[-211] La lliçó del Quebec, ui sí (#procés)

Diari de Setge del 11 d'abril de 1714 (dia 261).

Montserrat











Tal i com ens té acostumats el gran diari de l'esquerra nacionalista espanyola, la lliçó anti-independentista de dimarts passat venia amanida per François Richard, catedràtic de la School of Political Studies de la Universitat d'Ottawa (Canadà) i catedràtic visitant a la Universitat Pompeu Fabra. L'home ens volia alliçonar sobre el fet que, les derrotes en els referèndums al Quebec de 1980 i 1995 havien anat seguides, com a conseqüència indirecta, de molt severes retallades en la capacitat política del govern autònom de Montreal. A la vista del seu argumentari, en el cas d'aquest insigne professor podem parlar realment, amb tota propietat, de professor visitant. Ara que està de moda, de visitant amb una gran V, com a la mítica sèrie de llangardaixos intergalàctics. Perquè aquest home no és que vingui d'un altre continent, sinó que, directament, sembla procedir d'un altre planeta en el qual es mengen, sinó ratolins, gripaus enormes.

El sol enunciat del seu posicionament és de jutjat de guàrdia intel·lectual. És com si aquí ens haguéssim xalat de sobte. Érem feliços i de la nit al dia vàrem decidir que volíem marxar. Parla com si l'Estat autonòmic dissenyat a la Transició no hagués començat a fer aigües amb la LOHPA, com si el govern central hagués respectat alguna vegada el nostre marc competencial en algun dels àmbits, com si no fossin objecte d'una detracció fiscal pròpia d'un règim colonial, com si el Tribunal Constitucional no s'hagués carregat la voluntat popular expressada en referèndum, com si el govern espanyol no fos immers en un procés enfollit de recentralització (una declaració d'amor cada divendres, com va dir en Jordi Turull) que ho abasta absolutament tot. I és que, justament, els suposats efectes amb els quals el professor Rocher ens avisa són precisament les causes que han portat a la situació actual de no retorn. Perquè tenim ben clar que és victòria o mort.

Comentaris

  1. És per on es demostra que cadascú s'ha de cuidar de si mateix i no ficar-se en casa d'altri. No m'agrada gaire escoltar els qui no faran res per arreglar el tema català. Els opinadors del país si que col·laboren a crear o desacreditar una feina, una política, etc. Però dels qui no en faran cap esforç per treure cap tronc de la foguera, doncs, creieu-me, m'entren per una orella i em surten per l'altra indiferentment.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas