Ves al contingut principal

[-215] Sobre la pressa i la ingenuïtat (#procés)

Diari de Setge del 7 d'abril de 1714 (dia 257).

Palau del Lloctinent (Barcelona)
No me'ls trobo mai, ni a la vida, ni a les xarxes socials, però ells insisteixen en la seva existència. Diuen que alguns dels nostres exterioritzen a la lleugera que la independència ho solucionarà tot en un plis-plas i que l'assolirem amb un clic. Sí, encara ens ho diuen, per ridiculitzar-nos, una vegada i una altra. Es tracta d'un lloc comú, naturalment, que només existeix en la ment dels qui ens critiquen. Insisteixo, encara no m'he trobat amb ningú que practiqui un simplisme com aquest, que sistemàticament ens encolomen per desacreditar-nos. Acostumen a associar-lo als qui tenim pressa, perquè voldríem que quedés una mica de país quan assolim la llibertat plena. Perquè pensem que l'autonomisme d'aquests trenta-cinc anys, impulsat per alguns, acceptat pels altres, ens ha deixat una Catalunya trinxada, amb un atur insostenible, una pobresa punyent i una dramàtica manca de futur per als joves. I hi voldríem intervenir amb les nostres pròpies eines quan abans. Senzillament, per fer el que ells no han fet fins ara.

Curiosament, hipòcritament, ens titllen d'ingenus. Ho fan cada dia als mitjans. Des de les tribunes que ocupen fa mitja vida. Ens diuen que compte, que no podem tirar pel dret, que correm massa. Deu ser que no miren al seu voltant per veure com han deixat el país des del seu pedestal. Afirmen displicents que no podem fer el pas cap a la llibertat sense suports internacionals, sense obtenir abans l'acord d'Espanya. I ens diuen ingenus! Inconscients de les dificultats. I és exactament, rigorosament al contrari. El que ens volen és babaus. És justament perquè estem convençuts de l'alçada històrica i de la dificultat enorme del procés que volem fer via. Estem convençuts que, d'entrada, gratuïtament, ningú no ens recolzarà al món. Que Espanya mai acceptarà suïcidar-se. Que, per tant, només a la brava aconseguirem demostrar al món la nostra insubornable determinació. Que només així forçarem la intervenció de la comunitat internacional i obligarem el Regne d'Espanya a seure a la taula de negociació per al repartiment de béns i obligacions. En resum, és justament perquè no som uns ingenus que tenim tanta pressa.

Comentaris

  1. Precisament, el perill en el que hi podem caure pot ser el d'una sensació de satisfacció fictícia una vegada feta i guanyada la votació del referèndum. Serà llavores quan caldrà ser molt forts i segurs en les negociacions. Tot això ho haurem de fer sols i moltes vegades en contra, no cal dir de les forces espanyoles com sempre.
    En fi, només hem fet que començar!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…