Ves al contingut principal

[-210] La primera pista del desenllaç (#procés)

Diari de Setge del 12 d'abril de 1714 (dia 262).

Penarroja de Tastavins












Digueu-me optimista, però a mi em sembla que el paper de la premsa internacional delata cada vegada de manera més evident, la solidesa creixent de la nostra posició i, en paral·lel i com a conseqüència, l'afebliment setmana a setmana del govern espanyol. Fa mesos, del Financial Times a Viviane Reding, que Europa està dient a Espanya que ha de negociar per resoldre el problema català. Aquesta setmana els mitjans de la tercera via desesperada cap al no res, proclamaven a bombo i plateret, l'oferta que Rajoy ens faria. A l'hora de la veritat, zero patatero. El Partido Popular continua considerant que és més important taponar la fuita a les seves fronteres electorals cap a l'extrema dreta que no pas fer cas de les veus que li demanen un gir en l'actitud cap a Catalunya, amb un tites-tites capaç d'esberlar la nostra posició unitària a favor de la Consulta. Estan convençuts, en aquest joc de dos cotxes en paral·lel que continuen accelerant, que acabarem frenant en el darrer moment per no estimbar-nos.

De la reacció dels mitjans internacionals em quedo amb l'extraordinària difusió (la nostra carpeta és de les primeres que hi ha damunt la taula ara mateix), però sobretot amb la constatació que fan, generalitzada, que el nou no del Congrés dels diputats espanyols no servirà per aturar la determinació del Parlament de Catalunya. A mi em sembla apreciar, cada vegada més, que ens atorguen una major credibilitat. Constaten que estem seguint totes les passes del procés de manera escrupolosament democràtica. I això ens dóna una enorme credibilitat. Així, doncs, a continuar amb el següent pas: a casa nostra, una clara victòria sobiranista a les eleccions europees. I en tot cas, aquest creixement en credibilitat i legitimitat, reconeixible en l'actitud de la premsa internacional, em sembla un indicador clar de per on aniran els trets de l'actitud d'Europa i el món quan, després d'haver exhaurit totes les vies i entestada Espanya en un immobilisme suïcida, procedim solemnement a proclamar la República Catalana des del nostre Parlament.

Comentaris

  1. Estem, efectivament, a la recta final. Potser encara massa llarga pel meu gust, però segura, que és el que cal. El camí traçat per tots els moviments socials civils, polítics i econòmics que hi tenim ficats amb el tema, són d'una excel·lent capacitat de gestió. Pobres espanyols, no saben com reaccionar encara. Ells sabran.

    Us passo aquest enllaç:
    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/732439-defoe.html?cca=1
    Parla -per a mi és una descoberta!- d'un Daniel Defoe novel·lista, periodista i espia que va divulgar el drama català de la seva època del 1700. També, hi surt com un competidor d'en Defoe divulgant el nostre drama en Jonathan Swift, un altre escriptor de l'època. Tota Europa n'anava plena i jo sense saber-ne res. El què pot arribar a fer la censura!!!!

    ResponElimina
  2. Si els resultats de les europees a Catalunya són contundents, a favor del procés d'autodeterminació, Brussel·les s'haurà de mullar. Això és el que fa que Rajoy estigui tan tranquil. No farà res, mentre Brussel·les no li ho ordeni. I Brussel·les imposarà la consulta, sota risc que en cas de no fer-ho, Catalunya faci una DUI, i pugui ser reconeguda de forma immediata per alguns països extracomunitaris. Brussel·les i Washington no poden permetre's el luxe que una perla com Barcelona caigui en mans dels russos, que podrien reconèixer Catalunya de forma immediata per crear un problema intern dins la UE.

    ResponElimina
  3. ¿Y os creeis todas estas tonterías?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…