Ves al contingut principal

[-207] Bestiari del procés (18): L. García, J.C. Girauta i J. Marfany

Durro (Vall de Boí)
Diari de Setge del 15 d'abril de 1714 (dia 265).

García, Lola (subdirectora de La Vanguardia).
Sempre pensant en Espanya.
D’aquesta veterana delegada comtal a Joan López Alegre, una part del dependentisme català s’ha obstinat els darrers dies a contraposar majories. La del Parlament de Catalunya a favor del dret a decidir és tan bèstia, que s’han agafat al fet que els diputats catalans al Congrés espanyol estan dividits entre 25 en contra de la Consulta (PSc i PP) i 22 a favor (la resta). Han decidit ignorar que el nostre Parlament es va declarar sobirà per 85 vots a 41 el 23 de gener de 2013 i que és la representació del poble de Catalunya. Però, posats a fer funambulisme comptable voldria recordar que (si incloem Vidal-Quadras) només dos eurodiputats catalans, dels sis i mig escollits el 2009, no és favorable a la Consulta.

Girauta, Juan Carlos (candidat de Ciudadanos).
Crear monstres.
Dubtós honor el seu, el de ser el primer a repetir en aquest Bestiari. Escoltar les intervencions i discursos d’en Girauta com a candidat del Grup Godó, vull dir, perdó, com a número dos de Ciudadanos a les europees, és molt, però molt il·lustratiu. Deixa negre sobre blanc les tàctiques més evidents de la demagògia política. Gairebé sempre és el mateix: d’entrada, posa en boca dels sobiranistes afirmacions que no defensa ningú a Catalunya, per a tot seguit criticar-les amb una manca de moderació impròpia d’un candidat comtal, vull dir del partit, tan centrat, d’en Rivera. Genial quan diu que no el convencerem! Espectacular per dos motius: perquè reconeix que nosaltres no volem imposar res, sinó seduir, i perquè no li demanem que ens doni la raó, sinó, simplement, que els seus ens deixin votar.

Marfany, Jaume (vicepresident de l’ANC).
Estratègia guanyadora.
L’Assemblea de dissabte passat a Tarragona, eloqüentment (es posen els dodotis!) ignorada pels mitjans de l’establishment, va proposar una estratègia per al moviment popular sobiranista de cara als propers mesos, els més importants de la història contemporània de Catalunya. De genial cal qualificar la idea central que s’escenificarà a través d’una descomunal v humana en la gran manifestació de la tarda de l’Onze de Setembre a Barcelona, entre la Gran Via i la Diagonal. Caldrà organitzar-la novament en trams, per assegurar una distribució intel·ligent i efectiva de l’espai. Però sobretot m’ha agradat la intel·ligentíssima apropiació del senyal de la v amb els dits; ho veig: dos milions de persones aixecant les mans fent el senyal que volem votar; repetint el gest a cada concentració, a cada reivindicació, a les xarxes socials. Fàcil de generalitzar i comprensible arreu del món: vote. Fantàstic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…