Ves al contingut principal

[-217] Bestiari del procés (13): C. Andrés, T. Bolaño i J. Collboni

Salou
Diari de Setge del 5 d'abril de 1714 (dia 255).

Andrés, Carmen (candidata a les primàries del PSc).
Més Jibarització.
Dona de partit, la seva sorprenent entrada a la segona volta de les primàries socialistes a Barcelona ha estat una gran sorpresa. Diuen que l’aparell socialista, una vegada descavalcats els crítics, podria haver fet un tomb en les seves preferències i optat per la regidora de Nou Barris. Hi ha qui ho considera un autèntic suïcidi: a la primera volta, Andrés va aconseguir guanyar només a un sol districte, que representa el 10% dels electors de Barcelona; als barris on s’agrupen un 81% dels votants no va passar del 15% i en els districtes d’un 44% dels barcelonins ni tan sols del 10%. Si en l’àmbit nacional el PSc s’adreça a un segment cada dia més petit del país, ara podria fer-ho també a Barcelona: continua el viatge a la marginalitat. Avui, la solució.

Bolaño, Toni (periodista).
Xaladura indecent.
De rumors sobre la seva conducta personal i política en circulen molts, però quan vaig escatir la seva alçada moral va ser el 14 de desembre de 2009. El dia abans s’havia votat a Vilanova i la Geltrú, on vivia. El to foteta, el menyspreu radical, feridor, amb ganes de fer mal, amb que es referia a la gent que havia organitzat i participat festivament a la Consulta em va semblar propi d’un miserable. Amb la seva clàssica actitud de busca-raons, s’ha fet aquesta setmana un lloc d’honor en l’actualitat. A més de qualificar d’imbècil un espectador del 3/24, ha reblat el clau utilitzant l’Alzheimer de Pasqual Maragall (el president que ell com el que més va ajudar a acoltellar per l’esquena) per atacar Jordi Martí. Si el veieu, que no us esquitxi la seva bilis.

Collboni, Jaume (candidat a les primàries del PSc).
Bollywood electoral.
Era lògic que, amb els automatismes de sempre, l’aparell del partit es bolqués a la primera volta en defensa del seu candidat. Les primàries socialistes, però, ens van deparar un espectacle inesperat i lamentable: la utilització espúria dels col·lectius d’immigrants. Del fet en destaco dues reaccions, que tampoc podem dir que sorprenguin: d’una banda, la minimització de la tupinada que n’han fet habituals banderers de la regeneració democràtica; de l’altra, la doble utilització contra l’independentisme per part d’opinadors al servei de l’espanyolisme: primer, en justificar la seva utilització, com si fossin menors d’edat, donant-los una papereta sense ni saber què feien, per a, tot seguit, acusar de racisme als sobiranistes que, lògicament, han denunciat aquesta mena de pràctiques. Molta, molta indigència moral. Demà, molt atents a la participació en la segona volta.

Comentaris

  1. Tothom ha denunciat la cacicada de Collboni amb els paquis de Ciutat Vella (i amb rao), pero la tal Andres a Nou Barris ha tret uns resultats a la bulgara. No anira cap periodista que tingui una estona a esbrinar qui i perque la vota ??

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…