[-221] Bestiari del procés (10): G. Colomé, E. Hernández i J. Martí

Xerta











Diari de Setge del 1 d'abril de 1714 (dia 251).

Colomé, Gabriel (portaveu del PSc a l’Ajuntament de Barcelona).
Vexar gratuïtament.
Famós per haver-se negat tenaçment a preguntar sobre la independència durant el seu període com a director del CEO, aquest professor de Ciència Política que exerceix de polític creu que està poc valorat. Tria, però, un camí poc afortunat per sortir de la irrellevància: el de la provocació, l’insult i la vexació a la il·lusió majoritària dels seus conciutadans. En veure’l en acció sobta sobretot que el director d’un màster en màrqueting polític demostri a la pràctica com portar una força política a la marginalitat. Diu que el 9 de novembre només se celebrarà l’aniversari del mur de Berlín (de la caiguda, se suposa, que ell no ho diu) i l’aniversari de Belén Esteban. Aquest és el nivell actual, mentre s’allarga i s’allarga la cua al passadís per baixar de l’autobús del partit de Navarro, Lucena i Balmón.

Hernández, Enric (director d’El Periódico).
Hispanocentrisme tenaç.
Dissabte, un greu ensurt en passar per davant del quiosc: el diari més venut a Catalunya titula a tot drap “Adéu, president”. Serà una passa de defuncions il·lustres? Hauria jurat que els nostres quatre presidents des de la recuperació de la Generalitat es trobaven (més o menys) bé de salut. És la visió hispanocèntrica que els nostres grans mitjans es neguen a abandonar, renuents a adoptar una perspectiva nacional amb aspiració universal. És el tret de sortida, la necrològica avançada a la mort (un cas digne d’estudi), d’una setmana amb moments delirants: si tot just el dia abans de fer-se públic l’estat greu de salut de Suárez, la Transició era a l’origen de la majoria dels nostres problemes actuals, per art d’encanteri gairebé tothom com un sol home s’aplica a partir d’aleshores a lloar la pervivència en democràcia d’un dels lideratges fabricats pel franquisme.

Martí, Jordi (candidat a les primàries pel PSC).
Xarxes sobiranes.
Fins ara tots repetíem sense dubtes que les xarxes socials eren només un món paral·lel. Allò de benvinguts a la realitat, fora de facebook i twitter. Però resulta que fa uns dies l’admirat @elsometent va llançar una campanya des del sobiranisme (sota l’etiqueta #indyXmarti), en favor de l’actual cap de l’oposició municipal i reconegut díscol socialista. Semblava una boutade, fins que va saltar la notícia que més de la meitat dels inscrits a les primàries del PSc de Barcelona no eren ni militants ni simpatitzants! El bo d’en Pere Navarro haurà de córrer a aplicar les millors tècniques de l’aparell per evitar que el seu candidat, Jaume Collboni, no s’estavelli fins i tot abans de l’enlairament. La lliçó: una política molt més oberta està naixent. Avui, primera part de la batalla.

Comentaris

  1. I VOLIEN PUBLICITAT¡¡¡ QUAN UN TE LES DELEGACIONS A MANS DE LOS SOPRANO,PER NO DIR TOT EL CARRER NICARAGUA,LI PASSAN AQUESTES ENMERDADES

    ResponElimina
  2. Ara que has tocat el tema d'anar a votar per en Collboni en pla tribu, algun dia caldrà tocar el tema més delicat que hi pot haver en aquesta mare terra. Les migracions i els comportaments socials, i que no se'ls modifica ni corregeix mai. Cal? Nosaltres mateixos tenim els Casals Catalans arreu del món. Ens hem integrat al país d'acolliment? Potser alguns sí, però els immigrants actuals, que ens arriben a carretades, tenen aquesta capacitat d'adaptació? S'ha vist que no. Ja ho vàrem veure els anys 60, quan la primera immigració massiva a Catalunya. Han calgut molts anys de residència per a que la meitat o menys s'hi adaptessin. La prova la hem tingut aquest diumenge. Tota la "família-tribu-clan" han anat junts a votar en Collboni per ordre del seu cap respectiu.
    Llavores, què fer? Tampoc no és qüestió d'abandonar milers i milers de persones al desert a que morin, pobres. No. Seria una cafrada. Però, tampoc no és viable desequilibrar els països. Al cap d'uns anys d'anar-hi pensant, trobo que potser la solució més viable seria la de promocionar a fons perdut -i amb un control exhaustiu!- una millora progressiva i adaptada al seu "modus vivendi" a les seves pròpies terres o les més properes. Les terres que siguin aprofitables, esclar! Tornar en bé el mal que els van fer els colonitzadors, Espanya inclosa i amb catalans inclosos.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas