'adoctrinament, d'alliçonament contrari a la nostra identitat nacional. El pobre, anava de sorpresa a sorpresa. Ho reflexionava. No s'ho prenia a la brava sense reflexionar, no.
    Llavores, tota aquesta gent que vas citant últimament, molts van de sorpresa en sorpresa, però no ho poden acceptar. Esclar, hi ha els porucs i els recalcitrants tipus Alejo, Pere i tants altres. Però, molts els veig ignorants per alliçonament doctrinari. El més irritant és que gairebé no llegeixen; escolten TVE-1, La Sexta, etc. Amb això ja en tenen prou.

    ResponElimina
  2. Amic Bon Patrici,
    Consti que parlo des de la intuïció, però estic convençut (ho veig) que el 9 de novembre hi haurà consulta.
    Evidentment l’Estat espanyol dirà que no es pot celebrar; però més enllà de dir-ho ha de ‘fer’ que no es pugui celebrar la consulta, i això no és gens fàcil (com retires milers d’urnes?).
    Per tant, penso que no has de patir: hem de fer que la consulta es faci (i en això m’alineo amb en Junqueras, i també amb les declaracions del president Mas).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…