[-209]: Bestiari del procés (17): A. Bosch, J. Coscubiela i J.A. Duran i Lleida


Camp Nou
Diari de Setge del 13 d'abril de 1714 (dia 263).

Bosch, Alfred (diputat d’ERC al Congrés espanyol).
No volem ser Divendres.
Gran intervenció doble al debat de dimarts a Madrid. Per conservar a la videoteca. Passatges rigorosament deliciosos. Expert en Daniel Defoe, contestació fulminant al paral·lelisme amb Robinson Crusoe: no volem quedar-nos com Divendres, l’esclau fidel que no podia triar ni el seu nom. Mítica resposta al nus de l’argumentari espanyolista, allò de hem de decidir entre tots perquè ens afecta a tots. Atès que sobre l’Estatutet vàrem poder votar sols, resposta imaginativa: els afecta que marxem i constituïm un estat a banda, però no que ens quedem en el seu! Fantàstic en la rèplica a la Rotenmeyer: és curiós, no som una nació, però som nacionalistes; ells, en canvi, sí són nació, però no són nacionalistes. Sentit comú a cabassos. Rigor i elegància. Un deu.

Coscubiela, Joan (diputat d’ICV-EUiA al Congrés espanyol).
El federalisme honest.
Si Alfred Bosch va estar brillant què podem dir de l’exlíder de Comissions Obreres a Catalunya. Amb tot un altre estil, més guerrer, però d’una eficiència espatarrant, castigant el fetge del tàndem bipartidista espanyol. Una molt hàbil defensa del dret a decidir, en nom de tot el grup d’Izquierda Unida (gracias amigos!). Capaç de posar a Rubalcaba dels nervis, fent denúncia d’un patriotisme, l’espanyol, que no dubta a fulminar-se la sobirania pròpia i el respecte a la llei dels que fa bandera quan es tracta de passar-se els sobres o d’actuar al dictat dels mercats. El valor de la seva intervenció és gran: el federalisme només seria hipotèticament viable (que no, prou clar ens ho deixen) a partir de la lliure adhesió de la gent.

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’Unió).
Nervis a flor de pell.
Cada dia que passa la seva desesperació augmenta. La fermesa de la majoria de les forces polítiques catalanes en la defensa del dret a decidir i la nova constatació, aquesta setmana, que la tercera via es troba en un carreró sense sortida, ha fet que la bèstia torni a remenar la cua amb força. Han retornat tots els ítems del líder d’Unió contra la independència. El més pervers, el que afirma que no col·laborarà en res que pugui deixar Catalunya fora de la Unió Europea. Lamentable per un doble motiu: perquè menteix sobre els Tractats que suposadament ho avalarien i perquè això seria el resultat d’una represàlia d’Espanya, un fet que només demostra que no podem romandre ni un minut més al costat del nostre maltractador.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas