Ves al contingut principal

[-203] La farsa d'esperar al 2016 (#procés)

Casa Duran (Sabadell)
Diari de Setge del 19 d'abril de 1714 (dia 269).

Amb els meus amics, varem anar a la Via Catalana amb un cartellet que deia, ras i curt, 2014. Els qui necessiten guanyar temps desesperadament parlen ara d'esperar dos anys. Desgraciadament, cal reconèixer-ho, el Gran Timoner els facilita de vegades els arguments. Recolzats fins i tot en titulars decebedors del diari  Ara, diuen que el federalisme ja comença a obrir-se camí a Madrid i que al final votarem (què?), però que hem de tenir paciència. És igual que la proposta resclosida del PSOE tingui regust a rendició de Granada. Que no aporti absolutament res a solucionar les causes de fons que fan inviable una Espanya on puguem encabir-nos des del respecte. Que parlar encara de la reforma del Senat (i no d'eliminar-lo) sembli una broma. Que no garanteixi la recaptació de la totalitat dels impostos des de Catalunya. Que parlar de blindatge competencial sigui un autèntic sarcasme, que precisament per això varem fer nosaltres l'Estatutet del 2006 i justament per aquest motiu ells ens el van trinxar. Sí, amb tota desvergonya diuen que convé esperar el 2016, encara que la situació econòmica i social de milers i milers de catalans sigui la que és, al fil de la navalla de la pobresa i de l'exclusió.

Diuen ara que hem d'esperar que acabi la majoria absoluta del Partido Popular. I organitzar un Apoyaré reloaded. Encara que cap enquesta (ni una!) atorgui majoria absoluta a la suma del PSOE i Izquierda Unida, hem de creure que el suposat nou govern de coalició d'esquerres iniciarà la reforma constitucional buida de contingut real que ara ens anuncia Pérez Rubalcaba. Però és que, el més gros, a més, és que ho haurà de fer comptant també amb el Partido Popular, si és que el que es pretén és modificar la part substancial de la Constitució espanyola. Esperar que canviïn la majories a Espanya (descomptat que UPyD vol una reforma constitucional en sentit exactament contrari al que proposa al PSOE, o potser no, que ningú sap que vol dir federal) és, simplement, no deixeu que us enganyin, una autèntica pèrdua de temps. Més ben dit, és només, a la desesperada, un intent de guanyar temps per comprovar si una hipotètica millora de la situació econòmica ens apaivaga. És no entendre res. Em quedo més tranquil.

Comentaris

  1. Semblo allò dels Ojos del Guadiana...ara surto per aquí, ara m'amago per allà.

    Ahir precisament, em vaig perdre la meva migdiada per mantenir una conversa amb un convidat en una casa d'una amiga, on hi érem també hi érem convidats. Va semblar com si ens hagués desafiat a una trobada amb criteris oposats. A veure què hi passaria. Almenys, aquell home tenia ganes de conversa, no pas de cap discussió absurda. Però esclar, bo i sent una persona culta, músic dins d'una orquestra de música clàssica i amb una bona cultura, tenia uns buits d'adoctrinament fals i esbiaixat de la realitat que espantava. Al final, va preferir entrar en coses que eren més segures com amb el tema Bárcenas, Pallarols, etc. Quan va fer un salt on es va quedar glaçat va ser quan li vaig comentar que a mi no em faria res sortir de la UE, no pas que m'expulsessin. Pero entonces acabarias dentro de la basura magrebí! (Vaja respecte per aquesta gent...!) La resposta era molt fàcil: No, si abans ingressaríem a la EFTA, abans que no ens oferissin entrar-hi de nou a la UE! Ara, això sí, Espanya aniria lliscant pel pedregar de pet cap avall.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…