Ves al contingut principal

[-208] Obrim ara un registre d'emigrants (#procés)

Diari de Setge del 14 d'abril de 1714 (dia 264).

Sant Carles de la Ràpita










De manera insultant, el dependentisme desesperat llança tot el verí al seu abast contra la convivència pacífica i democràtica al nostre país. Falten poc més de dos-cents dies per al dia D i el final es comença a veure força clar darrera l'últim revolt del camí. Ho tenim a tocar i ells se saben perdedors. Aquesta setmana, en la televisió dels bisbes que ataca sistemàticament la caritat, Alicia Sánchez Camacho ens ha fet saber solemnement que es planteja marxar de Catalunya si acabem declarant la independència. Podríem respondre que seria una afortunada: aquí, durant moltes dècades els independentistes hem estat minoria i no teníem on anar. Andorra és massa petita. Les raons que addueix per marxar entren directament en el terreny de l'estultícia i la immoralitat. Només les proclama (sap que no tenen cap fonament) per fer mal. Però, que voleu que us digui, a mi em sembla que se li veu massa el llautó i que no seran gens eficients (com gairebé tot el que fan per podrir l'ambient) a l'hora de convèncer ningú.

Naturalment, no és la primera que sentim anunciar que farà les maletes. José Manuel Lara Bosch fou el primer, anunciant que arrossegaria tot el seu imperi editorial. Després, artistes tan reputats com la cantant Tamara. A mi em sembla que, atès que explicar la veritat és una exigència que ens plantegen cada dia els dependentistes, per oferir-los tot el rigor i la màxima credibilitat, hauríem de fer-los anar al notari. És més, sí, obrir-los un registre públic de futurs emigrants compromesos des d'ara mateix. No s'hi valen amenaces verbals als mitjans ultres. No, no. De cap a registrar-se amb noms i cognoms. I amb tota la família. Dades completes de tots els qui diuen que marxaran. I si aconseguim l'Estat propi, els ajudarem immediatament a fer les maletes. Volem tots els catalans amb nosaltres, tinguin les nacionalitats diverses que tinguin, però els miserables que enganyin i amenacin amb una cosa com aquesta el millor serà que se'n vagin. Ens ajudaran a crear un nou país sobre unes bases morals més sòlides.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.