Ves al contingut principal

[-203] La farsa d'esperar al 2016 (#procés)

Casa Duran (Sabadell)
Diari de Setge del 19 d'abril de 1714 (dia 269).

Amb els meus amics, varem anar a la Via Catalana amb un cartellet que deia, ras i curt, 2014. Els qui necessiten guanyar temps desesperadament parlen ara d'esperar dos anys. Desgraciadament, cal reconèixer-ho, el Gran Timoner els facilita de vegades els arguments. Recolzats fins i tot en titulars decebedors del diari  Ara, diuen que el federalisme ja comença a obrir-se camí a Madrid i que al final votarem (què?), però que hem de tenir paciència. És igual que la proposta resclosida del PSOE tingui regust a rendició de Granada. Que no aporti absolutament res a solucionar les causes de fons que fan inviable una Espanya on puguem encabir-nos des del respecte. Que parlar encara de la reforma del Senat (i no d'eliminar-lo) sembli una broma. Que no garanteixi la recaptació de la totalitat dels impostos des de Catalunya. Que parlar de blindatge competencial sigui un autèntic sarcasme, que precisament per això varem fer nosaltres l'Estatutet del 2006 i justament per aquest motiu ells ens el van trinxar. Sí, amb tota desvergonya diuen que convé esperar el 2016, encara que la situació econòmica i social de milers i milers de catalans sigui la que és, al fil de la navalla de la pobresa i de l'exclusió.

Diuen ara que hem d'esperar que acabi la majoria absoluta del Partido Popular. I organitzar un Apoyaré reloaded. Encara que cap enquesta (ni una!) atorgui majoria absoluta a la suma del PSOE i Izquierda Unida, hem de creure que el suposat nou govern de coalició d'esquerres iniciarà la reforma constitucional buida de contingut real que ara ens anuncia Pérez Rubalcaba. Però és que, el més gros, a més, és que ho haurà de fer comptant també amb el Partido Popular, si és que el que es pretén és modificar la part substancial de la Constitució espanyola. Esperar que canviïn la majories a Espanya (descomptat que UPyD vol una reforma constitucional en sentit exactament contrari al que proposa al PSOE, o potser no, que ningú sap que vol dir federal) és, simplement, no deixeu que us enganyin, una autèntica pèrdua de temps. Més ben dit, és només, a la desesperada, un intent de guanyar temps per comprovar si una hipotètica millora de la situació econòmica ens apaivaga. És no entendre res. Em quedo més tranquil.

Comentaris

  1. Semblo allò dels Ojos del Guadiana...ara surto per aquí, ara m'amago per allà.

    Ahir precisament, em vaig perdre la meva migdiada per mantenir una conversa amb un convidat en una casa d'una amiga, on hi érem també hi érem convidats. Va semblar com si ens hagués desafiat a una trobada amb criteris oposats. A veure què hi passaria. Almenys, aquell home tenia ganes de conversa, no pas de cap discussió absurda. Però esclar, bo i sent una persona culta, músic dins d'una orquestra de música clàssica i amb una bona cultura, tenia uns buits d'adoctrinament fals i esbiaixat de la realitat que espantava. Al final, va preferir entrar en coses que eren més segures com amb el tema Bárcenas, Pallarols, etc. Quan va fer un salt on es va quedar glaçat va ser quan li vaig comentar que a mi no em faria res sortir de la UE, no pas que m'expulsessin. Pero entonces acabarias dentro de la basura magrebí! (Vaja respecte per aquesta gent...!) La resposta era molt fàcil: No, si abans ingressaríem a la EFTA, abans que no ens oferissin entrar-hi de nou a la UE! Ara, això sí, Espanya aniria lliscant pel pedregar de pet cap avall.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…