Ves al contingut principal

[-212]: Que cridin a sometent l'Onze de Setembre (#Tricentenari)

Diari de Setge del 10 d'abril de 1714 (dia 260).

Santa Maria del Pi (Barcelona)










El programa, després d'una gran expectació, desvetllat dissabte passat per l'Assemblea per a la propera Diada nacional em sembla molt engrescador. Serà un èxit esclatant. La combinació entre l'acte matinal als Ajuntaments i la gran concentració final a Barcelona a la tarda és excel·lent, tot i que plantejarà problemes de mobilitat importants a migdia a les entrades de la capital i catalana i la necessitat d'organitzar molt bé l'espai a les vies on es vol dur a terme la concentració, a fi que no quedi més gent als carrers adjacents que dins. Segur que durant els propers mesos l'Assemblea anirà desglossant el projecte amb precisió suïssa. Una idea, però, fa dies que em ronda el cap i volia compartir-la avui des d'aquí: és evident que tot plegat té una connexió clara amb el Tricentenari de l'ocupació de Barcelona, aquell dia farà just tres-cents anys, però crec que estaria bé (si més no, pels malalts de la memòria i la recreació com ara un servidor) fer algun acte més específic al respecte per recordar-ho.

Sé que caldria comptar amb la col·laboració dels soferts veïns afectats en un dia festiu. També, amb la d'una Església catòlica que no s'està caracteritzant precisament (a nivell de jerarquia), en aquest moment tan decisiu, per la seva defensa de les llibertats nacionals contra els atacs que rebem a diari. Però, mirant de salvar totes aquestes dificultats amb tot el diàleg del món, estaria molt bé que, dins el perímetre de la ciutat de 1714, és a dir els que delimiten les rondes de Sant Pere i Sant Antoni en avall, a banda i banda de la Rambla, totes les esglésies fessin sonar les seves campanes a sometent, just a les 5.30 de la matinada (crec que aquesta és l'hora, més o menys exacta), just en el moment en el qual els borbònics van iniciar l'atac definitiu contra Barcelona. M'ofereixo per ser-hi ben despert, al mig de la plaça de Sant Jaume, per escoltar el toc general a resistència. No digueu que no seria emocionant...

Comentaris

  1. Molt bé, bona proposta. També, i també fa uns dies que hi donava voltes, s'hi podria fer un bon homenatge a les restes del Born.
    (S'hi podria convidar l'actual princetó Felipe com un bon successor del seu avantpassat, a veure què hi diria...)
    Bromes apart, trobo que es podria conjuntar el Fossar de les Moreres amb les ruïnes del Born.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…