Ves al contingut principal

[-209]: Bestiari del procés (17): A. Bosch, J. Coscubiela i J.A. Duran i Lleida


Camp Nou
Diari de Setge del 13 d'abril de 1714 (dia 263).

Bosch, Alfred (diputat d’ERC al Congrés espanyol).
No volem ser Divendres.
Gran intervenció doble al debat de dimarts a Madrid. Per conservar a la videoteca. Passatges rigorosament deliciosos. Expert en Daniel Defoe, contestació fulminant al paral·lelisme amb Robinson Crusoe: no volem quedar-nos com Divendres, l’esclau fidel que no podia triar ni el seu nom. Mítica resposta al nus de l’argumentari espanyolista, allò de hem de decidir entre tots perquè ens afecta a tots. Atès que sobre l’Estatutet vàrem poder votar sols, resposta imaginativa: els afecta que marxem i constituïm un estat a banda, però no que ens quedem en el seu! Fantàstic en la rèplica a la Rotenmeyer: és curiós, no som una nació, però som nacionalistes; ells, en canvi, sí són nació, però no són nacionalistes. Sentit comú a cabassos. Rigor i elegància. Un deu.

Coscubiela, Joan (diputat d’ICV-EUiA al Congrés espanyol).
El federalisme honest.
Si Alfred Bosch va estar brillant què podem dir de l’exlíder de Comissions Obreres a Catalunya. Amb tot un altre estil, més guerrer, però d’una eficiència espatarrant, castigant el fetge del tàndem bipartidista espanyol. Una molt hàbil defensa del dret a decidir, en nom de tot el grup d’Izquierda Unida (gracias amigos!). Capaç de posar a Rubalcaba dels nervis, fent denúncia d’un patriotisme, l’espanyol, que no dubta a fulminar-se la sobirania pròpia i el respecte a la llei dels que fa bandera quan es tracta de passar-se els sobres o d’actuar al dictat dels mercats. El valor de la seva intervenció és gran: el federalisme només seria hipotèticament viable (que no, prou clar ens ho deixen) a partir de la lliure adhesió de la gent.

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’Unió).
Nervis a flor de pell.
Cada dia que passa la seva desesperació augmenta. La fermesa de la majoria de les forces polítiques catalanes en la defensa del dret a decidir i la nova constatació, aquesta setmana, que la tercera via es troba en un carreró sense sortida, ha fet que la bèstia torni a remenar la cua amb força. Han retornat tots els ítems del líder d’Unió contra la independència. El més pervers, el que afirma que no col·laborarà en res que pugui deixar Catalunya fora de la Unió Europea. Lamentable per un doble motiu: perquè menteix sobre els Tractats que suposadament ho avalarien i perquè això seria el resultat d’una represàlia d’Espanya, un fet que només demostra que no podem romandre ni un minut més al costat del nostre maltractador.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…