[-214] Bestiari del procés (15): E. Millo, G. Peñarroja i I. Rigau

Barcelona
Diari de Setge del 8 d'abril de 1714 (dia 258).

Millo, Enric (portaveu del PP al Parlament).
Jugant a demandar.
M’entra un atac de riure quan llegeixo al diari comtal que “el PPC estudia denunciar la web ‘Nova Terra Lliure’ por enaltecimiento del terrorismo”. Naturalment, el partit parla per boca del senyor Millo un autèntic expert en estudiar demandes... i mai presentar-les. Que li ho preguntin sinó a Joan Puigcercós, que fa mesos que espera a rebre la citació arran d’haver desvetllat l’intent de l’ara popular d’anar a les llistes d’Esquerra. Es tracta, naturalment, d’enfangar el camp. D’embrutar l’independentisme tot barrejant-lo amb la violència per la via de connectar-lo a una web l’autoria de la qual (probablement, el mateix CNI) ningú no coneix. I és que, amics i amigues, necessiten desesperadament crispació i violència. Troben tant a faltar Terra Lliure que si no existeix se l’inventen! Estan fatal.

Peñarroja, Galdric (coordinador de la gigafoto de la Via Catalana).
Alegria contra negror.
Segur que molts ho haureu fet. A mi m’alegra l’estona. Entreu a un tram qualsevol i llisqueu d’esquerra a dreta. Les cares de felicitat del personal ho diuen tot. Hem de guanyar per nassos, perquè només fem que proposar i engrescar. I ells només prohibeixen i neguen. L’esclat d’alegria de la publicació de la gigafoto coincideix amb la celebració a Tarragona de l’assemblea de l’ANC i la previsible confirmació, quan llegiu aquestes lletres, que el gran acte de l’Onze de Setembre d’enguany tindrà com a objectiu omplir de dalt a baix la Diagonal amb dos milions de persones. Ens hi deixarem la pell. Disculpeu només un però, crec que hem decidit massa aviat desaprofitar l’excel·lent oportunitat que ens oferien les eleccions europees del 25 de maig: un servidor pensa, almenys, votar vestit de groc.

Rigau, Irene (consellera d’Ensenyament).
Veritats indirectes.
Hem descobert que a Catalunya s’està trencant un model, el d’immersió, que ni tant sols s’estava aplicant a la pràctica. Ara hem confirmat (com flairàvem) que, segons admet el propi Departament, un 14% dels centres catalans no practiquen la immersió lingüística i en el cas de l’escola concertada objecte de la demanda que ha sortit a la llum aquesta setmana, el català no és ni tan sols majoritari. Imagineu-vos i això és segons les dades proporcionades pels mateixos centres! La realitat, és evident: hi ha encara molts professors monolingües castellanoparlants, precisament, a les zones que més ho són en general per composició demogràfica. No som, doncs, només davant una batalla contra el model, sinó en una guerra total contra la nostra llengua. I el camp de batalla el tenen ben clar: tot el domini del lingüístic, arreu on s’empri el català.

Comentaris

  1. En Millo ja el veia com un portador del cinisme per excel·lència. Amb aquesta cara d'un somriure tan sorneguer com pot, paga tota la seva carrera política-professional. No té remei.
    En Puigcercós va encertar-la plenament al rebutjar-lo per ERC. Probablement, el seu partit polític d'origen, UDC, ja no el deuria promocionar en veure aquestes galtes tan cofoies.

    ResponElimina
  2. AN MILLO,NO ES RES MES QUE UN POBRE HOMENET,QUE ES VA CREURE LAS "CHORRADES" DE L'ESPIONA DE LA CAMARGUE,NO VAL NI LA PENA PARLAR D'ELL...JA SU FATA.
    D'ELS ALTRES COINCIDEIXO PLENAMENT.....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas