Ves al contingut principal

[-214] Bestiari del procés (15): E. Millo, G. Peñarroja i I. Rigau

Barcelona
Diari de Setge del 8 d'abril de 1714 (dia 258).

Millo, Enric (portaveu del PP al Parlament).
Jugant a demandar.
M’entra un atac de riure quan llegeixo al diari comtal que “el PPC estudia denunciar la web ‘Nova Terra Lliure’ por enaltecimiento del terrorismo”. Naturalment, el partit parla per boca del senyor Millo un autèntic expert en estudiar demandes... i mai presentar-les. Que li ho preguntin sinó a Joan Puigcercós, que fa mesos que espera a rebre la citació arran d’haver desvetllat l’intent de l’ara popular d’anar a les llistes d’Esquerra. Es tracta, naturalment, d’enfangar el camp. D’embrutar l’independentisme tot barrejant-lo amb la violència per la via de connectar-lo a una web l’autoria de la qual (probablement, el mateix CNI) ningú no coneix. I és que, amics i amigues, necessiten desesperadament crispació i violència. Troben tant a faltar Terra Lliure que si no existeix se l’inventen! Estan fatal.

Peñarroja, Galdric (coordinador de la gigafoto de la Via Catalana).
Alegria contra negror.
Segur que molts ho haureu fet. A mi m’alegra l’estona. Entreu a un tram qualsevol i llisqueu d’esquerra a dreta. Les cares de felicitat del personal ho diuen tot. Hem de guanyar per nassos, perquè només fem que proposar i engrescar. I ells només prohibeixen i neguen. L’esclat d’alegria de la publicació de la gigafoto coincideix amb la celebració a Tarragona de l’assemblea de l’ANC i la previsible confirmació, quan llegiu aquestes lletres, que el gran acte de l’Onze de Setembre d’enguany tindrà com a objectiu omplir de dalt a baix la Diagonal amb dos milions de persones. Ens hi deixarem la pell. Disculpeu només un però, crec que hem decidit massa aviat desaprofitar l’excel·lent oportunitat que ens oferien les eleccions europees del 25 de maig: un servidor pensa, almenys, votar vestit de groc.

Rigau, Irene (consellera d’Ensenyament).
Veritats indirectes.
Hem descobert que a Catalunya s’està trencant un model, el d’immersió, que ni tant sols s’estava aplicant a la pràctica. Ara hem confirmat (com flairàvem) que, segons admet el propi Departament, un 14% dels centres catalans no practiquen la immersió lingüística i en el cas de l’escola concertada objecte de la demanda que ha sortit a la llum aquesta setmana, el català no és ni tan sols majoritari. Imagineu-vos i això és segons les dades proporcionades pels mateixos centres! La realitat, és evident: hi ha encara molts professors monolingües castellanoparlants, precisament, a les zones que més ho són en general per composició demogràfica. No som, doncs, només davant una batalla contra el model, sinó en una guerra total contra la nostra llengua. I el camp de batalla el tenen ben clar: tot el domini del lingüístic, arreu on s’empri el català.

Comentaris

  1. En Millo ja el veia com un portador del cinisme per excel·lència. Amb aquesta cara d'un somriure tan sorneguer com pot, paga tota la seva carrera política-professional. No té remei.
    En Puigcercós va encertar-la plenament al rebutjar-lo per ERC. Probablement, el seu partit polític d'origen, UDC, ja no el deuria promocionar en veure aquestes galtes tan cofoies.

    ResponElimina
  2. AN MILLO,NO ES RES MES QUE UN POBRE HOMENET,QUE ES VA CREURE LAS "CHORRADES" DE L'ESPIONA DE LA CAMARGUE,NO VAL NI LA PENA PARLAR D'ELL...JA SU FATA.
    D'ELS ALTRES COINCIDEIXO PLENAMENT.....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…