Ves al contingut principal

[-213]: Bestiari del procés (16): A. M. Rouco Varela, S. Sáenz de Santamaría i M. Valls

Sant Miquel de Terrassa
Diari de Setge del 9 d'abril de 1714 (dia 259).

Rouco Varela, Antonio María (cardenal arquebisbe de Madrid).
Actituds poc cristianes.
He assistit a les xarxes socials a interessants debats sobre si l’anticatalanisme fou o no un dels motors essencials de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. A mi em sembla que sí. Per als qui ho dubten, aquesta setmana el cardenal Rouco Varela ha pres novament protagonisme amb la seva habitual manca de caritat cristiana, fent ús de la seva funció religiosa per defensar l’ideari polític de l’espanyolisme radical. Ras i curt, ha aprofitat el funeral d’estat d’Adolfo Suárez per a advertir/amenaçar contra les actituds, així en present, que poden causar una Guerra Civil. Si fins ara ens escandalitzava amb la seva defensa de la unitat d’Espanya com un bé moral, ara ha passat a practicar l’amenaça, a compte de la violència que poden provocar els seus. Molt, però molt trist.

Sáez de Santamaría, Soraya (Vicepresidenta del govern espanyol).
Quan l’assassí t’acusa d’assassinat.
Parlant de fraus, diumenge passat ens visitava la responsable de la principal tupinada electoral de la “democràcia espanyola”, perpetrada amb motiu de les darreres eleccions catalanes, amb la intervenció del CNI per acusar falsament Mas de tenir comptes a Suïssa. La vicepresidenta ens va fer saber que vetllarà, entre altres coses, perquè els catalans no perdem el dret de vot a les eleccions europees i perquè conservem la nacionalitat espanyola: és molt curiós perquè són dues coses que depenen estrictament de que Espanya no ens veti i de que no prengui la nacionalitat a qui no vulgui perdre-la. Ens acusa d’accions que nomes pot dur a terme l’Estat espanyol voluntàriament. Que ningú reclama des de Catalunya. Perquè és només la Moncloa qui amenaça cada dia. I això, en una societat normal (millor si no se n’assabenten) no funciona.
Valls, Manuel (primer ministre francès).
La mirada dels altres veïns.
Els sobiranistes hem llegit aquests dies una autèntica profusió d’arguments a favor i en contra de la conveniència que sigui Manuel Valls, fill de català, francès de nacionalitat des dels dinou anys, qui probablement hagi d’entomar des del Palau de Matignon les passes més decisives del procés cap a la independència de Catalunya. De moment, hem comprovat que fins ara Hollande ha callat com un mort. Només el temps dirà si ha estat oportú o no. En tot cas, sí hi ha una cosa que podem afirmar a hores d’ara (amb totes les prevencions que la política de la República aplica a la Catalunya Nord): a hores d’ara un fill d’immigrant català ocupa un lloc més alt a França del que cap aborigen del nostre país ha aconseguit a la metròpoli al llarg dels darrers cent anys.

Comentaris

  1. Per a mi, encara em resulta un petit misteri el tarannà d'en Manuel Valls. Encara no em pregunto què pot arribar a fer amb la relació Catalunya-França, sinó quin tracte tindrà amb els seus immigrants, polítiques econòmiques, etc.
    Dels altres dos pallassos de la decadència espanyola, ni en parlo.

    ResponElimina
  2. França és l'actor més important en el nostre reconeixement després del dia D. Més que Alemanya, els EUA o Alemanya. França té una contradicció important entre el que li dicta el cor -jacobonisme- i el que li dicten els interessos -veure una Bèlgica al Sud. Crec que al final s'imposarà la segona opció0, que és la que s'acaba imposant usualment.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…