Ves al contingut principal

[-209]: Bestiari del procés (17): A. Bosch, J. Coscubiela i J.A. Duran i Lleida


Camp Nou
Diari de Setge del 13 d'abril de 1714 (dia 263).

Bosch, Alfred (diputat d’ERC al Congrés espanyol).
No volem ser Divendres.
Gran intervenció doble al debat de dimarts a Madrid. Per conservar a la videoteca. Passatges rigorosament deliciosos. Expert en Daniel Defoe, contestació fulminant al paral·lelisme amb Robinson Crusoe: no volem quedar-nos com Divendres, l’esclau fidel que no podia triar ni el seu nom. Mítica resposta al nus de l’argumentari espanyolista, allò de hem de decidir entre tots perquè ens afecta a tots. Atès que sobre l’Estatutet vàrem poder votar sols, resposta imaginativa: els afecta que marxem i constituïm un estat a banda, però no que ens quedem en el seu! Fantàstic en la rèplica a la Rotenmeyer: és curiós, no som una nació, però som nacionalistes; ells, en canvi, sí són nació, però no són nacionalistes. Sentit comú a cabassos. Rigor i elegància. Un deu.

Coscubiela, Joan (diputat d’ICV-EUiA al Congrés espanyol).
El federalisme honest.
Si Alfred Bosch va estar brillant què podem dir de l’exlíder de Comissions Obreres a Catalunya. Amb tot un altre estil, més guerrer, però d’una eficiència espatarrant, castigant el fetge del tàndem bipartidista espanyol. Una molt hàbil defensa del dret a decidir, en nom de tot el grup d’Izquierda Unida (gracias amigos!). Capaç de posar a Rubalcaba dels nervis, fent denúncia d’un patriotisme, l’espanyol, que no dubta a fulminar-se la sobirania pròpia i el respecte a la llei dels que fa bandera quan es tracta de passar-se els sobres o d’actuar al dictat dels mercats. El valor de la seva intervenció és gran: el federalisme només seria hipotèticament viable (que no, prou clar ens ho deixen) a partir de la lliure adhesió de la gent.

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’Unió).
Nervis a flor de pell.
Cada dia que passa la seva desesperació augmenta. La fermesa de la majoria de les forces polítiques catalanes en la defensa del dret a decidir i la nova constatació, aquesta setmana, que la tercera via es troba en un carreró sense sortida, ha fet que la bèstia torni a remenar la cua amb força. Han retornat tots els ítems del líder d’Unió contra la independència. El més pervers, el que afirma que no col·laborarà en res que pugui deixar Catalunya fora de la Unió Europea. Lamentable per un doble motiu: perquè menteix sobre els Tractats que suposadament ho avalarien i perquè això seria el resultat d’una represàlia d’Espanya, un fet que només demostra que no podem romandre ni un minut més al costat del nostre maltractador.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…