Ves al contingut principal

[-204] Bestiari del Procés (20): E. Punset, J. Rosiñol i A. Sánchez Camacho

Monestir de Sant Cugat del Vallès










Diari de Setge del 18 d'abril de 1714 (dia 268).

Punset, Eduard (expolític i divulgador científic).
Intel·ligència en deconstrucció.
L’entrada de la seva filla en el número tres de les llistes de Ciudadanos a les europees, ha derivat en el suport del veterà expolític centrista a la formació estrella del dependentisme. Un recolzament acollit per l’entorn mediàtic de l’espanyolisme català (famolenc com el tenim) amb gran alegria i gatzara. No és d’estranyar: és un gran progrés, si tenim en compte que van començar amb el Yoyas. Una periodista-activista de la corda considerava el suport de Punset com una demostració que la intel·ligència és amb la submissió a Espanya. La idea només té un petit inconvenient: que absolutament totes les enquestes fetes als darrers anys demostren empíricament que com més alt és el nivell d’estudis de la mostra consderada més gran és també el percentatge d’independentistes. Llàstima.

Rosiñol, Josep (president de Societat Ciivil Catalana).
Quatre anys de retard.
L’Assemblea Nacional Catalana va néixer estrictament de la Conferència Nacional per l’Estat propi celebrada l’abril de 2011; en realitat, però, l’origen cal cercar-lo en desembre de 2009, no només perquè fou a l’entorn de la Consulta d’Arenys de Munt que es constituí el nucli rector, sinó perquè va sorgir de l’escalf de les mobilitzacions pel vot que la van seguir. Ara, el dependentisme ha decidit, després del fracàs els dos darrers anys de les seves convocatòries de manifestació del Día de la Hispanidad, articular Societat Civil Catalana, una entitat transversal en favor del manteniment de la dependència i la submissió de Catalunya envers l’Espanya, que la vol esborrar del mapa per sempre. Fan tard. Massa. I ho saben. Perden la partida i s’equivocaran molt.

Sánchez Camacho, Alicia (presidenta del Partido Popular a Catalunya).
Parlar per parlar.
Des de la Camarga, tot esperant la seva defenestració política, la Sánchez Camacho s’arrossega penosament per la vida política catalana. La seva buidor personal (no sé, segons diuen de les converses que alguns li han sentit mentre dina amb amigues) es veu encara superada per la capacitat per contradir-se. Diumenge passava per la Nostra per no quedar-se enrere en la cursa dependentista i clamar contra l’Assemblea, tot afirmant que no representa ningú; que qui representa de veritat els catalans és el Parlament de Catalunya: aquesta era la seva reflexió tot just 48 hores abans que el Congreso de los Diputados amb majoria absoluta del seu partit, es passés pel folre la voluntat expressada per dos terços dels catalans! Coherència espectacular.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…