[-206] Bestiari del procés (19): R. Mejide, J. Nadal i A. Pérez Rubalcaba

L'Ampolla













Diari de Setge del 16 d'abril de 1714 (dia 266).

Mejide, Risto (creatiu publicitari).
Malalt de carnetisme.
Mentre el president espanyol Mariano Rajoy tornava a repetir la seva estultícia de la sang que ens uneix, aquest histriònic presentador televisiu entrevistava, diumenge, al president d’Esquerra. Amb el seu vedetisme habitual, no va deixar al bo d’en Junqueras enllaçar (i mira que és difícil) més de dues frases seguides. Particularment delirant va ser el moment en el qual li va preguntar sis vegades que què deia el seu DNI. Antic, antic, encara que amb posat modern, Mejide no entén que el catalanisme (avui, majoritàriament sobiranista), a diferència de l’espanyolisme, no és l’ètnic de la sang, sinó el conformat a partir d’elecció lliure. Per això el nostre actual document d’identitat pot dir missa: ja és paper mullat.

Nadal, Joaquim (exconseller socialista).
S’agafa abans un mentider.
La setmana ha acabat amb una nova fumarada de l’establishment en defensa d’una hipotètica reforma constitucional per a la qual no existeix cap mena de consens ni a Espanya ni encara menys a una Catalunya, que ja ha passat aquesta pantalla. La credibilitat dels proponents a més, és radicalment nul·la. L’exalcalde de Girona ha recordat que fou precisament Pérez Rubalcaba qui va oposar-se amb més energia al traspàs a la Generalitat de la titularitat dels aeroports catalans. Cal recordar, sobretot, encara que ara mirin cap a una altra banda després de lobotomitzar el PSc, que la sentència del Tribunal Constitucional de juliol de 2010 que va assassinar l’autonomisme va seguir fil per randa els arguments de l’advocat de l’Estat del govern Zapatero. Difícilment ens tornaran a enganyar.

Pérez Rubalcaba, Alfredo (líder socialista espanyol).
Fum, fum, fum.
La intervenció del secretari general del PSOE al debat al Congrés del passat dimarts hauria d’haver fet amagar-se sota l’escó als seus correligionaris catalans. Resulta que, a diferència dels sobiranistes, que estem obligats a revelar fins a l’últim detall d’un futur que no depèn de nosaltres, el senyor Rubalcaba pot parlar de la reforma constitucional sense concretar res de res. Boira per ensarronar, trenta anys més, una altra generació. I a més, declarar-se, contra allò que ell mateix defensava el 1976, absolutament (així, absolutament) contrari al dret a l’autodeterminació. Ell vol que continuem junts i, per tant, no podem votar una altra opció que la seva. Gran demòcrata, sí senyor. Campalans, Serra i Moret, Pallach, Raventós. Pobre PSc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas