Ves al contingut principal

[-209]: Bestiari del procés (17): A. Bosch, J. Coscubiela i J.A. Duran i Lleida


Camp Nou
Diari de Setge del 13 d'abril de 1714 (dia 263).

Bosch, Alfred (diputat d’ERC al Congrés espanyol).
No volem ser Divendres.
Gran intervenció doble al debat de dimarts a Madrid. Per conservar a la videoteca. Passatges rigorosament deliciosos. Expert en Daniel Defoe, contestació fulminant al paral·lelisme amb Robinson Crusoe: no volem quedar-nos com Divendres, l’esclau fidel que no podia triar ni el seu nom. Mítica resposta al nus de l’argumentari espanyolista, allò de hem de decidir entre tots perquè ens afecta a tots. Atès que sobre l’Estatutet vàrem poder votar sols, resposta imaginativa: els afecta que marxem i constituïm un estat a banda, però no que ens quedem en el seu! Fantàstic en la rèplica a la Rotenmeyer: és curiós, no som una nació, però som nacionalistes; ells, en canvi, sí són nació, però no són nacionalistes. Sentit comú a cabassos. Rigor i elegància. Un deu.

Coscubiela, Joan (diputat d’ICV-EUiA al Congrés espanyol).
El federalisme honest.
Si Alfred Bosch va estar brillant què podem dir de l’exlíder de Comissions Obreres a Catalunya. Amb tot un altre estil, més guerrer, però d’una eficiència espatarrant, castigant el fetge del tàndem bipartidista espanyol. Una molt hàbil defensa del dret a decidir, en nom de tot el grup d’Izquierda Unida (gracias amigos!). Capaç de posar a Rubalcaba dels nervis, fent denúncia d’un patriotisme, l’espanyol, que no dubta a fulminar-se la sobirania pròpia i el respecte a la llei dels que fa bandera quan es tracta de passar-se els sobres o d’actuar al dictat dels mercats. El valor de la seva intervenció és gran: el federalisme només seria hipotèticament viable (que no, prou clar ens ho deixen) a partir de la lliure adhesió de la gent.

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’Unió).
Nervis a flor de pell.
Cada dia que passa la seva desesperació augmenta. La fermesa de la majoria de les forces polítiques catalanes en la defensa del dret a decidir i la nova constatació, aquesta setmana, que la tercera via es troba en un carreró sense sortida, ha fet que la bèstia torni a remenar la cua amb força. Han retornat tots els ítems del líder d’Unió contra la independència. El més pervers, el que afirma que no col·laborarà en res que pugui deixar Catalunya fora de la Unió Europea. Lamentable per un doble motiu: perquè menteix sobre els Tractats que suposadament ho avalarien i perquè això seria el resultat d’una represàlia d’Espanya, un fet que només demostra que no podem romandre ni un minut més al costat del nostre maltractador.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…