[-204] Bestiari del Procés (20): E. Punset, J. Rosiñol i A. Sánchez Camacho

Monestir de Sant Cugat del Vallès










Diari de Setge del 18 d'abril de 1714 (dia 268).

Punset, Eduard (expolític i divulgador científic).
Intel·ligència en deconstrucció.
L’entrada de la seva filla en el número tres de les llistes de Ciudadanos a les europees, ha derivat en el suport del veterà expolític centrista a la formació estrella del dependentisme. Un recolzament acollit per l’entorn mediàtic de l’espanyolisme català (famolenc com el tenim) amb gran alegria i gatzara. No és d’estranyar: és un gran progrés, si tenim en compte que van començar amb el Yoyas. Una periodista-activista de la corda considerava el suport de Punset com una demostració que la intel·ligència és amb la submissió a Espanya. La idea només té un petit inconvenient: que absolutament totes les enquestes fetes als darrers anys demostren empíricament que com més alt és el nivell d’estudis de la mostra consderada més gran és també el percentatge d’independentistes. Llàstima.

Rosiñol, Josep (president de Societat Ciivil Catalana).
Quatre anys de retard.
L’Assemblea Nacional Catalana va néixer estrictament de la Conferència Nacional per l’Estat propi celebrada l’abril de 2011; en realitat, però, l’origen cal cercar-lo en desembre de 2009, no només perquè fou a l’entorn de la Consulta d’Arenys de Munt que es constituí el nucli rector, sinó perquè va sorgir de l’escalf de les mobilitzacions pel vot que la van seguir. Ara, el dependentisme ha decidit, després del fracàs els dos darrers anys de les seves convocatòries de manifestació del Día de la Hispanidad, articular Societat Civil Catalana, una entitat transversal en favor del manteniment de la dependència i la submissió de Catalunya envers l’Espanya, que la vol esborrar del mapa per sempre. Fan tard. Massa. I ho saben. Perden la partida i s’equivocaran molt.

Sánchez Camacho, Alicia (presidenta del Partido Popular a Catalunya).
Parlar per parlar.
Des de la Camarga, tot esperant la seva defenestració política, la Sánchez Camacho s’arrossega penosament per la vida política catalana. La seva buidor personal (no sé, segons diuen de les converses que alguns li han sentit mentre dina amb amigues) es veu encara superada per la capacitat per contradir-se. Diumenge passava per la Nostra per no quedar-se enrere en la cursa dependentista i clamar contra l’Assemblea, tot afirmant que no representa ningú; que qui representa de veritat els catalans és el Parlament de Catalunya: aquesta era la seva reflexió tot just 48 hores abans que el Congreso de los Diputados amb majoria absoluta del seu partit, es passés pel folre la voluntat expressada per dos terços dels catalans! Coherència espectacular.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)