Ves al contingut principal

[-208] Obrim ara un registre d'emigrants (#procés)

Diari de Setge del 14 d'abril de 1714 (dia 264).

Sant Carles de la Ràpita










De manera insultant, el dependentisme desesperat llança tot el verí al seu abast contra la convivència pacífica i democràtica al nostre país. Falten poc més de dos-cents dies per al dia D i el final es comença a veure força clar darrera l'últim revolt del camí. Ho tenim a tocar i ells se saben perdedors. Aquesta setmana, en la televisió dels bisbes que ataca sistemàticament la caritat, Alicia Sánchez Camacho ens ha fet saber solemnement que es planteja marxar de Catalunya si acabem declarant la independència. Podríem respondre que seria una afortunada: aquí, durant moltes dècades els independentistes hem estat minoria i no teníem on anar. Andorra és massa petita. Les raons que addueix per marxar entren directament en el terreny de l'estultícia i la immoralitat. Només les proclama (sap que no tenen cap fonament) per fer mal. Però, que voleu que us digui, a mi em sembla que se li veu massa el llautó i que no seran gens eficients (com gairebé tot el que fan per podrir l'ambient) a l'hora de convèncer ningú.

Naturalment, no és la primera que sentim anunciar que farà les maletes. José Manuel Lara Bosch fou el primer, anunciant que arrossegaria tot el seu imperi editorial. Després, artistes tan reputats com la cantant Tamara. A mi em sembla que, atès que explicar la veritat és una exigència que ens plantegen cada dia els dependentistes, per oferir-los tot el rigor i la màxima credibilitat, hauríem de fer-los anar al notari. És més, sí, obrir-los un registre públic de futurs emigrants compromesos des d'ara mateix. No s'hi valen amenaces verbals als mitjans ultres. No, no. De cap a registrar-se amb noms i cognoms. I amb tota la família. Dades completes de tots els qui diuen que marxaran. I si aconseguim l'Estat propi, els ajudarem immediatament a fer les maletes. Volem tots els catalans amb nosaltres, tinguin les nacionalitats diverses que tinguin, però els miserables que enganyin i amenacin amb una cosa com aquesta el millor serà que se'n vagin. Ens ajudaran a crear un nou país sobre unes bases morals més sòlides.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…