Ves al contingut principal

[-218] Bestiari del procés (12): M. Rodríguez Sol, T, Soler i Shakira

Porrera











Diari de Setge del 4 d'abril de 1714 (dia 254).

Rodríguez Sol, Martín (fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).
Donde digo Diego.
Tot passejant per les immediacions de la fiscalia del TSJC, em sembla veure un fiscal famós amb tots els dits de la mà estesa ben marcats a la cara. Diuen que l’actual fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit apagar l’incendi a corre-cuita i rectificar mitjançant una insòlita nota de premsa el pronunciament anterior de Rodríguez Sol, en el qual es considerava objecte de debat possible la constitucionalitat de la Consulta; tot plegat, abans de veure la seva trajectòria rectificada cap a la porta de sortida. La conclusió és ara, se suposa, que la Consulta no té acolliment legal possible. País de pandereta. Divisió de poders inexistent. Ara que finalment ens hi estem posant de veres, hem d’esforçar-nos molt per fer un país més presentable.

Soler, Toni (periodista i historiador).
Col·locar-los a lloc.
Del incontenible allau de tinta que es vessa durant la setmana sobre la figura d’Adolfo Suárez excel·leix l’anàlisi que ens ofereix l’autor principal del Polònia. Com gairebé sempre, la seva columna dels diumenges al diari Ara esdevé un veritable referent de sentit comú. Suárez hi treu el cap retratat serenament com un pragmàtic decidit a saltar-se la legalitat per tal de fer front a un moviment popular (l’anhel d’autogovern), desfermat a Catalunya amb actors perillosos (socialistes i comunistes), que amenaça amb endur-se per davant el seu projecte de suau reforma política. És preferible un Tarradellas vell que li degui tot el seu nou “poder”, encara que per portar-lo calgui restablir una institució procedent de l’anterior legalitat republicana. La distància amb l’enfollit capteniment actual del govern espanyol respecte a Catalunya no pot ser més essencial.
Shakira (cantant).
Spot mundial.
Tot l’agraïment. El seu gest d’ara és la cirereta del país. Fa temps que la cantant colombiana amb arrels al nostre país ha fet promoció de Barcelona en uns quants dels seus clips. Ara, la seva versió particular del Boig per tu recorre el món i (com el famós anunci coetani i polèmic dels auriculars d’en Cesc Fàbregas) porta implícitament la denúncia de la xenofòbia anticatalana arreu. El cas ha servit per fer patent que la nostra causa guanya complicitats sobretot als mitjans anglosaxons. Al llarg de la setmana, diversos diaris nord-americans (el darrer, el Wall Street Journal) han acabat mostrant el seu astorament pel fet que el sol propòsit de cantar en català pugui esdevenir casus belli contra algú. Shakira ha estat valenta, tot i els potencials perjudicis, capaç d’anar més enllà que moltes de les nostres grans figures públiques d’abast internacional.

Comentaris

  1. És curiós que he enviat un comentari i ha desaparegut dins de l'espai universal.
    Bé, deia que l'esforç de Shakira és molt lloable. Suposo que el rerefons d'en Piqué deu ser evident. Tot plegat fa que així es demostri que amb la cultura de l'esforç millorem país, personalitat, beneficis (per què no?), i divulgació nacional.
    En canvi, els qui la volen desprestigiar insultant-la i criticant-li que hagi cantat una cançó en català només van el ridícul, ridícul vergonyós.
    En fi, acabava dient que tots aquests mals comportaments espanyols només fan que confirmar la necessitat que sento de fugir d'aquest mal estat maldestre que no sap viure ni deixa viure.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…