[-207] Bestiari del procés (18): L. García, J.C. Girauta i J. Marfany

Durro (Vall de Boí)
Diari de Setge del 15 d'abril de 1714 (dia 265).

García, Lola (subdirectora de La Vanguardia).
Sempre pensant en Espanya.
D’aquesta veterana delegada comtal a Joan López Alegre, una part del dependentisme català s’ha obstinat els darrers dies a contraposar majories. La del Parlament de Catalunya a favor del dret a decidir és tan bèstia, que s’han agafat al fet que els diputats catalans al Congrés espanyol estan dividits entre 25 en contra de la Consulta (PSc i PP) i 22 a favor (la resta). Han decidit ignorar que el nostre Parlament es va declarar sobirà per 85 vots a 41 el 23 de gener de 2013 i que és la representació del poble de Catalunya. Però, posats a fer funambulisme comptable voldria recordar que (si incloem Vidal-Quadras) només dos eurodiputats catalans, dels sis i mig escollits el 2009, no és favorable a la Consulta.

Girauta, Juan Carlos (candidat de Ciudadanos).
Crear monstres.
Dubtós honor el seu, el de ser el primer a repetir en aquest Bestiari. Escoltar les intervencions i discursos d’en Girauta com a candidat del Grup Godó, vull dir, perdó, com a número dos de Ciudadanos a les europees, és molt, però molt il·lustratiu. Deixa negre sobre blanc les tàctiques més evidents de la demagògia política. Gairebé sempre és el mateix: d’entrada, posa en boca dels sobiranistes afirmacions que no defensa ningú a Catalunya, per a tot seguit criticar-les amb una manca de moderació impròpia d’un candidat comtal, vull dir del partit, tan centrat, d’en Rivera. Genial quan diu que no el convencerem! Espectacular per dos motius: perquè reconeix que nosaltres no volem imposar res, sinó seduir, i perquè no li demanem que ens doni la raó, sinó, simplement, que els seus ens deixin votar.

Marfany, Jaume (vicepresident de l’ANC).
Estratègia guanyadora.
L’Assemblea de dissabte passat a Tarragona, eloqüentment (es posen els dodotis!) ignorada pels mitjans de l’establishment, va proposar una estratègia per al moviment popular sobiranista de cara als propers mesos, els més importants de la història contemporània de Catalunya. De genial cal qualificar la idea central que s’escenificarà a través d’una descomunal v humana en la gran manifestació de la tarda de l’Onze de Setembre a Barcelona, entre la Gran Via i la Diagonal. Caldrà organitzar-la novament en trams, per assegurar una distribució intel·ligent i efectiva de l’espai. Però sobretot m’ha agradat la intel·ligentíssima apropiació del senyal de la v amb els dits; ho veig: dos milions de persones aixecant les mans fent el senyal que volem votar; repetint el gest a cada concentració, a cada reivindicació, a les xarxes socials. Fàcil de generalitzar i comprensible arreu del món: vote. Fantàstic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas