[-217] Bestiari del procés (13): C. Andrés, T. Bolaño i J. Collboni

Salou
Diari de Setge del 5 d'abril de 1714 (dia 255).

Andrés, Carmen (candidata a les primàries del PSc).
Més Jibarització.
Dona de partit, la seva sorprenent entrada a la segona volta de les primàries socialistes a Barcelona ha estat una gran sorpresa. Diuen que l’aparell socialista, una vegada descavalcats els crítics, podria haver fet un tomb en les seves preferències i optat per la regidora de Nou Barris. Hi ha qui ho considera un autèntic suïcidi: a la primera volta, Andrés va aconseguir guanyar només a un sol districte, que representa el 10% dels electors de Barcelona; als barris on s’agrupen un 81% dels votants no va passar del 15% i en els districtes d’un 44% dels barcelonins ni tan sols del 10%. Si en l’àmbit nacional el PSc s’adreça a un segment cada dia més petit del país, ara podria fer-ho també a Barcelona: continua el viatge a la marginalitat. Avui, la solució.

Bolaño, Toni (periodista).
Xaladura indecent.
De rumors sobre la seva conducta personal i política en circulen molts, però quan vaig escatir la seva alçada moral va ser el 14 de desembre de 2009. El dia abans s’havia votat a Vilanova i la Geltrú, on vivia. El to foteta, el menyspreu radical, feridor, amb ganes de fer mal, amb que es referia a la gent que havia organitzat i participat festivament a la Consulta em va semblar propi d’un miserable. Amb la seva clàssica actitud de busca-raons, s’ha fet aquesta setmana un lloc d’honor en l’actualitat. A més de qualificar d’imbècil un espectador del 3/24, ha reblat el clau utilitzant l’Alzheimer de Pasqual Maragall (el president que ell com el que més va ajudar a acoltellar per l’esquena) per atacar Jordi Martí. Si el veieu, que no us esquitxi la seva bilis.

Collboni, Jaume (candidat a les primàries del PSc).
Bollywood electoral.
Era lògic que, amb els automatismes de sempre, l’aparell del partit es bolqués a la primera volta en defensa del seu candidat. Les primàries socialistes, però, ens van deparar un espectacle inesperat i lamentable: la utilització espúria dels col·lectius d’immigrants. Del fet en destaco dues reaccions, que tampoc podem dir que sorprenguin: d’una banda, la minimització de la tupinada que n’han fet habituals banderers de la regeneració democràtica; de l’altra, la doble utilització contra l’independentisme per part d’opinadors al servei de l’espanyolisme: primer, en justificar la seva utilització, com si fossin menors d’edat, donant-los una papereta sense ni saber què feien, per a, tot seguit, acusar de racisme als sobiranistes que, lògicament, han denunciat aquesta mena de pràctiques. Molta, molta indigència moral. Demà, molt atents a la participació en la segona volta.

Comentaris

  1. Tothom ha denunciat la cacicada de Collboni amb els paquis de Ciutat Vella (i amb rao), pero la tal Andres a Nou Barris ha tret uns resultats a la bulgara. No anira cap periodista que tingui una estona a esbrinar qui i perque la vota ??

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas