[-220]: Bestiari del procés (11): C. Montoro, F. Pérez de los Cobos i E. Roca

Diari de Setge del 2 d'abril de 1714 (dia 252).

Sabadell












Montoro, Cristóbal (ministre espanyol d’Hisenda).
“A robar carteras”.
Increïblement, ha costat molt, massa, que no passés desapercebuda. La notícia tanca el cercle de la misèria moral que el règim polític espanyol ha perpetrat durant anys al caliu de la bombolla immobiliària. Parlo, naturalment, de la gestió de la fallida de les autopistes radials de Madrid. El mecanisme és clarament delictiu. Primer es genera un negoci irreal amb l’únic objectiu d’enriquir les constructores amigues. Per disposar del capital necessari, s’obliga els bancs intervinguts políticament a finançar-lo. Amb l’execució de l’obra cobren tots els qui han de fer-ho. Finalment, una vegada assumida la fallida de les empreses concessionàries que havien de gestionar el negoci fictici, l’Estat acaba assumint el 50% dels seus deutes amb els bancs creditors a través d’una quitança per valor d’entre 3.500 i 6.000 MEUR. Senzillament espectacular. Per cremar-ho tot. Sobretot, si a sobre ets català.

Pérez de los Cobos, Francisco (president del Tribunal Constitucional).
De quatre grapes.
No el confongueu amb Francisco de los Cobos, secretari de l’emperador Carles I: les nissagues de poder castellanes són eternes, travessen tota mena de règims, però potser no donen per a cinc segles. L’home encapçala un TC, el d’ara, de forts tints catalanòfobs. Són uns cracs. No se’ls podia demanar més. El 23 de gener de 2013 el Parlament fa formular una mera declaració de principis sense execució fins a nova ordre via consulta al poble. Una simple desiderata política. Però la voluntat d’abassegar els pot. Podrien haver eludit el xoc amb l’argument que es tracta d’un simple exercici d’opinió. Però no. A sac. A rebentar-ho tot. I a sobre, per unanimitat! Sí, des d’una platja del Carib, sense un sol vot discrepant contra la censura a la voluntat de dos terços dels vots del Parlament. Gràcies, TC.

Roca Trias, Encarna (magistrada del Tribunal Constitucional).
Indignitatis causa.
Amb evidents problemes de consciència, la catedràtica de la UB proposada en 2012 pel PSOE (hores abans que el seu TC llancés un nou atac contra el dret civil català), ha hagut de justificar davant dels mitjans catalans el seu vot favorable a una sentència que estableix que el principi democràtic és de rang inferior a la Constitució o que l’autonomia de Catalunya emana de la “carta magna” de 1978, passant-se pel forro la història del seu propi país. A mi em sembla molt bé que la senyora Roca hagi emprès de fa anys una exitosa carrera als màxims òrgans de la judicatura espanyola encarregats de trinxar-nos, però, per coherència, cal exigir-li que ens retorni la Creu de Sant Jordi. Anar de col·lega del maltractat pujada a la gepa del maltractador no va. Tot alhora no pot ser.

Comentaris

  1. Buf, triar entre Montoro i Perez de los Cobos resulta difícil. Però, vaja em decanto per en Montoro, potser perquè vaig ser el primer que li vaig trobar la semblança amb en Mortadelo. En Filemón corresponia a en De Guindos. Els trobo genials, exquisits dins d'aquesta immundícia generalitzada espanyola. Sí, tal com dius avui amb la subhasta de les autopistes deficitàries, trobo que aquí és on es demostra la magnificència del seu negoci. Rodó, dins de la línia dels robatoris més ben planificats. Bravo per ells i ases per nosaltres.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas