Ves al contingut principal

[-205] L'important és que et reconeguin la independència (#procés)

Diari de Setge del 17 d'abril de 1714 (dia 267).

Aquests dies, arran de la negativa del Congrés dels diputats espanyol a autoritzar l'organització d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, així com de les posteriors declaracions del Gran Timoner a diversos mitjans francesos, ha tornat a emergir amb força el debat sobre les famoses eleccions plebiscitàries. En realitat, som exactament on érem: només la consulta acordada el desembre té l'acord de tots els partits compromesos amb el procés i al líder de CiU (davant el que diuen les enquestes) no l'interessarà convocar eleccions ni podrà en cap cas aspirar a mantenir-se sense fer-hi res. Són dues raons pràctiques (més enllà de consideracions morals) que em continuen portant a pensar que el president Mas anirà fins al final i el dia 9 de novembre s'obriran els col·legis electorals. De fet, el seu compromís amb una Consulta legal és deliberadament indeterminat: d'acord amb la legalitat espanyola o amb els principis generals de la Carta de Nacions Unides? Digueu-me babau, però encara crec que aquest és l'escenari més probable i que el gran, gran repte serà el de donar credibilitat a una consulta boicotejada amb pinça per l'Estat i el dependentisme català amb una participació que superi el 50% del cens.

És innegable, però, que aquesta tornada del debat sobre les plebiscitàries ha anat acompanyada de posicionaments als mitjans d'opinadors partidaris de passar pantalla. Fer-ho plegant-se a l'amenaça a mi em sembla, com a mínim contradictori. D'entrada, suposa desmentir a la pràctica la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013, que havíem convingut que es mantenia en vigor digués el que digués el Tribunal Constitucional. Som sobirans però ens sotmetem al que disposi la legalitat espanyola, encara que vagi contra el principi democràtic: rar, molt rar. Els qui es decanten per passar a plebisctàries insisteixen, però, que l'important és guanyar la independència, no fer la consulta. Disculpeu-me, però en realitat, no. El que és més important de tot és els altres et reconeguin la independència. Per això estic molt convençut que la Consulta juga un paper tan i tan transcendent: fer-la digui el que digui Espanya, triant aquest moment com el més adequat per saltar el mur de la legalitat espanyola, suposa un aval brutal en termes democràtics davant del món. Molt més que fer-ho directament amb una Declaració d'Independència.

Comentaris

  1. Al meu entendre, un estat es pot considerar independent quan:
    1-és sobirà sobre el seu territori -amb les lògiques limitacions dels tractats internacionals.
    2-un nombre significatiu d'estats el reconeixen com un d'ells.
    No pot fallar cap de les dues premises. Per més que durant la guerra freda els EUA reconeguessin els estats bàltics, eren països ocupats per la URSS. I un estat autoproclama independent sense reconeixement -Transdnièster, Xipre del Nord- té una viabilitat molt compromesa.

    ResponElimina
  2. Quin nombre significatiu d'estats reconeix com un d'ells a Taiwan? Cap de la Unió Europea, ni els Estats Units, ni Rússia, ni, el Japó, ni per descomptat la Xina. Actualment Taiwan té una renda per càpita semblant a la d'Alemanya, segons dades del Fons Monetari i del Banc Mundial. La seva capital, Taipei, és una ciutat moderna, on s'hi pot comprar de tot, amb uns nivells de seguretat molt alts. Té una avançada xarxa de ferrocarrils d'alta velocitat, i té una indústria altament innovadora amb tecnologia punta. La seva població té nivells d'educació altíssims. Si us plau, res a veure amb Transnístria (amb nivells de benestar molt baixos i alts índex de corrupció a tots nivells). Diria que Catalunya és molt més propera a Taiwan que a Transnístria. Si Moldàvia ja és un Estat que s'aguanta amb pinces, imagina't Transnístria. Pots entrar a Taiwan sense cap problema (amb un passaport vàlid), força més complicat és Transnístria.

    ResponElimina
  3. Per poder fer una DUI amb garanties de seguretat cal tenir alguna complicitat internacional. No és qüestió de quedar-nos sense poder replicar amb prou garanties. Es pot intentar fer el cop de geni, sí. Però, serà quan ens tombaran i ho perdrem tot. Jo mateix friso per acabar aquest procés. Però reconec que cal anar pas a pas. Una DUI feta durant unes eleccions necessiten, crec, algun recolzament internacional.
    També, poden ser preocupants els processos interns d'associacions com l'ANC. Acabo de llegir que hi ha un nou corrent intern dit Essència que sembla que vol córrer encara més. Jo voldria demanar seguir fent confiança a la Carme Forcadell. Està demostrant dia rere dia la seva gran capacitat de maniobra i sensibilitat com per no arriscar-nos més. El gran perill pot ser caure en desviacions que ens puguin provocar forats perseguibles legalment. La cagaríem irremeiablement.
    En fi, potser estic molt assossegat perquè he estat uns dies per la Garrotxa i allà tot això ja es viu amb molta normalitat, com si tot estigués ja fet.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…